Dia 4: El Nido, Una miqueta de sol i tour del bons

Després d’una nit de bon descans, engega el nou dia amb desil.lusió. Avui toca sortida amb la barqueta, i a les 8 del matí no para de ploure, les cares delaten que l’ànim no és massa bò, però ens posem en marxa. El primer de tot, agafem un parell de motocarros, i ens plantem davant d’una baquery a la que li haviem posat l’ull a sobre, i agafem una bon provisió de pastetes per esmorzar. Amb provisions, portem la roba a una “laundry”, i acabem de confirmar que farem tour, la noia infinitament simpàtica ens indica que el temps és l’idoni per sortir, tot i el diluvi que no para de caure. Però som obedients, així que anem a fer un cafè i degustar les delicatessen mentre esperem la sortida de la nostre bangka, anomenada “the guardian”.

Hi ha 4 tours per escollir, A,B,C i D. Originals si que ho son aquesta gent….

A cadascun d’ells es visiten diferents coses i a totes les agències ofereixen els mateixos tours. Nosaltres hem decidit començar per el tour A, així que comprem aigua, que no ve inclosa a l’excursió, i cap a les 9:30 ens acomodem, coneixem a la tripulació i posem proa cap a “the small lagoon” on ens deixen fer snorkel per una zona d’aigües cristal.lines on conflueixen aigues salades i dolces, a més el sol ha decidit posar-se a treballar.

Després d’una estoneta gaudint d’aquestes meravelloses aigües, tornem cap la embarcació a seguir cap a la següent parada que és la “big lagoon”, on només fem una volteta per la zona, encara que la vista és espectacular. Ens explica el guia que en aquesta zona es va fer una de les edicions franceses de superviventes.

Els nostres acompanyants en aquest tour, son una mare i filla franceses molt simpàtiques, un noia filipina molt prudent, i un rus molt macot, segons la vessant femenina dels nostre grup.

Tercera parada, Shimizu Island, una illeta fantàstica on ens espera un espectacular dinar. Una mica d’snorkel mentre la tripulació ens acava de preparar el dinar i a jalar uns quants peixos a la brasa, una amanida on el pepino era la base, carn de porc especiada, arros del filipí, molt i molt passat, i per acabar fruita de la bona.

Una estoneta mes per pair el dinar i cap a la quarta parada, la “secret lagoon”, una antiga cova, on s’ha ensorrat el sostre i ha quedat una petita entrada on s’arriba a una petita llacuna amagada. El fort oleatge semblava que no ens hi deixaria arribar, però finalment hi arribem no sense esforç…

I l’última parada del tour, la “seven comando beach”, una gran platjeta de sorra blanca i fina per on és una plaer passejar. També el “chiringuito” que té ens encanta, on hem pogut degustar, algun que altre coco, i on ha caigut alguna San Miguel ben fresqueta.

Ja tocava tornar, així que cap al Nido s’ha dit, i en un tres i no res ja som al cottage dutxant-nos i canviant-nos per anar a veure el art-cafe, un bar recomanat a la guia, però tot i lo ben posat que està no ens acaba de convèncer, així que a sopar alguna coseta al Marber’s, el nostre bar de referència on entre partida i partida de billar, podem sopar escoltant una mica de música de Ojos de brujo, i gaudir de la wi-fi gratuïta a peu de platja, abans de tornar al nostre refugi a recuperar-nos….

Dia 3: De Puerto Princesa a El Nido

Ens vam aixecar com diu el Guardiola ben d’hora, ben d’hora per ser uns bons/es catalans i seguint els nostres peus, perqué els nostres caps encara estàven amb les ladyboys i les red horses, vam anar a agafar la Van ‘del infierno’. L’havíem contractat prèviament des del mateix hostel i amb la inestimable ajuda del nostre amic Darwin i el seu telèfon, a un preu de 700PHP, amb possibilitat de rebaixa si fèiem la tornada amb ells, oferta que aprofitarem tot i que preferiríem tornar en jet privat.

El matí del dia 3 va transcòrrer entre bots, estretors, Maria Carey i becaines, però després d’una mica menys de 6 hores vam arribar a El Nido. Només baixar de la Van la sensació no va ser bona, ja que hi havia la tipica quadrilla de benvinguda a la caça del turista i l’estació està una mica allunyada del centre i amb un hotel a mig construir al costat. Sort que aquesta impressió ha canviat i hem trobat un petit paradís.

Amb les indicacions d’uns espanyols que vam trobar ens vam dirigir a Corong Corong per aconseguir un allotjament més barat i amb una platja bonica. No sabem si els madrilenys no estan acostumats a veure platges o és que hi ha més Corong Corongs… Però ens vam trobar amb una platja bruta i una mica descuidada, això sí l’operació allotjament barat i correcte ha estat superada amb èxit!

