Aventura a Vang Vieng

Avui ens ha sonat el despertador a les 7, i després d’endreçar-nos, hem anat a esmorzar al mateix hotel on estem, que l’esmorzar venia inclòs en el preu de l’habitació. Un esmorzar de buffet, a una tauleta a la vora del riu, força correcte.

A les 9:30 ens han passat a buscar per l’hotel, sota una pluja monzònica més llarga del compte, un tuk-tuk per fer l’excursió que ahir vam contractar. L’excursió contractada a la mateixa recepció a l’agència LV natural tours per un preu de uns 12 euros per persona, era d’un dia, sortida a les 9:30 i tornada cap a les 17:00 i era una visita guiada a unes coves i després un passeig amb kayak per el Nam Song, un afluent del Mekong.

Un cop al Tuk-tuk, hem parat a recollir una parella d’australians, la Tracy i el Greg, que ens acompanyarien en l’excursió i que eren molt trempats. Després hem seguit per la carretera sortejant animals, especialment vaques, que pel que es veu aquí els agrada posar-se en mitg de la carretera, perquè els vehicles hagin d’esquivar-les o aturar-se de cop.

En uns deu minutets, hem arribat a la vorera del riu i després de descarregar les embarcacions, el nostre guia ens ha donat les instruccions en anglès de com ho havíem de fer això del kayak, i més a nosaltres que erem principiants, i dit i fet, armilles salvavides posades i hem intentat creuar d’una vora a l’altre per anar a visitar una cova, tot molt bé fins que no sabem molt bé com, la nostre embarcació a varat sobre una roca i no hi havia manera de que es mogués, sort del Pit, el nostre guia que a més de ser encantador era el nostre àngel de la guarda, i ens ha vingut a rescatar. Hem arribat com hem pogut, i l’Eva amb els nervis de la primera vegada ha relliscat i s’ha fet una petita ferida a la mà, res que l’esperit del mochilerisme no pugui guarir….

El guia ens ha preguntat si volíem anar a visitar els camps d’arròs on estaven plantant, i hem dit que sí tots alhora, així que hem anat fent equilibrismes pels camps d’arròs fins a la zona on estaven treballant. Ens han preguntat si volíem probar de plantar, i com no, l’Eva s’ha ofert voluntària a plantar mitja collita….que amb la feina que ha fet i la traça que tenia han estat a punt de fitxar-la per la propera campanya….

Hem sortit del camps d’arròs i hem anar cap a la cova en qüestió. Un cop a l’entrada de la cova, hem descobert que el riu hi passava per dins, i abans d’entrar-hi ens hi hem fet un banyet. Al cap d’una estoneta, ha vingut el Pit, i ens ha donat una bateria per penjar del coll, un foco amb una goma per posar al cap i un neumàtic de tractor per seure-hi a sobre, i apa cap a dins. La cova molt estreta i baixeta al principi, però un cop a dins, s’ha anat engrandint. Hem anat avançant entre la foscor i hem arribat a la part on haviem d’aparcar els nostre neumàtics i hem seguit a peu, hem continuat descalzos trepitjant pedres i agua, fins a una zona on ens hem mirat i hem dit, això s’ha acabat, però no, el Pit ens ha informat que això seguia i que haviem de seguir avançant per una zona de fang, primer a quatre potes i després fent el cuc, i fins i tot la croqueta…que bonica és l’espeleologia…..un trocet més caminant i ja hem arribat al final del recorregut, ara a tornar pel mateix camí al la inversa…..

Al sortir hem fet un banyet més que res per intentar treure el fang que teniem incrustat i ens n’adonem que anem plens de ferides de guerra, però per refer-nos ens hem assegut a una cabana mentre ens preparen una barbacoa de pollastre i fruita….

