Dia de tornada

Tot i que avui ens toca tornar, hem aprofitat el parell d’hores que ens quedaven al matí per passejar una mica pel carrer Andrassy, a part hem pogut veure que hi havia una cursa popular, primer hi havia una cursa de relleus al llarg de l’Andrassy i després ja hi havia gent corrent.

Pel carrer hem pogut veure la casa del Terror que és on hi havia la policia secreta en la época comunista i en la revolució de l’any 56 se’n van carregar a molts.

També hem passat pel cafè Luckas i com ens ha agradat i hem anat a prendre un cafè ja que encara ens sobrava una mica de temps.

De l’hotel ja hem anat a l’estació, on hi hem arribat amb una hora de temps per agafar el tren cap a Viena.

En tres horetes erem a Viena i amb el metro hem anat a l’estació del tren a l’aeroport on volíem deixar les coses a la consigna, però en comptes d’això el que hem pogut fer es facturar directament i així amb la mare hem anat a tota pastilla al centre per a que pogués veure l’exposició “Coupe de Des” i despres tornar un altre cop.

D’allà cap a l’aeroport i a caseta que falta gent, així que ja ens tornarem a veure quan me’n torni a anar de viatge!!!!!

Seguim fent Turisme per Budapest

Avui hem seguit amb el nostre marató de Budapest, després d’un bon esmorzar, hem anat directes cap al pont de les Cadenes per creuar-lo i pujar al turó del castell un altre cop, per una banda per fer les fotos que no vem poder fer ahir i per l’altre per veure el que ens vem deixar.

Hem començat fent fotos al palau reial (tot i que ahir estava més maco ja que la llum de la tarda era molt maca), i d’aquí ja hem anat passejant pel que era el poble al costat del castell i que ens ha dut a l’església de Sant Maties (que està totalment en obres) i el bastió de pescadors, que de tants turistes sembla Port Aventura. A mi, aquesta zona m’ha recordat una mica a Carcassone, amb el mateix estil de minarets.

Passant pel Hilton (que han fet un desastre total), hem anat caminat per carrerons molt macos fins a la porta de Viena que és la sortida de la zona del castell. D’aquí hem anat baixant fins a l’altura del riu.

Després de la baixada hem anat a parar a l’altura del Parlament però a l’altre costat del riu. Com volíem anar a Obuda (un altre poble que va formar Budapest i que està al nord de Buda), hem agafat el tren de rodalies per anar-hi, hem comprat bitllets però com no sabíem on havíem de picar doncs ens ha sortit gratis 🙂

L’arribada a Obuda és una mica descepcionant ja que és una zona de transports, però a la que t’endinses una mica ja es troba l’antic poble, que és molt cuco. Tot passejant hem vist una escultura de unes dones amb paraigües d’un escultor que es diu Imre Varga i que al final del carrer hi havia la seva antiga casa que ara s’ha convertit en un museu molt agradable amb algunes esculptures força interessants, moltes d’elles les hem anat trobat per Budapest.

Quan ja hem visitat Obuda hem tornat a agafar el rodalies per tornar a l’estació que l’havíem agafat i un altre cop no hem validat el bitllet, així que l’anada i tornada a Obuda amb transport públic ens ha sortit gratis, al arribar m’he adonat que dins el tren hi havia les màquines validadores, però com ja havíem arribat….

Per tornar a Pest hem agafat el metro i allí si que hem validat ja que a més hi havia tot de revisors controlant. Hem anat cap a la zona comercial de Pest per anar a menjar alguna coseta al cafè Gerbaud (un clàssic de Budapest). Després de menjar alguna coseta el Pere ha tornat cap al hotel i la mare i jo hem continuat.

El primer tros de la tarda ens hem dedicat a passejar-nos per la zona comercial, on molts dels carrers són peatonals, a més de les botigues també hem anat veient diferents cases molt maques com el reste de Budapest. La nostra passejada ens ha portat primer a unes galeries molt maques (tot i que les botigues no estaven obertes i per tant estava tot una mica fosc) i al pont que hi ha davant de les Gellert (aquell que està en obres) i hem pogut veure encara que només per fora perquè estava tancat el mercat, pel que hem vist és un mercat estil com era el Born, ens ha semblat molt maco, llàstima que no hi hem pogut entrar (ja tenim una raó per tornar a Budapest 😉 )

D’aquí ja hem anat xino xano al Cafè Central que és a on anaven els intelectuals i ens hem pres un cafetó per recuperar forces i poder continuar la passejada.

