Adeu Laos, hola Cambodja

Avui és l’últim dia a Laos i li hem fet un petit homenatge amb la calma com a bandera.

Ens hem despertat cap a les 8, després d’haver dormit unes quantes horetes…i després de l’últim esmorzar a Laos, hem fet les motxilles, cada cop més dífícils de tancar per la multitud de records que hi portem, eh Kike….

Hem fet comptes amb l’hotel i hem negociat un tuk-tuk fins l’aeroport de Pakse, que està a uns deu minutets del centre. Quasi bé hem sigut els primers en arribar a l’aeroport, l’avió sortia a les 13:20 i nosatres a les 10:30 ja hi donavem voltes pel petit aeroport, que només té quatre vols al dia. Hem llegit una miqueta i l’ordinador ens ha fet passar l’estoneta que ens faltava, i després de passar un control bastant laxe, hem pujat a l’avió…

… i com que ja hi erem tots, doncs 40 minuts abans de l’hora ens hem enlairat cap a Siem Reap. L’avió era petitet i després d’una horeta tocant els núvols, hem aterrat a l’aeroport de Siem Reap. Passar els controls, on per fer el visat hi ha unes deu persones, ha estat una cosa rapideta. Sortint amb les motxilles, hem hagut d’esperar al tuk-tuk que ens enviava la guest-house que havíem reservat, però com hem arribat una miqueta abans d’hora, un quants espabilats autòctons ens han intentat portar a l’hort cap al seu taxi, inventant històries, però l’Eva ha tret el seu caràcter i els ha fet posar firmes a tots, fins que ens han donat per perduts….una miqueta més tard ha arribat el nostre conductor, i ens ha col·locat a un remolc enganxat a un ciclomotor que aquí li diuen tuk-tuk, i és el parent més proper, que hem vist fins ara, als moguts per la força de les cames del portador.

La guest-house és espectacular, un jardinet amb hamaques i butaques, un bar-restaurant força ben posat, i després de presentar les credencials i pagar per anticipat els 16 dolars per nit, on ens regalen un massatget, un noiet Cambodja ens ha portat al bar, on ens han preparat un combinat deliciós, mentre dissenyavem la ruta pels temples que farem els propers dies i pactavem el preu del transport, amb el seu anglès accelerat…i és que aquí pel que sembla tot va una marxa més ràpid que a Laos…

Hem desfet motxilles a l’habitació, que ens ha encantat, i hem sortit a començar a conèixer la població i de pas portar a rentar una miqueta de roba que falta ens feia…

Hem pogut constatar que aquí tot està orientat al turista, grans hotels a prop de l’aeroport, moltíssims bars molt arreglats, i molta gent al carrer que t’ofereix coses d’una manera més vehement del que estavem acostumats fins ara, però sempre amb el respecte asiàtic per bandera.

Després de fer una cerveseta al Temple Bar i empapar-nos una miqueta de carrer, hem decidit fer el sopar a un local que hem triat per atzar, on posava que hi havia cuina autòctona i l’hem encertat de ple…

Hem menjat un parell de bols a compartir, un de pollastre i herbes variades, tot banyat amb salsa de coco i acompanyat d’arròs que el serveixen a part del que demanis, i un altre amb una especie de gratinat de patata, que recobria un sofregit de gambetes i verdures. Excel·lent tant un plat com l’altre, a més hem canviat de país, així que calia acompanyar-lo de la cervesa de la zona i aquí el que es veu és Angkor Beer, i tot això per uns vuit dolars, que és la moneda que es fa servir, a part tenen el riels, però només te la tornen quan són quantitats menors a un dòlar.

Per finalitzar el dia, i abans d’anar a dormir que demà tocarà aixecar-se molt aviat, fem un passeig pel night-market, on hem pogut veure nombroses botiguetes on venen samarretes, pulseres o quadres, o hi podem trobar llocs on et fan massatges, o algun que altre bar per fer una copa…nosaltres de moment ho deixarem per un altre dia.

Últim dia per Laos

Avui ens hem llevat gairebé sense despertador, hem fet una bona dormida que crec que necessitavem. Hem baixat a fer un bon esmorzar i després de passar pel banc a canviar una mica de diners… hem anat a llogar una moto, si avui anirem per lliure per les carreteres de Laos.

