Visitant més pobles medievals

Avui ens hem llevat una mica més d’hora per aprofitar el dia i al final ens hem fet una bona panxada de kilòmetres. Avui anem directes cap a Rocamadour tot i que hem fet alguna parada pel camí. Al fer un dia mig núvol mig sol hem vist uns paissatges preciosos durant tota la conducció.

Quan hem arribat a Figeac hem fet una parada per fer una volta pel poble que no està malament, però evidentment com comença a ser un costum, al fer la parada i començar a passejar han comenat a caure gotes i per tant hem tornat a posar-nos en marxa amb el cotxe.

Ens hem dirigit cap al punt més allunyat del dia, Rocamadour, un poble encaramat a una roca, com ara Castellfollit de la Roca, on a dalt de tot hi ha un castell i a baix hi ha el santuari i el poble medieval.

Hem aparcat el cotxe al costat del castell, és a dir, a dalt de tot, i això vol dir que hem fet una bona excursioneta, tant de baixada pel camí de la creu (hi ha totes les estacions de Crist quan portava la creu) i després al poble, com evidentment…. de pujada!!!

La baixada ha sigut maca i el santuari és una especi de Montserrat medieval francès però amb verge negra inclosa. Després el poble és un carrer medieval, molt turístic però molt bufó.

Com quan hem arribat al poble començava a caure gotes, i era l’hora de dinar, hem anat a fer un mos, mmmm foie i cuixa de canard, no està malament oi??

Havent dinat i estant el poble com estava ple de botigues… doncs hem pecat!!! si hem comprat una mica d’aquest foie tan bo que és justament d’aquesta regió.

Un cop fetes les compres i com semblava que volia ploure una altra vegada ja hem comenat la pujada cap al cotxe on hem arribat esbufegant una miqueta.

De Rocamadour hem anat en direcció St Cirq la Popier però en la carretera hem vist que ens quedava poca gasolina i hem parat a una gasolinera, però en aquest país n’hi ha moltes que van només amb targeta i sembla ser que les nostres no van 😦 així que fins a Cahors on hem pogut posar-ne hem estat una mica negitosos.

De Cahors hem anat a St Cirq la Popier on primer no pensàvem parar però al final ho hem fet per descansar una miqueta de cotxe.

El poble també és molt maco i té com tots moltes pujades i baixades i evidentment s’hi pot comprar foie tot i que com ja ho havíem fet ens hi hem resistit.

D’aquí ja hem tornat cap a Albi per carreteres precioses i amb uns paissatges espectaculars.

I per sopar… hem trobat un restaurant molt cuco passejant per Albi on hem menjat molt rebé.

Que maco i difícil de trobar és Belcastel

Avui ens hem aixecat a les 9, hem esmorzat a l’hotel i ens hem posat en camí. Ens encaminem cap a Rodez, però per una inesperdada equivocació de ruta, ens veiem obligats a parar i fer algunes fotos a “Salles-la-Source”, un petit poblet amb un salt d’aigua espectacular.

Després de l’aturada, reprenem el camí, la nostre intenció és anar cap a Belcastel, i després de moltes voltes hi aconseguim arribar.És un petit poblet al costat del riu, el cotxe el deixem a la part de dalt del poble i comencem a baixar, al costat del riu i en el que sembla que hi ha un camping, trobem un lloc per dinar on ens tracten molt i molt bé.

Tornem a pujar cap al cotxe i comencem a fer via amb destí Conques, que després d’aparcar el cotxe i fer un passejet ens apareix espectacularment després d’un revolt.

Fem una passejada i marxem de forma precipitada perquè comença a ploure a bots i barrals, i nosaltres sense paraigües…..Un cop al cotxe i intenant entrar en calor, volem apropar-nos a Najac, on arribar ens costa una miqueta, perquè això de informar els noms dels pobles als cartells de la carretera, només ho fan de tant en quan aquí a França…

Finalment hi arribem després de molt voltar, i fem una volteta pel poble, castell inclòs, i la veritat és que és força maco com tots els que hem vist.

Ja esgotats decidim tornar cap al campament base establert a Albí i abans d’anar a dormir, fem un soparet a un restaurant on sembla que el plat estrella és les tapes espanyoles i la sangria de vi. Tothom ho pren i sembla que els hi agrada, ai, si ens posessim a fer truites nosaltres….nosaltres menjem una miqueta de cannard que està força bò i després d’un bon soparet tornem a l’hotel on fent d’un zapping televisiu, podem veure inesperadament la segona part de Barça-Athletic. Ara que ja hem fet quatre gols podem anar a dormir tranquils…..