El final de la tarda ens hem dedicat al barri jueu, hem vist la gran sinagoga per fora, un monument al holocaust que és un arbre metàlic o sembla ser que a les fulles hi ha inscrits els noms d’alguns dels 400.000 jueus que van morir.

Quan ja acabàvem la passejada hem passat per una església que al darrera hi havia com una festa major amb música popular i estaven ballant dances típiques que tenen una reterida a la sardana.

Per arribar al hotel hem passat per una plaça molt maca on hi havíen molts restaurants xulos, la veritat és que tots els restaurants i cafès que hem vist a Budapest estan posats amb molt de gust.

Havent descansat una mica ja hem anat a sopar en un restaurant a prop del hotel i a fer nones.

Que agradable és passejar per Budapest

Avui ja hem començat el nostre tour particular per Budapest, i abans d’explicar-lo he de dir que és una ciutat totalment recomanable, ens ha agradat moltíssim.

Després d’un bon esmorzar a l’hotel, hem anat xino xano cap a la catedral de Sant Esteve que és realment impressionant, un edifici molt alt i impressionant, evidentment després de veure’l per dins (fins i tot la relíquia de la seva mà) la mare ja ha trobat per on es podia pujar a la cúpula, així que cap amunt falta gent.

Les vistes des de dalt són impressionants, es pot veure per una banda Buda amb el pont de les cadenes, el palau real… i a part també hem vist el parlament, i moltes altres cases i esglésies. Pujar també ens ha servit per situar-nos una mica a la ciutat i veure on estan les coses importants.

Seguint la nostra visita hem anat passejant per una avinguda principal fins a l’estació de Nyugaty feta per l’empressa Eiffel. Passejant per l’avinguda ja hem anat veient un munt de cases molt maques, algunes estil Art Nouveau, altres Secession, altres neoclàssic, vamos diferents estils però totes molt maques, això sí a algunes els hi havíen netejat la cara i altres no.

L’estació és una especie d’estació de França força maca, i on era el menjador de l’estació ara és un dels Mc Donald’s més elegants del mon.

De l’estació hem seguit caminant cap al Danubi i hem seguit veient cases i patis macos i també algun parc molt agradable de passejar. Per acabar el matí ens hem dirigit al Parlament però només l’hem pogut veure per fora ja que ja no hi havien entrades.

Hem dinat en un italià molt bo en una placeta tranquil·la i a la terrasseta i després el Pere que no es trobava molt bé (està encostipat) se n’ha anat cap a l’hotel i nosaltres hem continuat el tour.

El primer que hem anat a veure és una escultura anomenada Sabates al Danubi que consisteix en una serie de sabates enfocades al Danubi i representa la mort de milers de jueus que afusellaven i llançaven al riu.

D’aquí ja hem anat a creuar al pont de les cadenes veient abans, clar, el fantàstic hotel Four Seasons, un palau increïble.

A l’altra banda del riu hem agafat el funicular per pujar a Buda i allà hem pogut veure l’església de Sant Maties i el bastió de pescadors on se m’ha acabat la bateria de la càmara de fotos, i la mare també la tenia acabada, així que demà tornarem a fer fotos 😦

Hem anat passejant per diferents carrerons i hem anat a petar al palau real d’on hem anat passejant per baixar del turó on està Buda, però en comptes d’avançar cap a on volíem anar hem tornat al punt d’inici (el funicular).

A partir d’aquí hem fet una bona patejada cap als banys Gellert passejant a la vora del riu i passant dos ponts.

A les Gellert ja hem fet un bon relax, hem començat per unes piscinetes molt mones Art Nouveau que estaven molt calentes i on s’hi estava de meravella, en el mateix recinte també hi havia una sauna humida on hem anat a suar una miqueta i també una piscina gelada que ens ha activat totalment la circulació. Tota aquesta zona era només per a dones.

Després d’una averiguació i preguntar hem descobert on estava la piscina típica que tothom ha vist de les Gellert, si més no en un anunci de Danone. L’aigua d’aquesta ja no estava tan calenta, però tampoc gelada, i darrera d’aquesta hi havia una altra piscina d’aigua calenta. Aquestes dues piscines eren mixtes.