Amb les motxiles sota clau vam tornar a agafar un tricicle motoritzat (vehicle per excel.léncia d’aquests paratges) per baixar al ‘town’, oye güey. Aquí vam poder començar a gaudir de la gastronomia local, assentar l’estomac, fer una volteta i inaugurar la platja de El Nido, que si bé diuen que no és la més maca a nosaltres ens va anar de cuquis fins que va començar a caure el nostre primer Monzon.

Per resguardar-nos, res millor que un xiringito playero regentat per un alemany amb inquietuds flamenques, un billar i una deliciosa sopa de noodles.

Amb el dia ja fet i els ulls tancant-se més ràpid del que voldríem vam anar aviat al llit aprofitant que tindríem hores de llum (només n’hi ha de les 18:00 a 03:00), a descansar que a l’endemà ens espera una excursió per les platgetes del voltant amb snorkel i dinar inclòs que ja hem contractat (tour A), que dior reparta suerte!

Dia 2: De Manila a Puerto Princesa

Després d’una primera nit a Manila, marcada pel fred aire condicionat de l’habitació compartida, esmorzem i recollim les coses de la pensió, i per acomiadar-nos de la capital, fem un cafetonet a un lloc amb més bona pinta que sabor, i des d’on el guarda de seguretat ens crida a una furgoneta que ens portarà cap a la terminal 4 de vols interns. Un cop passats els controls del petit aeroport, amb una mitja hora de retràs ja estem posats a dins de l’avió amb destí Puerto Princesa.

Una horeta i mitja de vol, en una avió quasi buit, i una recollida de maletes ràpida com fins ara, i ja estem sortint per agafar un parell de motos amb sidecars perquè ens portin cap al centre a dinar i trobar allotjament. No és un recorregut massa llarg, així que en un tres i no res ja ens trobem al carrer Rizal, a l’interiror d’el Republik Resto Bar fent una cerveseta, i menjant uns deliciosos fideus, acompanyats d’un parell de plats més que ens han tret la gana.

Un equip d’expedicionaris, ha sortit en busca de lloc on dormir, i la resta hem quedat guardant les motxiles al bar. Després de molt buscar, ens quedem al Alta City Pensionne on després de regatejar amb un molt amable recepcionista, dormirem tots junts en una habitació per uns 2.000 Php, més car del que ens pensavem però no vam trobar res més barato. Això si, el lloc força correcte i net.

Ja amb les motxilles descansant a l’habitació, anem a fer una volta pel carrer Rizal i rodalies, comprovant que abunden els bancs, els bars i restaurants, però finalment ens decidim per un bar on només hi ha autòctons, i té……Karaoke!!!!!!!! On els locals gaudeixen d’una de les seves aficions, i on podem comprovar la varietat de repertori i dots pel cant que tenen. Especialment una noia de blanc que ens va fer tapar-nos les orelles un parell o tres de vegades.

Després d’una estoneta de karaoke a un volum massa alt, anem a fer la que pensavem que seria la última cerveseta, i escollim el primer lloc que ens va acollir, el Republik Resto Bar, tot molt ben posadet i on un parell de Lady-Boys cantaven i xerraven amb el públic.

La Lady Nga-Nga i la seva companya, enseguida ens va venir a fer una visita micro en mà, i després d’una breu conversa va decidir que erem del mateix pais que el Ricky Martin, la Madonna, i aquest si que el va encertar, l ‘Enrique Iglesias…Així que per donar-nos la benvinguda ens va cantar un versió espectacular d’una cançó del Julio Iglesias, que ens va fer emocianar i caure quatre llagrimetes….

Després d’una estoneta de repertori, cantant cançons diferents amb unes veus realment espectaculars, van deixar pas a l’escenari a un grup de jovenets i jovenetes que cantaven cançons més mogudetes, i que enseguida van venir per treure’ns a ballar davant de l’escenari, així que ajudats per les cerveses que ja portavem ens vam trobar allà rodejats ballant cançons discotequeres…

Ja per acabar, van tornar les Lady-Boys del principi per acabar la nit, fent pujar alguns voluntaris per cantar alguna cançoneta tipus karaoke. Però la nit ja estava feta, i nosaltres encantats per aquestes dues aritstasses ens en vam anar a dormir, tots segurs que l’endemà seria un dia dur……

Dia 1: Excursió de Barcelona a Manila

Com sempre, el primer dia toca excursioneta fins arribar al destí, i aquest cop se’ns ha fet una miqueta llarg.

Els bitllets aquest cop, eren via Doha, és a dir, Barcelona – Doha que el vol ha sortit en hora i perfecte ja que hem pogut estar només nosaltres dos (ja que l’avió era 2,4,2) i a més a més l’avió tenia pantalletes, pel que hem pogut veure un parell de pel·lícules (jo he vist Los Vengadores i Blancanieves).