Hem llogat la moto al “Jasmine”, on per un preu d’uns 6 euros, ens han equipat amb dos casco més monos…
Un altre tema ha estat el funcionament de la moto i les instruccions de la noia, quatre marxes, sense embrague i no sé que ens explicava de les marxes…hem decidit que la millor manera d’apendre és amb la pràctica…
Enseguida li hem agafat el tranquillo tant a la moto, com a la manera de conduir dels laosians i al fet d’estar totalment alerta a veure que pot sortir a la carretera, no només cotxes, camions, busos o motos, sino que també en qualsevol moment pot sortir una gallina, com un gosset, o una vaca… la ruleta dels animalets…

Sota un sol de justicia (pel que hem parat a posar-nos cremeta), hem tirat fins al desviament al Wat Pho (l’objectiu de l’excursió) que després d’uns kilòmetres et porta a un poble (que no sé ben bé perquè s’ha de pagar al arribar-hi) on hi surten els ferries o transbordadors per anar a l’altra banda del Mekong.

Hi han dos llocs on surten els transbordadors, un pels cotxes i furgos i l’altre per les motos, ens ha costat una mica trobar-ho, ja que ens hem passat, però finalment ho hem trobat. El transbordador de motos és molt curiós, no és més que un parell de barques unides per una fusta on hi poden arribar a haver-hi tres motos. El Mario molt decidit ha pujat la moto al transbordador i darrere hi he pujat jo. El creuament del Mekong ha estat molt guai, val un euro i és com caminar per sobre les aigúes del Mekong, i anar amb compte de no moures gaire que pots remullar-te de franc…

Al arribar-hi el Mario ha hagut de passar una altra barca per poder arribar a terra i després pujar una pujada important, però com expert conductos de motos… ho ha fet perfectament!!

Abans de pujar a la moto hem fet unes fotos i allà on hem parat ens han atacat unes formigues vermelles enormes, pel que hem fugit pitant!!!

Amb una mica més de moto hem arribat al nostre destí, on abans de començar a visitar els temples hem fet una paradeta per refrescar-nos i hidratar-nos una mica.

Amb el sol ben amunt i una calor de dimonis hem començat a veure el temple de Wat Pho (l’entrada val 3 euros) que és una construcció de l’època dels temples d’Angkor (així li serveix al Mario de preludi al que ens espera els pròxims dies). Està no gaire ben conservat però les vistes i pensar en el que devia haver estat, és impressionant.

El temple comença amb una gran esplanada on hi havia antigament un parell d’estanys (barays) a cada costat i que hem atravessat suant moooolt…. Acabada l’esplanada comencen les escales, moooooltes i amb moooolta calor, el Mario que no tenia res mes a fer, ha contat que estan agrupades en trams d’onze esglaons.

Ens ha costat (sobretot a mi) una mica pujar-ho ja que la calor era insuportable, però al final com sempre he pujat fins a dalt de tot, eh mare??

Les vistes des de dalt eren impressionants i hem pogut veure la part del temple de dalt. Fins i tot una pedra amb un elefant esculpit.

La baixada ha sigut molt més fàcil que la pujada i en molt menys temps ja tornavem a ser a la moto, amb la que ja hem anat directes de tornada cap a Pakse. Hem seguit el mateix camí (barca transportadora inclosa, tot i que aquest cop per baixar el Mario ha hagut de creuar 3 barques més a part de la que anavem).

La tornada ha sigut una miqueta més dura ja que el sol ens venia de cara i a sobre picava molt, pel que podeu imaginar que estem una mica vermellets tot i la crema oi??

Al arribar a Pakse hem anat al hotel a fer-nos una bona dutxa, descansar, i actualitzar el blog.

Com no havíem dinat cap a quarts de 6 hem pujat a la terrassa del hotel des on hi han unes vistes molt maques i hi ha un restaurant i hem fet un bon soparet i amb això…. s’acaba Laos, però no el viatge eh???

Pakse: excursió a la meseta Bolaven

Avui hem fet una excursió d’aquelles que es concentra moltes coses maques a fer en poc temps, així que anem per feina, que avui en tenim un piló…

El dia d’avui té dos despertadors, el primer a la 1:30 per veure com el Puyol marcava de cap el passi de la “roja” a la final del mundial, i el segon cap a les 6:30, per fer una dutxa i anar a esmorzar al buffet de l’hotel que entrava en el preu de l’habitació…després d’omplir l’estomac pel que pogués ser, hem acabat de fer la bossa i hem esperat que ens passessin a buscar amb una mini-van per començar l’excursió. A aquesta aventura ens han acompanyat: tres noies belgues, un senyor belga que parlava tots els idiomes i que no callava ni dormit, i una parella, ella Filipina i ell Alemany entristit per la derrota de la seva selecció….

La primera parada que hem fet ha estat a una plantació de tè, on hem pogut veure com recollien les fulles de té dels arbustos i com després es passava per una torradora cilíndrica que el deixava llest per servir. I ja que estava per servir abans de marxar ens han deixat un gotet per degustar el tè d’aquesta plantació.