Un cop recuperades les forces hem anat a veure la cova de l’elefant, que és una cova petiteta on hi ha una roca que realment sembla un elefant, i unes quantes figures de buda, que hem vist ràpidament…. i quins nervis que comença el kayak……

Ens aposentem al kayak, amb la indumentària pròpia per l’ocasió, i ens disposem a fer els 16 kilometres que ens separen del nostre destí… tot comença bé, aprenem a dirgir la barca cap a on volem, més o menys perquè als primer ràpids ens menjem literalment unes plantetes molt maques que hi havia al mig del riu…. seguim endavant sense ferits i després d’unes ràpides instruccions del Pit, ja li agafem la mida a això de baixar rius….

És espectacular la tranquilitat que hi ha, només sentim la veu del riu que ens crida i ens porta cap a on vol…i els paissatges de pel·licula, navegant entre muntanyes amb una vegetació que arriba fins al riu. Després de dominar a la perfecció l’art del kayaking, semblem un equip de sincronitzada, i els ràpids els passem sense immutar-nos, som uns amb el riu i amb aquest silenci, i de repent……

…comença la festa, hem arribat a la zona del tubbing, que és baixar pel riu sobre un neumàtic i parant a barraques, que tenen la música a tope i posen begudes preferentment alcoholiques. La primera a rebentar de gent, la deixem enrere i parem a la segona on fem una cerveseta mentre observem el personal fa tots els jocs que s’han inventat per tenir-los entretinguts: estirar de la corda, saltar al riu amb tirolina, columpiar-se a sobre el riu i deixar-se caure, i el meu preferit el volley sobre una pista de fang……

El Greg, que es nota que li van aquestes coses, se’n va cap al gronxador, i fa un salt de campionat, quan ens apropem a veure’l, puc veure el Laosià que controla el gronxadors, i ens adonem que som molt grans i que arribem a tots els racons del planeta…aquest m’ha guanyat el cor…

Després de contemplar una estoneta com es diverteix el personal, recollim i ens tornem a embarcar. Seguim riu avall plàcidament, encara que ja força cansats , i arribem al cap d’una estoneta a la zona final que per sort està molt a prop del nostre hotel, li agraim al Pit, el fenomenal dia que ens ha fet passar i després d’intercanviar-nos els mails amb la parella australiana i d’uns quants petons i abraçades tornem a l’hotel per fer una dutxa que no aconsegueix treure un color més marronós que tenim als peus des que hem visitat els camps d’arròs.

Després hem reservat el viatge per demà cap a Vientian, i aquest cop res de minibus, un autobus dels grans…..i a sopar tranquilets al mateix hotel, a fer el blog i dormir una miqueta, que ens hem d’intentar despertar a la 1:30 per veure el mundial…..

Per cert si algun cop feu Kayak, poseu-vos molta protecció solar, sobretot a les cames, perquè si no pot passar que us transformessiu en “heladitos de fresa y nata”…..

Anuncis

6 pensaments sobre “Aventura a Vang Vieng

  1. Eva, això de la relliscada em recorda una altra relliscada cèlebre en una roca… Avui hem fet la ruta dels 9 llacs per sota del Carlit i feia un vent que no sé si et recorda aquell cèlebre dia de la teva pujada a aquesta muntanya. O sigui que hem pensat forá en tu… I tu fent la cabra d'aquesta manera…Petonets (i també de l'avi, que a partir de demà haurà de seguir el blog a través del meu ordinador).Glòria

  2. Bones,La veritat és que esteu aprofitant bé el viatge. No se si jo em banyaria en segons quins llocs, ja, ja. Us escriurem un missatge amb les nenes. Gaudiu molt.Per cert, us heu deixat de visitar una cosa: la Penya Blanc Blava de Luang Prebang.Josep Romero

  3. Bones,La veritat és que esteu aprofitant bé el viatge. No se si jo em banyaria en segons quins llocs, ja, ja. Us escriurem un missatge amb les nenes. Gaudiu molt.Per cert, us heu deixat de visitar una cosa: la Penya Blanc Blava de Luang Prebang.Josep Romero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s