A Doha que hem arribat en hora, hem hagut d’esperar unes 7 hores i aquestes si que s’han fet una mica llargues la veritat, però entre llegir, jugar amb l’ipad, escolta música i dormir una miqueta ja hem fet temps per embarcar al següent avió.

Hem començat a embarcar una hora i mitja abans de l’hora estipulada de vol, i tot i així, hem sortit amb retràs, tot i que no molt.

Les nou hores i mitja de vol que hi han en el Doha – Manila, se’ns han passat ràpid, ja que després que ens donessin alguna cosa per sopar, ens hem quedat dormits i ens han despertar amb més menjar. En aquest vol, també teníem pantalles i per tant he aprofitat per veure un parell de pel·lícules més (Bel ami i El exótico hotel Marigold, la segona que són una colla de jubilats que se’n van a l’India m’ha agradat especialment).

Amb això ja hem arribat a Manila, on per una vegada hem passat emigració molt ràpid (perquè de fet hi ha lloc per visitors i no n’hi han molts) i la motxilla ha sortit ben aviat.

Ara, quan hem sortit a fora, no trobàvem a la Montse, la Carme i el Javi, tot i que haurien de ser allà. Finalment a través del mòvil ens hem aconseguit trobar i començar l’odisea d’intentar canviar els bitllets per poder anar demà a Puerto Princes, finalment, hem averiguat que Tiger Airways (amb la que teníem els bitllets) no té oficina a l’aeroport i s’ha de fer per telèfon o internet.

Així que, amb aquesta informació, hem anat a agafar un taxi, que al final, han hagut de ser dos, per anar cap al Hostel.

Un cop en el Hostel, Where2Next, hem intentat fet el canvi amb el wifi però no hi ha hagut manera, així que hem anat a fer unes cerveses a un bar, i amb el wifi d’allà si que ho hem aconseguit!!! Tenim bitllets per anar demà a Puerto Princesa!!!

Amb aquesta feina feta i per tant, amb molta més tranquilitat, hem fet un parell de cervesetes i després ja hem anat a sopar.

Això ho hem get just a soda del Hostel, on hem menjat una especial de barbacoa i pollastre teriyaki, la veritat que tot estava d’allò més bo!!

Amb la panxa ben plena, una cerveseta i….. A dormir!!!!

I en uns dies…. cap a Filipines!!!!

Que, us pensaveu que aquest any no marxàvem de vacances??? doncs si que hi anem si!!!!

Aquest cop per coses de feina hem de marxar ara a mitjans d’agost i tornarem per la diada, i una altra cosa diferent aquest any, és que anem amb més gent, ens acompanyen la Montse, la Carme i el Javi i no us extranyeu si algun dia els fem escriure a ells, que ja saben que cada dia toca escriure i la feina es reparteix no?

El destí d’aquest estiu és: Filipines!!! Un destí que personalment li tenia moltes ganes ja que hi vaig estar dos estius amb una ONG, però no vaig tenir l’ocasió de poder veure els seus atractius turístics que pel que hem anat llegint n’hi han molts!!

Si, si, ja sé que la setmana passada hi havia inundacions a Manila i nord de Luzón, així que segurament haurem d’anar canviant l’itinerari si les pluges del monzón ens fan molt la punyeta, així que de moment no us diré res del que volem visitar per si canviem de plans. Per tant, si voleu saber que farem, ens haureu d’anar seguint al blog que ja sabeu que anem escrivint sobre la marxa.

Tot i així us deixo un mapa de Filipines per a que ens pogueu anar seguint:

Fent enoturisme per Mèxic, la Ruta del Queso y el Vino

Al ser ja la tercera vegada que vinc a Mèxic, no me’n podia anar sense fer alguna visita enoturística. Sobretot tenint en compte que a 2 hores i mitja del DF hi ha una zona de vinyes, com és Querétaro.

Tot i així no és fàcil poder fer aquesta ruta (que ofereixen diferents agències a Tequisquiapan) en un dia sortint del DF. Resulta que la Ruta del Queso y el Vino que a mi m’interessava començava a les 9:30 del matí a Tequisquiapan que està a unes 2 hores i mitja del DF, així que no teníem cap transport públic que ens hi portés ja que el primer autobús que surt del DF ho fa a les 7:10 i arriba a Tequisquiapan a les 10:10, així que no arribàvem per poder fer el Tour. Després de preguntar a diferents taxis el preu per a que ens hi portessin i que veiéssim que sortia massa car, començava a pensar que no aconseguiria poder fer aquest tour. Finalment, un noi del curs se’ns va oferir a acompanyar-nos pagant nosaltres les despeses i evidentment vem acceptar!!!