La següent estació de la nostre aventura ha estat a Tad Fane, una cascada molt gran, enmig de la jungla que només hem pogut veure a distància….

…a la mateixa aturada, hi hem pogut veure uns arbres de cafè, amb el grans a punt de collir, encara que no hem pogut veure la finalització del procediment. I d’aquí una estoneta més amb la mini-van….

…i hem arribat a una altra “waterfall”, aquesta es diu “Tad Yuang” i era de veritat espectacular. A la part de dalt, una zona verda per on el riu baixava tranquilament, i baixaves unes escales, i es veia la caiguda d’aigua en mitj de la jungla. Hem fet unes quantes fotos i hem seguit endavant al nostre recorregut que anava a tota pastilla…

…Aquí ha començat una miqueta la tranquil·litat, hem anat a visitar un poblat anomenat “Thateng”, d’una etnia autòctona de Laos d’entre les 139 que hi conviuen. Un guia local, ens ha explicat les costums del seu poble, així com ens ha donat peu a fer un reportatge fotogràfic. Ens ha ensenyat un cràter fet per una bomba, que dona fe que Laos ha estat el pais més bombardejat en el conflicte bèl·lic del Vietnam, així com ens ha explicat el canvi que ha experimentat el poblat, degut a aquesta mateixa guerra. Després de saludar a tot el poblat, hem tornat a la ruta….

…i després d’uns vint minutets, ha arribat l’hora de dinar, i quin millor lloc per fer-ho, que davant les cascades de “That Hang”, on desprès de dinar, hem anat a tocar l’aigua i seguir omplint la tarjeta de memòria de la càmara, a més de veure que al voltant d’aquesta zona, hi ha uns bungalows que tenien una pinta….

…esperant a les noies belgues que han anat a muntar en elefant, hem fet una volteta a peu per la zona, creuant-nos amb una serp verinosa, segons ens han dit, i en un altre zona, trobant a uns nens divertint-se al riu…

…després el guia ens ha portat cap a una altra cascada, però abans d’arribar-hi hem hagut de superar uns obstacles cada cop més díficils. Primer, una escala de bambú amb barana per sobre l’aigua i roques, després una escala de bambú sense barana, i per últim dos pals de fusta paral·lels a cada costa sense barana. Per sort, els que portem l’esperit del mochilerisme a dins, aixó de les activitats de circ ho tenim dominat, i després de pensar-nos-ho alguna que altre vegada….

…hem arribat a les waterfalls de “Tad Lo”, més especatulars que les anteriors si és possible, i després d’apropar-nos a sentir l’aigua com ens refrescava la cara…

…hem hagut de tornar pel mateix camí d’Indiana Jones que haviem fet a l’anada, i així l’Eva, gràcies a la inestimable ajuda del nostre guia “Atit” ha pogut tornar a la civilització de la qual, ja s’estava acomiadant…

…ja tornant cap a Pakse, i havent recollit a les noies belgues, hem parat a un poblet per qui vulgués pugués comprar teles fetes a mà.

Després hem seguit cap al final de l’aventura, tot passant la mini-van per sobre d’una serp, que sumada al porquet i a una gallina que hem atropellat a l’anada de l’excursió, sumen un total de tres víctimes col·laterals, encara que no sabem si mortals, de la nostra sortida.

Arribats a Pakse destrossats i finalitzada l’aventura, fem una dutxa i canvi de roba, i abans d’anar a dormir, a sopar al “SalaChampa” que ens l’han recomanat i on hem menjat unes gambetes del Mekong que picaven tant que les hem hagut d’acompanyar d’una Dark Beer-Lao, una mica més torradeta , que finalment hem pogut degustar després de molt buscar…

Un altre cop en ruta

Avui ens hem llevat relativament d’hora ja que tornava a tocar moure’ns. Hem esmorzat en la mateixa guest house i després ja hem anat cap al “mini port” de Don Det, on a les 11 (més o menys) ens han posat a tots els guiris que marxavem amb motxilles incloses en una barqueta (la veritat és que no les teníem totes eh??), però la barca ha pogut amb tots i ens han tornat a terra ferma.

Per baixar la veritat és que no ho tenien molt ben organitzat i ho hem hagut de fer nosaltres (els guiris) ja que primer anaven baixant i cadascú agafa la seva motxilla i la veritat és que era una mica caòtic, ha sigut millor quan hem desembarcat totes les motxilles i així hem anat més ràpid.

