Vuitè dia – Monteverde

Despres de llevar-nos a la nostra hora habitual (6 del matí), i d’esmorzar hem anat a fer una petita excursioneta pels voltants del hotel que hi ha una colla de “senderos” per seguir. N’hem fet un parell que anaven pel bosque nuboso (ja que el nostre hotel esta a les portes de la reserva de bosque nuboso de Monteverde), això del bosque nuboso no deixa de ser un bosc molt humit.

A les deu ja ens han vingut a buscar per fer el cannopy i despres l’excursió pels ponts penjats.

Un cop al lloc de Selvatura (que està a la entrada de la reserva natural de bosque nuboso de Santa Elena) ja hem anat a fer cua per fer cannopy (es un circuit de tirolines pel bosc, a diferentes altures i de diferents longituts) i ens hem trobat un altre cop la parella de Madrid, per tant hem pogut fer el circuit els quatre junts.

Per poder-ho fer primer et posen un arnés i un casc i et donen uns guants molt reforçats. Llavors et porten a la primera plataforma, però, abans de pujar-hi, et donen quatre indicacions, una d’elles es que no frenis a no ser que t’ho digui el guia ja que si et quedes parat al mig d’una de les tirolines t’has d’arrossegar a pes fins a la següent plataforma. Les altres indicaciones eren bàsicament que fessim cas dels guies quan ens diguessim si haviem de frenar o no i si ho haviem de fer amb una mà o amb dues. Ahhh i tambe ens han indicat la posició de les mans quan et llances amb la tirolina.

Amb totes aquestes indicacions ja hem pogut començar el circuit i la veritat es que al estar a la primera plataforma abans de llençar-nos feia molt de respecte pero ens han colocat com assegudes i amb les mans ben colocades per no perdre l’estabilitat i no començar a girar, i amb una petita empenta ja hem començat i ha sigut molt divertit. Hem fet ben bé uns deus cables de tirolina i pel mig hem parat per si voliem fer el tarzan pero l’Eulalia i jo hem dit que no que ens feia molt respecte.

Al acabar el circuit de canopy ja hem anat als ponts penjats, son uns ponts que estan a molta altura i que passen per sobre el bosc. La veritat es que es una sensació molt xula ja que sempre hem anat a boscos, pero mai els hem pogut veure desde les altures o com si et passagesis per sobre. En total de ponts n’hem passat 8.

Al acabar la ruta de ponts ja ens han tornat cap al hotel i alli hem agafat el cotxe per anar al poble, ja que hi haviem quedat amb la parella de Madrid per anar-hi a sopar. Després de sopar com eren les festes de Santa Elena hem anat a la zona de les carpes i ha sigut tot un espectacle. Les atraccions no tenien nom, eren estil les que tenim allà però en rudimentari. I el millor ha estat quan hem entrat a la carpa i ha començat el concurs de ranxeres. Pel que sembla aquí a Costa Rica en les zones rurals agrada molt aquest tipus de música. Així que n’hem estat escoltant algunes dels concursants i no tenien desperdici.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s