Així que el dissabte a tres quarts de set del matí ens venia a buscar l’Alejandro per l’hotel per posar-nos en direcció a Tequisquiapan, a les 9 arribàvem a on creiem que era Tequisquiapan i el carrer on es trobava l’agencia, però al deixar-nos l’Alejandro i nosaltres començar a buscar, ens vem adonar que no era Tequisquiapan, sino que estàvem a San Juan del Rio, per sort l’Alejandro no havia marxat encara i ens va passar a recollir per dur-nos a Tequisquiapan. On vem arribar a l’agencia on havíem contractat el Tour els primers. L’agència que vem escollir es diu Viajes y Enoturismo Tours (http://www.viajesyenoturismo.com.mx) i es troba al carrer Juárez 16 (casi a la cantonada amb Guillermo Prieto).

El Tour que vem escollir és el de 7h que el fan cada dia i comença a les 9:30, costa 430 pesos mexicans i consta de les següents visites:
– Finca de Quesos VAI
– Pueblo mágico de Bernal
– Cavas Freixenet
– Viñedos La Redonda
– Quesería Néole

A les 9:30 ja estàvem en direcció la Finca de Quesos VAI, la visita, començava visitant els animals que tenen i que els hi donen la llet per fer els formatges. La majoria de formatges que fan són de vaca i per això tenen vaques holsten lleteres d’origen holandès. Les vaques normalment produeixen uns 25-30 litres i per això fan més formatge de vaca, ja que l’ovella o la cabra només produeixes uns 5 litres. A les vaques les inseminen de forma artificial per a tenir només vaques femelles que són les que els interessa per tenir llet.

Després de veure tots els animals, incluides les cries. Hem passat a veure on maduren els formatges i després ens han explicat la forma que tenen de fer els formatges.

Per acabar hem fet un tast de quatre formatges seus (Reblochon, Salmor, Panela con chipotle i Provolone aumado) acompanyat d’un vi Vivante de Freixenet. Els formatges que fan en aquesta finca en general són molt suaus ja que és el gust generalitzat mexicà.

Amb aquest petit tast, ja vem deixar la finca de Quesos VAI i ens vem dirigir cap al Poble de Bernal, un poblet molt maco que té al costat la Penya de Bernal, una roca molt gran a la muntanya. Allà ens van deixar una horeta i mitja per passejar-hi i per aprofitar per dinar alguna cosa. Així que vem estar passejant una miqueta i vem anar a dinar a un lloc que ens va fer patxoca, unes quesadillas i unes gorditas, les dues coses d’allò més bo.

Sortint del poble, vem anar cap a Caves Freixenet, el Celler que Freixenet té a Mèxic. La visita tot i que força interessant la veritat és que era molt masificat, ja que d’una “tacada” entraven 60 persones, amb el que tot es feia moooooolt lent. Però ens han explicat coses interessants. El “cava” que fan se li diu espumós ja que no pertant a la DO Cava ni a la DO Champagne, tot i així el mètode d’elaboració és exactament igual, i hi dediquen un 80% de la producció i fan 3 espumosos diferents (petillant, sala vive i viña doña dolores). El raïm que fan servir prové de las 4 regions importants amb vinyes i per això fan un vi negre que es diu Quatro Regiones. La visita ha acabat amb la zona on tenen les barriques i un cop fora hem pogut tastar un dels escumosos que fan.

La següent parada de la ruta, ha sigut Viñedos La Rosaleda, on hem pogut veure una mica la vinya i ens han explicat alguna coseta (molt poc) i a continuació hem anat a la sala de tast, on hem pogut tastar un dels vins joves que tenen, hem intentat que ens deixessin probar un dels intermitjos que tenen criança però no ha pogut ser. Tot i així he comprat un parell d’ampolles per poder provar els vins mexicans i a més perquè el nom m’ha agradat molt ja que els seus vins intermitjos es diuen Orlandi (pels que no ho sapigueu vaig anar a l’escola Orlandai i els que hi vem estudiar ens diem Orlandins 😉 ).

Per acabar la Ruta hem anat a la Quesería Néole on hem pogut degustar 4 formatges seus, que a diferència dels del matí eren molt més madurats i per tant s’assemblaven més als que tenim per aquí. Així que com podeu suposar n’he comprat algun per poder tastar a casa.

El conductor ha sigut molt amable i ens ha portat a l’estació d’autobusos on més o menys cada quart d’hora surten busos a DF i només arribar ja n’hem pogut agafar un cap al DF.