Finalment hem averiguat com sortir a les piscines exteriors, i ens hi hem banyat tot i que feia una mica de fred. Però també hem averiguat que n’hi havia una de calenta on a més hi havia xorros d’aigua que ens han servit per fer una mica de massatge a l’esquena.

Quan hem acabat, com estàvem destrossades i el pont de davant està en obres, hem agafat un taxi directe a l’hotel.

Després de reposar una mica (no massa o ens quedàvem adormides) hem anat a sopar al Callas, un restaurant molt xic davant de l’Ópera amb una il·luminació maquíssima i música chill out de fons. Final perfecte per a un dia preciós.

De Viena a Bratislava i després a Budapest

Avui ens hem aixecat ben d’hora ja que havíem d’agafar el vaixell cap a Bratislava, per sort els hotels europeus tenen uns horaris més amplis que els espanyols i a quarts de set ja podíem esmorzar. Hem arribat al lloc d’embarcament a les 8 i després d’esperar una miqueta ja hem pogut pujar al vaixell i a les 9 en punt hem sortit, primer navegant pel Donau Canal, que tot i ser canal era prou ample i després ja hem entrat al Danubi que és un riu com deu mana.

Hem arribat a Bratislava cap a les 10 i quart i hem agafat directament un taxi per anar a l’estació de tren per deixar les maletes a la consigna i així poder fer turisme tranquil·lament per Bratislava.

La veritat és que Bratislava ens ha sorprès gratament, ja que tot i ser una població petiteta (sobretot el centre) és força cuca i s’hi pot passejar a gust i veure coses maques.

Hem començat per una mena de passeig i després ja hem començat pels carrers peatonals i hem anat veient esglesies, edificis importants, però bàsicament passejar. A mig matí hem parat a un cafè molt maco i estil Art Noveau on ens hem pres una xocolata… mmmmm amb forces renovades hem seguit passejant fins a l’hora de dinar que ho hem fet al cafè del costat del d’abans, aquest el estil és més Secession però també molt maco.

Després de dinar hem passejat una mica més i ja hem anat cap a l’estació de tren on hem hagut d’esperar força ja que entre que hem arribat d’hora i que el tren anava amb retràs…

En unes tres horetes hem arribat a Budapest, com el Pere no es trobava molt bé hem agafat un taxi fins a l’hotel i després de deixar-ho tot, la mare i jo hem anat a donar un volt, de fet hem agafat el carrer Andrassy (el Passeig de Gracia d’aquí) i hem anat tirant fins al pont de les cadenes que estava tot il·luminat i molt maco, al igual que el Palau Real. De tornada hem parat a sopar a un lloc que es deia Goa Cafè i que era de molt disseny i hem sopat super bé, al arribar al hotel ho he mirat a la guia i sembla ser que és un dels llocs més “in” de Budapest.

Últim dia per Viena, intentant no deixar-nos res de res

Avui hem començat el dia anant directament a la Hundertwasser haus, una casa decorada tipus gaudinià i amb elements pop, la veritat és que és molt colorida i molt maca i destaca molt amb el reste de cases que hi ha a Viena. Del mateix artista també hem anat a veure la Kunsthauswien i allí la mare i jo hem aprofitat per veure el museu de l’artista, hi havia forces pintures molt colorides i que cridaven força l’atenció, també tapissos i varies frases del estil:

“If we do not honour our Past
we lose our Future
If we destroy our roots
we canoot Grow”

La veritat és que tant la decoració interior, com el museu m’ha agradat molt, ja que és molt diferent de la resta de coses que hem vist a Viena.

D’aquí ja hem anat al centre i ens hem dedicat a la zona del Hofburg, més concretament hem entrat a veure l’Augustinerkirche i la Prunskaal, que és la bibliioteca i la veritat l’hem trobada molt maca i interessant, a la mare li ha interessat molt una exposició que hi havia de crims i assassinats.

Per poder descansar una mica hem anat a dinar alguna coseta a un cafè que havíem vist i que ha resultat ser de la mateixa familia que el Landtmann i es deia Mozart, per tant evidentment hi hem estat molt rebé.

