Últim matí per Mèxic DF: Coyoacán

El dissabte abans de tornar cap a Barcelona vaig aprofitar el matí per anar a veure el barri de Coyoacán, ja que el meu vol sortia a les 6 de la tarda i no em venien a buscar a l’hotel fins a quarts de quatre.

L’excursioneta, la vem fer juntament amb l’Isabel, la Marta, la Maria i el Ginés i vem anar en Metro fins a l’estació de Coyoacán. L’experiència del metro pel matí va ser força bona i només vem haver de fer un transbord per poder-hi arribar, ja que nosaltres havíem agafat el metro a l’estació de Insurgentes.

Quan hem arribat a l’estació de Coyoacán, ens ha costat una mica situar-nos, però gràcies al mapa finalment ho hem fet i ens hem encaminat cap al museu de la Frida Kahlo.

Quan ja hi érem aprop, l’entorn ja era molt més maco amb tot de cases colonials. L’entrada al museu val 75 pesos, tot i que si ets estudiant (aquesta vegada he sigut afortunada) val 35 pesos. Així que, amb l’entrada a la mà hem entrat a veure el museu casa Frida Kahlo, ja que aquí, és on vivia la Frida amb el Diego Rivera.

La visita recorre per dins de la casa primer i després pel patí. La part de dins es pot veure habitacions tal i com estàven quan hi vivien i altres habitacions on hi han exposats diferents quadres.

La part del patí està ple de plantes que resalten amb el color blau de les parets de la casa (per això el nom de la casa és la Casa Azul). I a més és molt agradable passejar-hi.

Acabada la visita ja hem anat caminant cap al barri de Coyoacán on primerament hem passat per un mercat on ens han vingut unes ganes de comprar fruita….

Allí mateix hi havia el café Jarocho on sembla ser que fan un café molt bo, però com hi havia molta cua no n’hem comprat, ara, el que si que hem fet ha sigut comprar-nos uns xurros per picar una miqueta 😉

Així que amb una mica més d’energia hem anat cap al centre de Coyoacán, allà, hem pogut veure la catedral i tots els jardins dels voltants, conjuntament amb la font dels coyotes.

Tot passejant per la plaça, hem entrat en un restaurant que encara no era obert però tenia un patí molt maco, i… mireu que m’he trobat….

Allà mateix hi havia un mercat d’artesania, on, evidentment ha caigut alguna coseta i després hem seguit passejant una mica pel barri. Com ja es feia hora de tornar, m’he acomiadat de la Maria i la Marta que s’han quedat pel barri i, amb l’Isabel i el Ginés hem anat cap al metro.

Ara, durant el camí hem pogut seguir disfrutant del barri, tot passant per l’esglesia de Sant Caterina i just davant del Centre Cultural que és una antiga casa colonial realment bonica.

Just arrivant al metro hem passat per la Panzacola.

Aquest cop, el metro no ha sigut tant plàcid ja que es parava molt a les estacions, cosa que feia que cada cop anés més ple i finalment hem pogut provar el que els mexicans diuen que: pel preu del bitllet, tens inclosa la sauna i el massatge.

Passejant pel centre històric de Mèxic

El diumenge, ens vem dedicar a passejar pel centre històric de Mèxic i conèixer així una petita part de la ciutat on estem treballant aquests dies.

A un quart d’onze, la Maria i la Marta, em van passar a buscar per l’hotel (ja que aquest es troba més aprop d’on volíem anar que no els seus apartaments) i ens vem dirigir cap a Reforma (l’Avinguda Diagonal de Mèxic).

Només arribar-hi, ja vem veure que era un dia diferent. Sembla ser, que els diumenges tanquen el tràfic en l’avinguda de Reforma i permeten que la gent corri o hi vagi en bici. Així que en la primera glorieta ja vem veure gent fet ioga.

Com us podeu imaginar, el passeig per Reforma va ser molt agradable i cap al final vem trobar fins i tot un mercadillo on vem poder fer alguna compreta i vem veure uns lavabos amb uns noms molt curiosos per a homes i dones.

A l’altura d’avinguda Juarez, vem girar, per anar en direcció l’Alameda, aquí es troben uns jardins molt agradables on hi havien a més moltes tendetes o hem aprofitat per comprar-nos un suc d’allò més bo.

Al final de l’Alameda es troba el Palacio de Bellas Artes que té la façana feta amb marbre de Carrara, allà es on es troba el Teatre Nacional.

D’allà, ja hem anat cap a una avinguda peatonal, on hem pogut veure només arribar-hi la Casa de los Azulejos on hi ha un Samborns que ens han recomanat que hi anem a dinar, ho farem?

Just davant de la Casa de los Azulejos hi ha L’esglesia de San Francisco, una esglesia edificada per Hernan Cortés amb les pedres del temples azteques derruits i sembla ser que a més en el solar on està situada hi havia el zoològic de Moctezuma.

Pel carrer peatonal hem anat veient edificis molt macos, així com algunes altres esglesies, i, finalment ja hem anat a parar al Zócalo.

Una gran plaça, anomenada Plaça de la Constitució amb una enorme bandera ho presideix tot (de fet és la segona plaça més gran del mon), a un dels costats es troba la Catedral i a un altre el Palau Nacional.

Hem anat cap a la Catedral per veure-la per dins. La Catedral té una part d’ella construida sobre el Templo Mayor dels Azteques. Ara part de la catedral, està mig enfonsada (com molts dels edificis antics de la ciutat de Mèxic) degut a diferents causes, com ara terratrèmols, enfonsaments, pel pes… Al ser diumenge està molt plena i de fet hi havia cua fins i tot per fer batejos.

De la Catedral ens hem anat passejant pels carrers propers on hi havia molta vida. Just al costat hi havia una serie de gent vestida d’indis, que primer, feien com una neteja d’aura o alguna cosa semblant (no hem sabut ben bé que era) i després han fet un ball.

Pels carrers propers a la Catedral hi havia tot de petits mercats que hem pogut anar veient junt amb les cases colonials o inclús alguna petita esglesia mig enfonsada evidentment. De tornada després de passar pel Temple Mayor, hem anat a parar al Centre de Cultura Española on hem pogut veure les ruines del Calmecac que era un temple-escola de l’època azteca on els fills dels nobles eren formats en tots els camps del saber.

Un cop vist el Centre Cultural d’España, ja teníem gana i per tant hem buscat un lloc on dinar i hem acabat a la casa dels Azulejos on el menjador principal pots admirar l’antiga casa on està fet i realment es impressionant. Val molt la pena menjar-hi. Allí hem demanat uns Tacos de Cochinita Pibil (recomanació del Pepe) i un Burrito Norteño que hem compartit tot i hem acabat ben plenes.

Amb la panxa plena ja hem iniciat la tornada que hem volgut fer per una altra banda però realment hagués sigut millor per on hem vingut ja que el passeig hagués sigut molt més agradable i fresc, ja que al ser el migdia ens ha caigut una “soleia” a sobre pels carrers de Mèxic….