Excursió a Taxco i Cuernavaca

Al tornar a venir a Mèxic per feina dues setmanes, evidentment he volgut aprofitar el cap de setmana. Així, que el primer dia, hem anat d’excursió a Cuernavaca i Taxco. Aquest cop he anat ben acompanyada, ja que he anat amb tres del SUE (la Maria, la Marta i el Ginés), la Marta (una noia que també és una expatriada del corte) i el Israel i el Roberto, dos informàtics del corte que han vingut a engegar lo del SUE.

La furgo que ens ha vingut a buscar ha sigut molt puntual, i després d’anar a buscar a una parella, hem anat al zócalo a buscar al guia, per així, començar l’excursió.

La sortida del DF ha sigut bastant lenta ja que hi havia molt de trànsit. Però finalment hem aconseguit agafar l’autopista en direcció Cuernavaca. Aquesta autopista és la mateixa que s’agafa per anar a Acapulco.

Després d’una estona llarga de cotxe, hem arribat a Cuernavaca, que també es diu la ciutat balneari o la ciutat de l’eterna primavera (ja que estan tot l’any entre 22 i 26 graus).

A Cuernavaca hem anat a visitar la catedral que és del segle XVI juntament amb un parell de petites esglesies que són dels segles XVII i XVIII.

A la catedral hem pogut veure algunes coses molt curioses, com ara que dins hi han tot de pintures fetes per els indigenes i es pot notar que no tenen res de prespectiva.

Per una altra banda, té una pila baptismal enorme ja que abans no només es mullaven una mica al batejar-los, sinó que els banyaven sencers (això ho podrem veure en més esglesies d’aquí Mèxic).

Finalment, una altra cosa curiosa que té aquesta catedral (tot i que no és l’única), és la capella exterior. Això, és perquè els indis totes les celbracions les feien a l’exterior i per tant això d’anar a misa a l’interior d’un edifici, no ho acabaven d’entendre, per tant es va fer una capella exterior, per a que el capellà estigués cobert, però en canvi els indis estiguessin a l’aire lliure.

Una altra cosa que podem observar aquí a Mèxic és que les creus són nues, és a dir, en cap d’elles està representat a crist crucificat, ja que els indis, no entenien que un deu tan piadós permetés que crist fos crucificat, així que, per una banda les creus es representen nues, i per l’altre, qualsevol representació de crist no és patint.

Un cop vist tot el recinte de les diferents esglesies, hem pogut passejar una mica pels voltants, però enseguida ja hem pujat a la furgo, per anar en direcció Taxco.

Només arribar a Taxco després d’una estona molt llarga de bus, hem anat a dinar, el guia ens ha portat a un restaurant on s’han quedat tots excepte la Marta i jo que hem anat a buscar algun altre lloc per poder dinar.

Tot buscant, hem aprofitat per passejar pel poble que és d’allò més bonic. Finalment hem trobat un lloc que tot i que semblava “cutre” hem menjat un choripan boníssim!!!

Amb la panxa plena, hem anat a buscar al reste del grup, tot i que pel camí ens hem comprat un frapuccino per acabar amb una mica de cafè i dolç.

Un cop amb el grup, ja hem anat a fer la visita a la catedral de Taxco, que és d’allò més carregada. I quan hem acabat ens han deixat temps lliure per passejar per la ciutat, i aprofitar per comprar una miqueta de plata que és típic d’aquí.

Per mala sort, se’ns ha posat a ploure i bàsicament hem pogut entrar a botigues (que n’hi han moltíssimes) per comprar plata (cosa que evidentment he fet).

A l’hora que havíem quedat ja hem agafat el bus i tot sortint de Taxco, hem pogut veure que efectivament aquest poble val molt la pena, i m’han vingut ganes de tornar-hi un cap de setmana tranquil·lament per poder-hi passejar i relaxar-m’hi.

Últim matí per Mèxic DF: Coyoacán

El dissabte abans de tornar cap a Barcelona vaig aprofitar el matí per anar a veure el barri de Coyoacán, ja que el meu vol sortia a les 6 de la tarda i no em venien a buscar a l’hotel fins a quarts de quatre.

L’excursioneta, la vem fer juntament amb l’Isabel, la Marta, la Maria i el Ginés i vem anar en Metro fins a l’estació de Coyoacán. L’experiència del metro pel matí va ser força bona i només vem haver de fer un transbord per poder-hi arribar, ja que nosaltres havíem agafat el metro a l’estació de Insurgentes.

Quan hem arribat a l’estació de Coyoacán, ens ha costat una mica situar-nos, però gràcies al mapa finalment ho hem fet i ens hem encaminat cap al museu de la Frida Kahlo.

Quan ja hi érem aprop, l’entorn ja era molt més maco amb tot de cases colonials. L’entrada al museu val 75 pesos, tot i que si ets estudiant (aquesta vegada he sigut afortunada) val 35 pesos. Així que, amb l’entrada a la mà hem entrat a veure el museu casa Frida Kahlo, ja que aquí, és on vivia la Frida amb el Diego Rivera.