De Carcassonne a Albi

Ens hem llevat força d’hora, però tot i així hem estat fent bastant el “remolon”. Cap a les 10 hem decidit dutxar-nos i anar a esmorzar alguna coseta amb els altres. Després d’esmorzar ja hem agafat els cotxes i cada un ha anat per la seva banda.

Nosaltres hem anat cap a la Cité per donar-hi una volta, ja que ahir per la nit gairebé no vem veure res de res. La porta d’entrada estava a petar i crec que això ha fet que ho visitéssim tot a una velocitat més accelerada del normal. Carcassonne és maca tot i notar-se que ha estat restaurada, és com una ciutadella treta de conte amb les seves torres i tot, només hi falten els caballers i les seves doncelles.

Com ahir vem pendre un vi força bonet a una botiga-bar de la cité, hem anat a comprar-lo ja que no sortia molt car.

De Carcassonne hem marxat en direcció Albi, però com sabíem que per allà passava el Canal du midi, hem agafat una carretera no principal i hi hagut un moment que ens hem pogut apropar i passejar-hi una miqueta. La veritat és que ve de gust fer-lo o fer un tros en bici, ja que sembla força fàcil de fer.

Poc després de fer la parada per passejar pel Canal du midi hem arribat a Castelnaudary i hem decidit parar-hi per dinar, el poble en si no té res, i hem dinat alguna cosa ràpideta.

D’aquí ja hem tirat directes a Albi, però com al arribar-hi era d’hora, hem decidit seguir en cotxe a veure un parell de pobles que estàven aprop. El primer que hem anat a veure ha sigut Cordes Sur Ciel, el poble és molt maco i està a dalt d’una muntanyeta, així que com podeu suposar toca una excursioneta fins a dalt, hi ha algun moment que passem alguna porta de muralla que dona la impressió que ha d’aparèixer un cavaller muntat en un cavall, cavalcant cap a dalt per avisar que venen els enemics. Un cop a dalt les vistes són impressionants.

La baixada es fa una mica dura pels genolls, però en un no res ja tornem a ser al cotxe per anar cap a Castelnau du Montmiral, un altre dels pobles més macos de frança i tot i ser més petito que Cordes sur Ciel, té una plaça porxada molt maca on aprofitem per fer una coca-cola i reposar una miqueta de cotxe.

Com que ja se’ns han fet les 5 passades agafem el camí cap a Albi on ens és força fàcil trobar l’hotel (un Formula 1 on l’habitació està força bé, tot i que l’habitació no té bany).

Sense donar-nos temps a que ens agafi la mandra agafem el cotxe per anar al centre d’Albi on donem una petita volta per la catedral (tota una mole) i els voltants, i trobem un restaurant força “cuco” on fem un bon soparet, per després caure rendits al llit.

Guanyarem!!!! o fantàstica ruta per aeroports

Partim dimarts ben d’hora des de Girona per intentar arribar a Londres via Bristol. Arribem a Londres al migdia i després de deixar les bosses busquem algun lloc per dinar alguna cosa i començar a degustar les meravelloses “pintas” britàniques. Fem un recorregut per diversos pubs, des d’un de música “heavy” on la clientela era força curiosa, fins a un altre d'”ambient”, on no faltava un noi als lavabos amb un pedestal ple de perfums, en resum, que tornem a l’hotel ben tard…

Dimecres molt aviat sona el desperador, quasi no hem dormit però ens hem de posar en marxa que comença el gran dia. Esmorzem el típic esmorzar britànic per agafar forces i ens dirigim cap a Candem Town, on ens impacta la quantitat de botigues curioses, després de que desenes de xineses es barallessin perquè provessim els seus fideus, acabem menjant a un argentí on els amos ens fan una lliçó magistral de futbol mundial… Tot acabat de dinar, ens dirigim cap al “Emirates” per barrejar-nos amb l’afició local, de moment hem vist set seguidors culés, nosaltres inclosos. Al primer Pub que visitem prop del camp, comencem a trobar ambient unes quatre hores abans del partit. Els seguidors de l’Arsenal, no són hostils però tampoc massa simpàtics, encara que poc a poc anem establint relacions cordials. Quan sortim del pub i ens dirigim cap el camp, només veiem que samarretes vermelles portades per armaris empotrats que de tant en tant ens diuen alguna coseta. Entrem en un últim pub amagant les bufandes i samarretes per indicacions dels autòctons i després de fer l’última pinta abans del partit arribem per fi al “Emirates Stadium”. La veritat és que l’han deixat ben bonic aquest anglesos…..