De la barqueta hem anat directes a una minivan que ja ens ha portat en direcció Pakse, amb un parell de paradetes (una al moll que surt cap a Don Kong que s’hi han quedat dos, i una altra a Wat Pho per recollir un parell de turistes alemanys). Hem arribat a Pakse a l’hora prevista i ens han deixat just davant d’uns dels hotels que volíem mirar,l’hotel Pakse, (un de milloret per cuidar-nos una mica i per veure Espanya aquesta matinada) i després de veure l’habitació… doncs ens hi hem quedat!!!

Un cop a l’habitació hem estat fent una mica el vaguito, i de pas actualitzant les fotos del blog que no havíem pogut pujar ahir, ja que la conexió era bastant lenta la veritat i com havíem de pagar…. no com avui que tenim wifi gratuit.

Després de relaxar-nos fora hem sortit a inspeccionar una mica Pakse, el primer localitzar una agència per veure que podíem fer, on hem contractat una excursioneta per demà, i després doncs hem passat per un Wat força maco i un mercat.

Després hem atravessat el riu per un pont i hem passejat una mica amb les llums de la posta de sol, hem tornat i ja hem buscat un lloc per sopar i ara a dormir més o menys d’hora que aquesta matinada hi ha futbol!! i a part demà toca llevar-nos d’hora.

Don Det : bicing i relax

Avui per primera vegada durant el viatge, no hem fet servir despertador, encara que el nostre rellotge biològic i el fet de que ahir ens anenessim a dormir d’hora, ha fet cap a les 8 ja estiguessim llevats. Ens hem dutxat i preparat per marxar.

Hem trobat un lloc per esmorzar, amb l’home que el regentava no ens hem acabat d’entendre el que voliem per esmorzar, però ens hem posat un troçet de pa a l’estomac i hem llogat un parell de bicis, a uns 0’80 euros cadascuna per tot el dia, amb l’objectiu d’arribar a l’altre illa petiteta que es diu Don Khon, i pel que sembla també la creua un camí planet.

Hem fet un caminet per camps, creuant-nos amb diferents animalons, i després de pedalar una estoneta, hem arribat a un pont on un crit ens ha fet aturar en sec…i és que haviem de pagar els més o menys 2 euros que val la entrada a l’altre illa, pel que hem esbrinat avui, aquí es paga quan travesses d’una regió a un altre, i pel que es veu també d’illa a illa, per suposat un preu pels autòctons i un pels extrangers. Al punt de pagament ens han informat cap a on haviem d’anar per veure la cascada, cosa que no en teniem constància, i així ho hem fet….

Hem arribat a la “cascada” i a més de comprobar que l’excursió ha valgut la pena, hem pogut veure que eren una espécie de ràpids que cauen entre roques, i es veu que és una zona de pesca per als locals. Sembla antinatural que en aquesta illa pugui haver alguna cosa que vagi depressa….

Després de comprar una aigueta ben fresqueta per intentar rehidratar-nos després de la suada, i visitar un parell de botiguetes improvisades per la ocasió, i que amablement ens ha explicat quatre paraules en laosià, hem seguit una mica més endavant cap a la zona que li deien la platja. Era una zona de sorra, on no et podies banyar i on hem decidit que ja era hora de tornar, que es feia tard i el sol començava a apretar. Hauríem d’oblidar anar a la punta sud de Don Khon on surten embarcacions per anar a veure dofins Irady que poden viure als rius, però és massa agosarat pedalar sota aquest sol i a més diuen que aquesta no és bona época per veure els animalets….

La tornada a la guest house, la fem sense cap problema i arribem cap a les 13 hores empapats, com si haguéssim travessat el Mekong en bicicleta….

Una dutxa freda per recuperar la temperatura corporal, canvi de roba i anem a fer un mos al bar de davant. Després una mica de hamacking al porxo mentre llegim una miqueta abans de que la son ens venci….

Cap a les 16 hores anem a donar una volteta, comprem bitllet de tornada que és una suma de barca fins terra ferma i autobus fins Pakse, per uns 5 euros i ens regalen a més una estoneta d’internet que aprofitem per penjar el blog i veure com va el mon.

Acabada la informació exterior, tornem a la nostre illa….anem a descobrir un caminet que ens quedava i ens porta a un bar, des d’on sembla hi haurà una posta de sol espectacular. El lloc, que es diu “Eden” i on hi ha bungalows amb aire condicionat per uns 20 euros, s’està de conya, i sembla que hi corri una miqueta d’aire, així que relaxadament ens posem a xerrar i gaudir del temps que sembla aturar-se.