La visita recorre per dins de la casa primer i després pel patí. La part de dins es pot veure habitacions tal i com estàven quan hi vivien i altres habitacions on hi han exposats diferents quadres.

La part del patí està ple de plantes que resalten amb el color blau de les parets de la casa (per això el nom de la casa és la Casa Azul). I a més és molt agradable passejar-hi.

Acabada la visita ja hem anat caminant cap al barri de Coyoacán on primerament hem passat per un mercat on ens han vingut unes ganes de comprar fruita….

Allí mateix hi havia el café Jarocho on sembla ser que fan un café molt bo, però com hi havia molta cua no n’hem comprat, ara, el que si que hem fet ha sigut comprar-nos uns xurros per picar una miqueta 😉

Així que amb una mica més d’energia hem anat cap al centre de Coyoacán, allà, hem pogut veure la catedral i tots els jardins dels voltants, conjuntament amb la font dels coyotes.

Tot passejant per la plaça, hem entrat en un restaurant que encara no era obert però tenia un patí molt maco, i… mireu que m’he trobat….

Allà mateix hi havia un mercat d’artesania, on, evidentment ha caigut alguna coseta i després hem seguit passejant una mica pel barri. Com ja es feia hora de tornar, m’he acomiadat de la Maria i la Marta que s’han quedat pel barri i, amb l’Isabel i el Ginés hem anat cap al metro.

Ara, durant el camí hem pogut seguir disfrutant del barri, tot passant per l’esglesia de Sant Caterina i just davant del Centre Cultural que és una antiga casa colonial realment bonica.

Just arrivant al metro hem passat per la Panzacola.

Aquest cop, el metro no ha sigut tant plàcid ja que es parava molt a les estacions, cosa que feia que cada cop anés més ple i finalment hem pogut provar el que els mexicans diuen que: pel preu del bitllet, tens inclosa la sauna i el massatge.

Passejant pel centre històric de Mèxic

El diumenge, ens vem dedicar a passejar pel centre històric de Mèxic i conèixer així una petita part de la ciutat on estem treballant aquests dies.

A un quart d’onze, la Maria i la Marta, em van passar a buscar per l’hotel (ja que aquest es troba més aprop d’on volíem anar que no els seus apartaments) i ens vem dirigir cap a Reforma (l’Avinguda Diagonal de Mèxic).

Només arribar-hi, ja vem veure que era un dia diferent. Sembla ser, que els diumenges tanquen el tràfic en l’avinguda de Reforma i permeten que la gent corri o hi vagi en bici. Així que en la primera glorieta ja vem veure gent fet ioga.

Com us podeu imaginar, el passeig per Reforma va ser molt agradable i cap al final vem trobar fins i tot un mercadillo on vem poder fer alguna compreta i vem veure uns lavabos amb uns noms molt curiosos per a homes i dones.

A l’altura d’avinguda Juarez, vem girar, per anar en direcció l’Alameda, aquí es troben uns jardins molt agradables on hi havien a més moltes tendetes o hem aprofitat per comprar-nos un suc d’allò més bo.

Al final de l’Alameda es troba el Palacio de Bellas Artes que té la façana feta amb marbre de Carrara, allà es on es troba el Teatre Nacional.

D’allà, ja hem anat cap a una avinguda peatonal, on hem pogut veure només arribar-hi la Casa de los Azulejos on hi ha un Samborns que ens han recomanat que hi anem a dinar, ho farem?

Just davant de la Casa de los Azulejos hi ha L’esglesia de San Francisco, una esglesia edificada per Hernan Cortés amb les pedres del temples azteques derruits i sembla ser que a més en el solar on està situada hi havia el zoològic de Moctezuma.

Pel carrer peatonal hem anat veient edificis molt macos, així com algunes altres esglesies, i, finalment ja hem anat a parar al Zócalo.

Una gran plaça, anomenada Plaça de la Constitució amb una enorme bandera ho presideix tot (de fet és la segona plaça més gran del mon), a un dels costats es troba la Catedral i a un altre el Palau Nacional.

Hem anat cap a la Catedral per veure-la per dins. La Catedral té una part d’ella construida sobre el Templo Mayor dels Azteques. Ara part de la catedral, està mig enfonsada (com molts dels edificis antics de la ciutat de Mèxic) degut a diferents causes, com ara terratrèmols, enfonsaments, pel pes… Al ser diumenge està molt plena i de fet hi havia cua fins i tot per fer batejos.

De la Catedral ens hem anat passejant pels carrers propers on hi havia molta vida. Just al costat hi havia una serie de gent vestida d’indis, que primer, feien com una neteja d’aura o alguna cosa semblant (no hem sabut ben bé que era) i després han fet un ball.