Del partit, dir que va ser d’un domini aclaparador del Barça a la primera part, però sense encert de cara a porta. La segona part comença i quan encara estàvem baixant per les escales, el gran “Ibra”, decideix fer una vaselina al porter que fa esclatar l’eufòria, abraços i crits amb tots el culés que ens envoltaven. Quasi sense temps per arribar al nostre lloc arriba el segon gol que deixa glaçats els seguidors gunners. Sembla que això no li senta massa bé als “stewarts” que més que vigilar, provoquen al personal.

Però aquesta gent no es rendeix mai, i aconsegueixen marcar dos golets i empatar el partit quan semblava que el teniem coll avall.

Qui deia que aquesta gent no animava? Que li deien l’opera a aquest estadi? No se’ns va sentir al culés en tota la segona part, i és que a Can Barça encara hem d’apendre molt d’animar al camp. Alguns ho vam intentar i l’afonia en pot donar fe…

Per acabar amb Londres, vam anar fent Pubs i Clubs fins el tren de les 7 del matí cap a Liverpol, per després anar amb avió des de Liverpol a Carcassone, on ens recollien en cotxe a la tarda i després de fer un soparet a la Cite de Carcassone on no podia falta la típica Cassoulette, el llit ens esperava per intentar recuperar una miqueta de la son que teniem pendent.

Sud de França per Setmana Santa

Ja torno a ser aquí!! Això ja sabeu que vol dir oi?? Doncs si, ens anem demà d’escapadeta de Setmana Santa.

Aquest cop farem una rutilla en cotxe pel sud de França, la primera nit la farem a Carcassonne i el reste de nits a Albi, i des d’allí anirem a veure pobles del voltant.

Ja intentaré anar explicant el que fem.

Últim dia per Paris…. snif snif

Pos si, això ja s’acaba, però no per això desaprofitem el dia. Ho hem deixat tot preparat al apartament i ens hem anat a veure més coses. El primer que hem anat a veure ha sigut l’Arc de Triomf, que tot i passar-hi moltes vegades aprop, cap d’elles hi havíem anat. Evidentment degut al gel no s’hi podia pujar, però l’hem vist des d’abaix i ens hem adonat que als costats on hi havien poblacions també hi havia algunes de catalanes com per exemple Vic.

Després de l’Etoile volíem anar a veure la Saint Chapelle, però al arribar-hi hem vist que hi havia molta cua i amb el fred que feia, hem decidit que hi ja hi anirem en una altra ocasió. Per tant…. cap al museu d’Orsay falta gent.

L’Orsay ens l’hem vist senceret, alguns dels quadres i escultures són molt macos, tot i que ja sabeu que no soc molt de museus, però aquest no és excesivament gran i els pintors impressionistes realment valen la pena.

Sortint del museu hem anat a buscar algun lloc per dinar i després xino-xano ja hem anat cap al apartament per començar la operació retorno.

Així que…. fins la pròxima que espero que sigui ben aviat.

La Vedette al Moulin Rouge

Després del dia més fred de la nostra història parisenca, i una nit per recuperar forces, traiem el cap per la finestra i París apareix nevat. Ens abriguem i sortim al carrer i ens encaminem cap a al Moulin Rouge, que era de visita obligada encara que fos de dia i per fora….. Com que el fred i la neu no ens abandona, decidim fer una paradeta per esmorzar a una cafeteria ràpida, i descobrim que encara que sembli mentida, a París també és pot esmorzar un croasant, suc de taronja i un café amb llet, per un preu raonable de 3’5 euros….

Amb la panxa contenta comencem l’ascenció cap a l’esglesia del Sacre Coeur, passant pel mur je t’aime, on podem veure la paraula t’estimo en una infinitat de llengües. Els pintors de la plaça Tetre, ens reclamen des de dins de les cafeteries que posem pels seus quadres, no gosen sortir fora amb aquest fred. Arribem a l’esglesia del Sacre Cour i entre la nevada i que és força aviat, encara no està plena de turistes. Fem una volteta i comencem a baixar per l’altre faldilla de Montmatre.

La nostra idea era anar cap al cementiri de Piere Lachaise que imaginavem preciós tot nevat. La nostra sorpresa a la porta del cementiri en forma de cartell, que indicava el tancament del mateix per la perillositat del gel que s’havia format. El nostre “gos en un pos”……

Passejant durant una bona estoneta arribem al Canal Sant Martin, on podem veure que està glaçat, però quan deu ser navegable, l’obrir i tancar de les diferents escluses ha de ser curiós de veure. Després d’un altre passejet i parant per fer un cafetonet per escalfar-nos, arribem a la plaça des Vosges que tota nevada es veu espectacular, la veritat que va ser un dels llocs que més ens va agradar.