Com la mare tenia ganes d’anar a veure el Leopold Museum, al acabar de dinar el Pere ha anat cap al hotel, i nosaltres dues ens hem anat cap al museu, allí hem pogut veure quadres de Klimt (alguns paissatges molt macos la veritat) i sobretot de Schiele (la mare ha disfrutat molt), però també hem pogut veure mobiliari de Hoffman, així que per ser un museu ha estat força bé.

D’aquí ja hem agafat el tranvia per tornar a l’hotel (que per cert anava a tope), i a descansar una bona estona, tot i que la mare i el Pere han marxat al Cervantes a fer la xerrada, jo hi he anat més tard i al acabar la mare i jo hem anat a sopar alguna coseta.

Dia de museus i inauguració de l’exposició

Avui hem dedicat el dia a l’art (potser massa pel meu gust). Només sortir del hotel hem anat cap al Secession, però per arribar-hi hem passat pel Nachtmark (un mercat molt variat on molts dels vienessos van a dinar).

El Secession és un edifici creat pels artistes de l’época de principis del segle 20 (Klimt, Hoffmann, Otto Wagner…), per fora té una cúpula dorada feta de fulles. I a l’entrada hi ha l’inscripció que diu traduit: “A cada época su arte, al arte su libertat” en alemany: Der zeit ihre kunst, der kunst ihre freiheit. El més maco que hem vist a dins ha sigut el fris de Beethoven de Klimt que hi ha diferents imatges molt maques com per exemple la poesia, l’alegoria de la felicitat…

Del Secession ja hem anat al Kunsthistorichemuseum on hem vist una part d’Egipte i Roma (molt sencillet pero amb unes estatues de Karnak i una mastaba de Giza) i després un munt de pintures d’époques molt variades (a mi no m’ha agradat res).

Vist el museu ja hem anat a dinar a un asiàtic al Nachtmarkt i d’allí quan estàvem tornant cap al hotel la mare ha parat a una perruqueria per posar-se mona.

A la tarda ja hem anat cap al Cervantes on hi ha hagut la inauguració de l’exposició del Brossa “Bverso Brossa” i després de una bona estona ja hem anat a sopar amb tota la classe política.

Una mica de repòs i l’exposició del Klimt

Avui m’ho he pogut pendre amb més tranquil·litat ja que la mare pel matí tenia una entrevista amb la radio sobre l’exposició. Per tant, després d’esmorzar la mare ha marxat cap al Cervantes, el Pere i la Marisse cap a fer Turisme i jo m’he quedat una estona a l’hotel fent el blog tranquil·lament.

Cap a les 11 passades he marxat a donar un volt i he començat pel Belvedere, bàsicament m’he passejat pels jardins i la veritat és que són molt macos.

Del Belvedere ja he anat a parar a la Schwanzerbergplatz (on està el Cervantes) i he decidit passejar pel Ring, he passat per davant dels museus més importants (Kuntshistorichemuseum i Naturischemuseum) que estant tots a la mateixa zona, ja que a part d’aquests dos també hi ha el MuseumQuartier amb el Leopold Museum, el MUMOK… m’ha recordat una mica l’avinguda a Washington que hi ha entre el Capitol i el Memorial Lincoln on hi ha també un “futime” de museus.

Seguint el Ring he passat per el Parlament amb una estatua gegant de la Atenea i finalment he anat a parar Rathausplatz on hi ha el ajuntament i on ahir havíem anat al Cafè Landtmann on he repetit un Shokocino 🙂

Per tornar cap al Cervantes he agafat el tranvia ja que sino feia tard, tot i que un cop anant cap allà he rebut un missatge de la mare que em deia que acabaria una mitja hora més tard, per tant m’he estat prenent el solet i escoltant música davant del Cervantes.

Com que ja era l’hora de dinar hem anat a fer-ho i després hem tornat al Cervantes la mare i jo a pulit algunes coses de l’exposició i cap a quarts de cinc ens hem trobat amb el Pere al Belvedere per veure una exposició del Klimt i la Kunstschau 1908, la veritat és que tot i no agradar-me molt els museus m’ha agradat força i sobretot tot el que hi havia del Klimt i és una llàstima que hi hagin força quadres del Klimt que s’han perdut o es van destruir.