Pels carrers propers a la Catedral hi havia tot de petits mercats que hem pogut anar veient junt amb les cases colonials o inclús alguna petita esglesia mig enfonsada evidentment. De tornada després de passar pel Temple Mayor, hem anat a parar al Centre de Cultura Española on hem pogut veure les ruines del Calmecac que era un temple-escola de l’època azteca on els fills dels nobles eren formats en tots els camps del saber.

Un cop vist el Centre Cultural d’España, ja teníem gana i per tant hem buscat un lloc on dinar i hem acabat a la casa dels Azulejos on el menjador principal pots admirar l’antiga casa on està fet i realment es impressionant. Val molt la pena menjar-hi. Allí hem demanat uns Tacos de Cochinita Pibil (recomanació del Pepe) i un Burrito Norteño que hem compartit tot i hem acabat ben plenes.

Amb la panxa plena ja hem iniciat la tornada que hem volgut fer per una altra banda però realment hagués sigut millor per on hem vingut ja que el passeig hagués sigut molt més agradable i fresc, ja que al ser el migdia ens ha caigut una “soleia” a sobre pels carrers de Mèxic….

Visitant les diferents cultures de Mèxic

Aquest cop no és ben bé un viatge de turisme, ja que he vingut a Mèxic per fer un cus. Ara, com podeu suposar el cap de setmana em dedico a fer turisme. Així que tant avui, com demà us explicaré allò que vagi veient.

Des de la feina, ens han muntat una excursió de tot el dia, tot visitant la plaça de les tres cultures, Teotihuacan i la basílica de Guadalupe.

Ens han vingut a buscar a l’hotel a les 9 i quart, i com hem hagut d’anar a buscar dos més a un hotel del costat del zócalo, hem pogut anar veient una mica allò, que en principi volem veure demà.

Quan ja estàvem tots en el micro (en resum, érem 8, dos de NYC però d’ascendència mexicana, una colombiana, un brasiler i nosaltres 4), hem anat cap a la Plaça de les Tres Cultures.

20120219-185957.jpg

Allà hem conegut el perquè del nom, fa referència a les tres cultures que hi estan representades. La prehispànica amb unes ruines on hi ha el recinte cerimonial de Tlatelolco, la colonial amb l’esglesia de Santiago de Tlatelolco i un monestir colonial i finalment la moderna amb l’edifici de la Secretaría d’asumptes exteriors.

20120219-182428.jpg

Aquí, hem pogut saber que les ruines estan en una de les illes (Tlatelolco) del llac Texcoco, on es van establir els azteques ja que una aliga s’hi va aposentar i va culminar el que s’havia predit. En aquesta zona hi havia el recinte cerimonial, així com un tianguis o mercat.

20120219-182120.jpg

Pel que fa a l’esglesia de Santiago, es pot veure que està feta amb les pedres de les ruines que els propis espanyols van derruir i aprofitar per fer l’esglesia. A més, també ens han explicat que al 1968, van matar a uns cinc mil estudiants en aquesta esglesia, ja que s’estaven manifestant per retalls en educació, alguns d’aquests joves, estan representats amb fotografies a l’edifici modern.

20120219-182153.jpg

20120219-182214.jpg

Acabada aquesta visita, hem tornat al micro, per anar cap a Teotihuacan, però, abans d’accedir-hi, hem passat primer per una cooperativa on entre d’altres coses treballen diferents pedres precioses i sobretot l’obsidiana. I també ens han explicat com fan el pulque, una beguda alcoholica feta per fermentació, que prové d’un tipus de cactus anomenat maguei, a partir del qual també es fa el mexcal. Al final de la visita, i abans que ens deixen lliures per si volíem fer alguna compra, ens han donat a provar el pulque, que he trobat molt suau, uns altres licors, i finalment el tequila amb llimona i sal que he trobat força bo.

20120219-182608.jpg

20120219-182625.jpg

20120219-182642.jpg

Sortint d’aquí, ara ja si que hem anat cap a Teotihuacan (anomenat així pels azteques i el significat és, el lloc on els homes es converteixen en deus). Abans d’entrar, el guia ens ha explicat varies coses de la cultura teotihuacana (anterior als azteques), i el perque de la piramide del sol, que per ells era per l’agricultura ja que el 21 de març que el sol es col.loca just a sobre de la piramide, era quan sabíen que havíen de començar a sembrar. Dins de les ruines trobarem moltes representacions dels dos deus més importants pels teotihuacans, el deu Tlaloc, o deu de la pluja, i del deu Quetzalcoalt, o deu de la terra. És a dir, els dos deus més importants per a poder viure bé.