Decidim que la visita a París seria incompleta, sense una passejada en Bateaux Mouche (o algun sucedani), així que anem acompanyant al Sena fins l’embarcament del vaixell que está situat sota la Tour Eiffel. Veiem tot el que ja haviem vist, però des d’una nova prespectiva, i durant l’hora i quart que dura la passejada, vam sortir a la coberta per poder fer dotzenes de fotos, malgrat el fred.

Per recuperar-nos anem a l’avinguda dels Champs Elizees, i comprem el soparet que tot seguit farem al pis i el vinet amb el que l’acompanyarem abans d’anar a dormir per reposar després d’un dia agotador…..

Quin fred que fa a París!!!!!!!!!

Ens despertem havent arribat a l’equador del viatge i anem directe a veure la vidilla de la Rue Moffletard de dia, les botigues ens fan unes ganes de comprar coses per menjar… però no pot ser, aniriem carregats tot el dia… així que sencillament parem per esmorzar un croissant i un cafè amb llet per poder continuar cap a l’esglesia de St Etienne i el Panteon (que tot i haver-hi passat per davant més d’un cop no li havíem fet ni una foto).

D’aquí ja hem anat a Notre Dame, però no hem pogut pujar a les torres ja que estaven tancades pel gel 😦 així que ens hem conformat amb l’interior. El Mercat de les Flors també estava tancat, suposo que les flors amb el fred que fot també es deuen haver congelat 😉

Per tant, pròxima parada…. El Louvre, hem fet una visita curta bàsica per veure la immensitat del museu, evidentment hem començat per la Victoria de Samotracia i la MONA LISA, com es nota que fa segles que hi vaig ser eh? ara està al mig d’una sala ella soleta, i no hem sabut trobat la Verge de les Roques 😦 així que hem anat cap a la part romana que estava tot en obres pero si que hi havia la Venus de Milo. Per acabar hem vist la part egipcia i l’oriental, però jo no em trobava molt bé (coses de dones) i ja no podia amb la meva ànima, així que hem sortit del Louvre per anar a dinar uns bocates i reposar una mica. Només anar a buscar al lloc de dinar hem notat un fred…. em sembla que dels dies que portem aquí avui és el pitjor i no sé si diuen que encara n’ha de fer més (això no és possible!!!).

Un cop una mica refets amb el menjar i l’escalforeta del lloc hem tornat a sortir al carrer i dirigir-nos cap a la zona de Les Halles, per veure el Fòrum i els voltants on hi han uns carrerons amb botiguetes molt maques, el Mario s’ha enamorat d’una de foie, se li anaven els ulls 😉

Com hem agafat força fred hem entrat una estoneta a uns magatzems que hi havia allà mateix per entrar en calor.

D’aquí hem anat cap al George Pompidou on hi hem entrat i després al anar a les fonts hem vist que estàven paraden i congelades, així que com nosaltres també estàvem una mica així hem entrat un bar a menjar una creppe de nutella i pendre un tè per entrar en calor. Allà hem decidit que avui no era un molt bon dia per seguir passejant, així que hem decidit anar cap a la Rue Mouflettard per comprar-nos un bon soparet de capritxos.

A la Rue Moflettard se’ns anaven els ulls i ens ha costat una mica decidir el que volíem sopar, però hem comprat al final una miqueta de tot i fins i tot un vinet i cap a casona on ens ho hem cuinat i hem fet un bon soparet 😉

Com si fóssim nens petits…

Avui toca………….matinar!!!!!!!!!!Sona el despertador i ens comencem a preparar per un segon dia que es preveu fred, molt fred, i esgotador per alhora il·lusionant per tornar a ser nens unes horetes…..

Sortim de casa i ohhhhhhh, una sorpresa, tot nevat!!!! ens encaminem per la avinguda Kleber camí de l’arc de triomf quan decidim que fa massa fred per fer un pas més sense alguna coseta calenta dins l’estomac.

Entrem a una pastisserie i decidim fer una pasteta i un chocolat chaud de 6 euros el conjunt, veiem desfilar el personal que va a treballar tots “trajeados”, mentre nosaltres l’únic tratje que ens posarem, serà el del Mickey,de Peter Pan o de campaneta….