Del Belvedere ja hem anat al hotel per canviar-nos i posar-nos monos ja que anàvem a un concert al Musikverein. Hi tocaven un pianista i un violinista i hem sentit peces de Debussy, Strawinsky i Beethoven. Aquí sobretot han disfrutat la mare i el Pere, però buenooo no ha estat malament 🙂

Per acabar el dia hem sopat a un italià on estava tot molt rebó.

Comencem a fer Turisme per Viena

Avui ja ens hem llevat ben descansats i després d’un bon esmorzar ha començat la nostra jornada turística.

Per començar hem agafat al metro directesa Schloss Schonbrunn, el palau d’estiu dels Habsburgs, al entrar hem vist el hivernacle i realment…. preciós, com podeu adivinar ja he començat a emocionar-me a fer fotos (diguem que avui he fet totes les que no vaig fer ahir).

Seguint pels jardins de Shonbrunn hem anat disfrutant ja que a més feia un dia espectacular, hem anat a parar a la part central, des d’on es veia la glorieta a sobre una muntanyeta i per l’altre banda el palau espectacular.

Hem entrat al Palau i hem anat a fer la cua per comprar les entrades, quan ja les hem tingut, com ens han donat hora per al cap d’una hora hem decidit pujar a la Glorieta per veure les vistes, la veritat que precioses, no vivien bé ni res la Sissi i companyia, amb tots aquests jardins per ells sols….

Després ja hem pogur veure 40 de les 1441 sales que té el Palau, básicament hem vist les estances del Francisco Jose i la Sissi per una banda i les de l’emperadriu Maria Teresa. Vamos us podeu imaginar oi?? si si impressionant, i cada una decorada d’una manera diferent eh???

Després ja hem sortit i hem tornat cap al metro passejant pels jardins (tot i que hem parat a dinar a una taverna que hi havia allà mateix).

Amb el metro hem anat cap al centre per veure Stephansdom (més o menys s’escriu així) que és la catedral, potser el que m’ha agradat més ha sigut la teulada.

D’aquí ja hem anat al Prater a fer una mica el nen petit, primer hem pujat amb la mare a unes cadiretes voladores i després evidentment hem pujat a la Noria, que macooooo

D’aquí ja hem anat a la Rathaus a veure l’ajuntament que la veritat es que il·luminat estava d’allò més maco.

Com que estavem rebentats hem anat a pendre alguna coseta al Cafe Landtmann que m’havia recomanat el Guillem i ens ha agradat moltíssim, d’aquí ja directes al hotel i a fer nones.

De Barcelona a Viena

Després de no haber dormit gens, a quarts de sis ja estàvem a l’aeroport facturant maletes i esmorzant una miqueta. Hem arribat a Viena super puntuals, a les 9 ja teníem les maletes i cap a Vienaaa.

A l’hotel ens ha tocat l’antipàtica de torn i no ens ha volgut ni mirar si podíem tenir una habitació abans d’hora, per tant hem deixat les maletes nosaltres mateixos en una habitacioneta que la tia només s’ha dignat a donar-nos la clau i hem marxat a passejar. Com estàvem una mica cansats hem buscat un café i allà ja he menjat la meva primera sacher 🙂 Boníssima!!!

A les 12 ja hem anat a l’institut Cervantes per començar a muntar l’exposició.

Cap a les dues hem anat a dinar alguna coseta ja que era l’hora i hem anat a un cafè, que pel que sembla pots menjar a qualsevol hora.

Després hem tornat a l’institut cervantes a seguir muntant i jo sobretot m’he dedicat als escarbats 🙂

Hem estat muntant fins gairebé quarts de vuit i han quedat molt poques coses per fer, pel que demà podrem passar tot el dia de turisme. Ara estàvem rebentades, així que hem donat un vol pel centre, just per veure el Musikverein i l’Opera il·luminats i a sopar alguna coseta i a dormir que o descansem o no tirem més.

Escapadeta d’una setmana per centreeuropa

Bonessss,

ja torno a ser aquí, i això ja sabeu que vol dir oi??? Doncs si, torno a marxar, aquest cop una setmaneta amb la mare i el Pere.

Marxem el dissabte i anem a Viena ja que la mare ha de muntar una exposició del Brossa allà. A part aprofitarem i anirem a Bratislava i a Budapest.

Així que a partir del dissabte ja us aniré explicant tot el que veig i el que faig.