20120219-190134.jpg

20120219-182839.jpg

Fetes les explicacions ja hem començat a recorrer tot el recinte arqueologic, començant per la ciutadella amb el temple de Queatzalcoalt al mig. El nom de ciutadella prové d’Hernan Cortés, ja que al haver-hi uns murs molt alts que ho protegeixen és la sensació que dona, però en realitat aquests murs estan fets per millorar l’acústica del lloc, i facilitar que els sacerdots puguessin parlar al poble. Allà també hem pogut veure com un indigena, ens ensenyava com la cochinita del nopal servia per pintar en color vermell, i una altra planta en color groc.

20120219-183053.jpg

20120219-183112.jpg

Amagada darrera una altra piramide queda el Temple de Quetzalcoalt i Tlaloc on estan els dos deus representats, el de la pluja mitjançant un cocodril i el de la terra per una serp.

20120219-183310.jpg

20120219-183323.jpg

D’aquesta piràmide ja hem anat en direcció la piramide del sol (aquest nom, al igual que el de la lluna, els hi van posar els azteques quan van venir després que els teotihuacans ho abandonessin), tot agafant la “calzada de los muertos”, una vía de 4 km que serveix d’eix central i a on hi van havent- hi edificis a banda i banda. Després d’anar pujant i baixant escales (sempre en grups de 13 que per els azteques és un número de la bona sort, ja que és el número de cels que hi ha), finalment hem arribat davant de la piràmide del sol, un edifici de 63 m d’altura, estructurat en cinc cossos escalonats i orientats a ponent.

20120219-184034.jpg

20120219-184053.jpg

20120219-184113.jpg

20120219-184130.jpg

Evidentment mare (al final dec tenir el gen de pujar escales) hem pujat fins a dalt de tot, des d’on hi han unes vistes magnífiques de tot el recinte.

20120219-184313.jpg

20120219-184332.jpg

20120219-184346.jpg

Un cop hem baixat ja hem anat en direcció la piràmide de la Lluna, on tot i que no es pot arribar a dalt de tot, tampoc hem pogut pujar el tros que si que es pot, ja que el guia ja ens estava esperant (anàvem una mica tard).

20120219-184539.jpg

20120219-184553.jpg

Com ja eren gairebé les tres del migdia, ens han portat a menjar en un lloc turístic però amb menjar típic, jo he menjat sopa azteca, que estava d’allò més bona (aquests dies he pogut anar observant que aquí menjen moltes sopes diferents i sempre d’entrant), i de segon mocaljete a la teotihuacana, que són diferents tipus de carn amb una salsa molt bona. A part, mentre esperàvem el menjar, ens hem pogut vestir a estil mexicà i fer-nos unes fotos.

20120219-184739.jpg

20120219-184756.jpg

20120219-184808.jpg

Amb la panxa ben plena ja hem anat tornant cap a Mèxic DF, tot passant per l’estat de mèxic i veient la quantita enorme de cases estil xabola que hi han als entorns del DF, de fet no s’acaba de veure on comença i on acaba el DF.

20120219-184942.jpg

Però, encara no havíem acabat les visites del dia, ens quedava la visita a la basilica de Guadalupe.

Abans d’entrar-hi el guia ens ha fet unes explicacions sobre la tela on hi ha impresa la verge, al igual que sobre la llegenda de la tela.

20120219-185107.jpg

Diuen que un indi convertit, Juan Diego, se li va aparèixer la verge a on ara hi ha la basílica i li va demanar que construissin una esglesia en aquell lloc en el seu honor. Així que Juan Diego, al dia següent va anar a a veure l’abad, però aquest no el va creure. Juan Diego, va anar un altre cop a on se li havia aparegut la verge i ella va tornar a apareixer i li va dir la forma que l’abad el cregués. Així que al dia següent ell va fer el que la verge li havia recomanat. Va recollir roses del camp i les va portar en la seva capa fins a l’abad i quan va ser davant d’ell li va fer l’ofrena, però al deixar anar les roses, van veure que a la capa havia quedat impregnada la imatge de la verge. En aquest moment l’abad ja el va creure i per tant van construir una petita capella inicialment.

20120219-185213.jpg

20120219-185229.jpg

A part de la petita capella en uns anys ja van construir la basílica antiga, que ara i degut per una banda al terreny i per l’altre al terratrèmol de 1985, està totalment torta i dona una sensació molt gran que t’hagis de caure. De fet té una inclinació, molt semblant a la torre de Pisa.

20120219-185347.jpg

20120219-185401.jpg

20120219-185417.jpg

Finalment el 1974, van construir el que ara li diuen la basílica nova, una mole impressionant a on es pot veure la tela on està impressa la verge.

20120219-185525.jpg

20120219-185538.jpg

Vista la basílica, ara si, que ja hem tornat cap a l’hotel i demà…. Ja serà un altre dia.