Arribem a la plaça de l’Etoile, i fem unes fotos de l’Arc de Triomf amb un terra tot nevat. Veiem l’entrada del RER i ens hi encaminem per arribar després de unes quantes paradetes a Eurodisney. Treiem el tickets per poder-hi entrar i passem les barreres de la fantasia……

Entrem a un parell de tendes on ens ho emportariem tot ben embolicadet,i sortim sense comprar, entrem a la casa de la “bella durmiente”, que amaga al soterrani un perillós drac…..anem a visitar al “Pinocho”, que ens explica visualment el seu conte pujats en unes vagonetes, la blancaneus i els set nans també ens fan particeps de la seva històtia en un altre casa, i visitem pujats en una barca un mon sencer ple de joguines on cada païs del mon hi és representat. Emocionats ens aventurem en la “space mountain” una montanya russa on una part del recorregut la fas a les fosques. I a partir d’aquí canvia el nostre dia…….

….perquè ens trobem amb uns amics de Barcelona, que ens porten la Berta, una nena que ens fa compartir el seu entusiasme segon a segon i gaudir del parc sense pausa….Per dinar,un menú de pollastre a l’estil barbacoa i uns xurros sense xocolata, mentre escoltem un duet country entrat en anys…..i d’aquí se’ns emporta l’huracà Berta cap a un no parar.

Primer el tren de la mina, després al castell del terror on ens agafava la mà perquè no tinguéssim por, després l’atracció dels pirates,i la del Peter Pan passejant en una vaixell volador, i d’aquí a una desfilada de tots el personatges de la nostra infància (Simba,Scar,La sirenita, Aurora,el libro de la selva,….), que un cop acabada i ja per posar punt i final, ens esperaven, les pistoles del Buzz Light year, i els monstres als que haviem de disparar.

Ja era el final, i després de fer unes compres, de sopar un entrepà i desperdir-nos dels nostres amics que feien nit al parc, el tren ens esperava per portar-nos de nou cap a l’escalfor i el repòs del piset que tant necessari és després d’un dia ple d’emocions.

Arribada a Paris i…. una bona caminada!!

Hem fet una bona matinada per anar al aeroport i ser evidentment els primers ;), tot i que avui era fàcil ja que era un mini avió i hi havia molt poca gent, ara si, uns quants nens ploraners si que hi havia.

Quan hem aterrat… estava nevant!!! em sembla que només veure-ho ja se’ns ha posat el fred dins el cos. La maleta ha sortit en un plis, i directes a agafar el Orlyval que enllaça amb el RER cap a Paris on hem anat a fer una volta per anar a buscar les claus del pis amb la maleta pesada que no agafarem més.

El piset és molt “cuco” i està molt ben situat. Hem deixat tot i ens hem abrigat una mica més per començar l’excursioneta del dia…

Hem anat cap a Trocadero per veure la …. TOUR EIFFEL!!! Evidentment li hem fet fotos des de totes bandes i hem anat cap allà, com que feia fred i hi havia cua, hem decidit que ja hi pujarem i hem anat passejant pel sena fins al quai branly i després ens hem anat adintrant i passejant per carrerons fins que hem trobat un lloc per dinar.

Havent dinat ens hem arribat fins a les Invalides que hem entrat per dins, però al final hem decidit no pagar els 6,50 euros per veure la tomba de napoleon. En canvi al sortir i passar pel museu Rodin, hem vist que estava obert i hi hem entrat, la veritat és que el museu és molt maco i el entorn amb jardins on hi han escultures del Rodin, com ara el pensador, els burgesos de Calais o la porta de l’infern, són una passada.

Del museu hem anat passejant cap al barri llatí i hem parat a fer un tè i reposar-nos una mica del fred. Quan ja estavem una mica més calentons hem anat cap al Louvre a veure’l per fora il·luminat que està preciós. Del Louvre, hem anat cap a Notre Dame tot creuant el Pont Neuf i d’allí ja hem anat cap a la Rue Mouffletard per sopar.

Hem sopat en un lloc que ja hi havia anat amb ma mare, i ens hem fotut les botes, hem sopat sopa de ceba (boníssima!!) i un parell de fondues, una de carn i l’altra de formatge, mmmm

Com hem sortit totalment reposats hem decidit tornar caminat i hem fet la rue moffletard fins el sena, hem creuat la ile de la cité, i tota la Rue Rivoli sencera fins a la Place de la concorde a veure el germà bessó del obelisc de Luxor.

D’aquí ja hem pujat pels Camps Elissis i hem trencat una mica per carrers fins arribar al apartament, una bona patejada no???