Aquest monestir és un dels més importants del Tibet ja que és la seu del Pachen Lama (són els segons lames de grau més alt del país i de fet ajuden a l’elecció dels nous Dalai Lames). L’entrada ja és molt espectacular, ja que es veuen tots els edificis de color blanc amb els de color terra i parts daurades.
Hem anat cap a la part esquerra del monestir i hem començat veient uns xortens a on els tibetans hi donen voltes (els numeros més bons són 3, 13 i 108) a part van fer donant voltes a les rodes que troben. Alguns d’ells, els més devots, el que fan es que donen la volta però postrant-se totalment al terra i seguint a on han arribat les mans (que ho marquen amb una pedra).
D’aquí hem anat a la capella del Jampa (Buda del Futur) on hi ha l’estatua de Buda més gran del mon, fa 26m d’altura i cada un dels dits fa 1m. Realment és impressionant, no només el buda en si, sino que també la quantitat de tibetans que hi van a pregar, gairebé tots hi fan ofrenes, alguns porten mantega de yak per a les espelmes, altres porten cibada, també deixen diners i altres deixen els seus bolígrafs o llapissos per a que el Buda els hi aporti coneixement.
La següent capella que hem vist ha sigut la del 10e Pachen Lama, que va morir el 1989, de fet aquest Pachen Lama, va ser escollit pels xinesos al 1951, però semblar ser que va deixar de tenir idees xineses amb l’aixecament de Lhasa el 1959 i va començar a intentar a fer coses pel Tibet pel que al 1964 el van empressonar durant 14 anys i després no va poder tornar al Tibet fins al 1989 que al tres dies d’estar aquí va morir. Realment la capella és impressionant i té un xorten enorme tot recobert d’or i a dalt de tot hi ha la imatge del Pachen Lama. Les parets també estan decorades amb budes en les diferents postures.
L’últim edifici que hem visitat ha sigut la capella dels 5e al 9e Pachen Lames, la capella és maca, però l’edifici és el més espectacular, a part en el pati d’aquest edifici hi havia tot de Lames joves pregant.
Vist tot el monestir el guia ens ha portat a dinar, però quan hem vist el lloc, no ens ha agradat, ja que era molt turístic, i per tant nosaltres dos i els dos catalans (el Marcel i la Judith), ens hem tornat a destacar i hem marxat en busca d’un restaurant autèntic tibetà i oi tant que l’hem trobat, a més avui hem anat a parar a on van la majoria dels tibetans, a nosaltres ens ha encantat i hem sigut l’atracció del local. Evidentment hem menjat momos i com sempre estaven boníssims!!! però de fet entre els 4 hem menjat només un parell de plats que eren enormes!!! a part també hem begut tè de mantequilla (no el tibetà eh??).
Com que teníem la tarda lliure, ens hem anat a donar una volta per Shigatse, i hem començat anant en direcció al mercat i la veritat és que tota la zona que hem passat primer era totalment xinesa, en aquesta ciutat el contrast és brutal, entre la zona tibetana (la part antiga) i la zona xinesa, és com si entressis totalment en un altre mon. El mercat la veritat és que no era res del altre món, però hem seguit passejant i hem trobat unes paradetes tibetanes i allà ens ha entrat molta sed i hem buscat un lloc que tinguessin begudes fresques. Quan les hem aconseguit, hem seguit caminant cap a la zona antiga i hem pogut veure de prop el Shigatse Dzong (antiga residencia dels reis de Tsang i més tard del gobernador, en el 1959 la van derruir gairebé completament i ara estan construint un nou edifici que pel que sembla és com el Potala però en petit). Com era el migdia i feia molta calor, hem parat a xerrar una estoneta en una ombra on s’estava d’allò més bé.
Allà i mirant la guia, ens hem adonat que estavem al final del kora del Tashilhumpo i hem decidit fer-lo, tot i que erem conscients que el feiem malament, ja que no ho hem fet en el sentit de les agulles del rellotge sinó justament el contrari.
El Kora (peregrinacio al voltant d’un objecte de devoció) va rodejant el monestir per dalt, així que com podeu imaginar les vistes eren genials, a part ens anavem trobant tibetans que ho feien correctament i els hem anat saludant (tashi dele) i els hi agradava, realment són una gent super agradable.
Quan hem acabat el kora ja hem anat cap al hotel, on m’he fet una dutxeta i després ja hem anat a veure el Palau d’estiu dels Panchen Lames, no és espectacular i a més estava en obres, però com està al costat del hotel… doncs hem aprofitat.
D’aquí hem anat a conectar-nos a internet, i després d’una bona caminata ho hem trobat, però… aquí xina sembla ser que el blogger i el facebook estan capats, així que ja penjaré les cròniques no???
Viatge a Ítaca 
Pel que dius, efectivament això ha estat capat alguns dies, ja que al blog no he vist tot lo del Tibet fins avui dimarts 14.Tot xulíssim, petons