Després de la posta que finalment ens la tapa un núvol, apareixen una parella d’espanyols, ell és de Cantabria i ella de Valladolid, ens posem a parlar i compartir experiències i sens fa fosc sense donar-nos compte. Ells marxen i nosaltres decidim quedar-nos a sopar alguna coseta al mateix lloc.

Sopem una miqueta d’arròs i cap a les 21 hores pensem a tornar. Tot és fosc, i hem oblidat els nostre frontals al fons de la nostre motxilla, així que haurem de fer tot el camí de tornada a fosques sortejant basals de fang…..

Per sort l’Eva és una guia experimentada i arribem al llitet sans, estalvis i sense haver-nos empastifat el peus de fang….

La gran Odisea: de Vang Vieng a Don Det

Ens llevem a les 7 per poder esmorzar tranquil·lament, ja que ens espera un dia mooooolt llarg.

A les 9:30 ens venen a buscar per portar-nos al “VIP bus” que resulta ser una minivan una mica més gran, però per sort no anavem a petar. En unes tres hores i mitja arribem a vientiane, i primerament no sabem exactament on ens ha deixat el bus, però ràpidament ens orientem i veiem que estem a la zona motxilera. Intentem buscar alguna agencia per poder comprar els bitllets a Pakse, però com es diumenge està tot tancat. Així que no ens queda un altre remei que agafar un tuk tuk que ens porti a l’estació de busos del sur que queda una mica apartada del centre.

El tuk tuk es digne de menció, ja que hi ha hagut algun moment que hem patit seriament pel tuk tuk ja que semblava que no tirava. Però amb més pena que gloria hem aconseguit arribar i li hem dit que ens esperés, hem pogut comprar els bitllets a l’sleeping bus i ens han dit que si que ens guardaven les motxilles, així que ens hem tornat a pujar al fabulós tuk tuk i hem tornat cap al centre.

Només arribar hem anat a la JOMA Bakery que ja havíem localitzat a menjar una miqueta, refer-nos i conectar-nos a internet de pas. Hi hem estat unes dues horetes i llavors hem tingut la mala idea de sortir a veure si veiem alguna cosa interessant. Però l’únic bo que hem tret és que hem pogut canviar diners, a canvi hem agafat un cop de calor i no hem vist res interessant, així que ens hem tornat a la JOMA per atemperar-nos i refer-nos una miqueta.

A quarts de set hem sortit a donar una petita volta i ja hem anat cap l’estació de busos, ja que el bus sortia a les 9, però ens han dit d’estar-hi a les 8. Encara hem hagut d’esperar una miqueta i llavors hem entrat al fabulós bus, en comptes de tenir butaques el que té són llits dobles (tamany laosià) on hi pots dormir tota la nit, realment una passada. Pel que sembla si vas sol et toca compartir el llit amb un estrany, però pel que hem vist del mateix sexe.

El bus ha sortit a les 9 i hem arribat a Pakse a les 8 del matí, realment hem pogut anar dormint gairebé tota la nit, ens hem anat despertant de tant en tant, però molt millor que no anar en butaques.

Al arribar a Pakse, ja hi havíen uns dient-nos si anavem a les 4000 illes, li hem dit que si que a Don Det i ens ha venut el bus, ens ha portat en tuk tuk fins a l’estació de busos i ens ha entarforat en un bus ple de locals, on a part de gent també hi havia gallines i un porc. Digne de menció també han sigut les parades que hem anat fent, on venien tot de noies a oferir de tot per menjar, i de tot vol dir… de tot!!

Hem anat en bus durant unes dos horetes passades i llavors hem vist que el bus agafava un ferry, i m’he començat a mosquejar ja que per anar a Don Det havíem d’agafar una barqueta però el bus no hi anava. Mirant la guia he vist que ens estaven portant a Don Kong (una altra de les illes) i efectivament ens han deixat allí tirats, total que hem hagut de contractar una barqueta per a que ens portés a Don Det. A la barqueta ens hi hem estat més d’una hora i finalment, sense gairebé poder-nos-ho creure hem arribat a DON DET.

Aquí ha començat la cerca de lloc on dormir, hem vist un parell de bungalows però cap d’ells ens ha acabat de convencer (el primer semblava Tenko), i finalment hem trobat un amb bany dins (el altres havies de sortir fora i creuar el carreró per anar-hi) que tot i ser més car valia molt més la pena, no serem raques i disfrutem una miqueta no??

El primer que hem fet ha sigut una bona dutxa i fer una mica de bugada i després hem anat a menjar una miqueta que estavem defallits.

La tarda l’hem passat fent la migdiada al porxo del bungalow a l’hamaca que hi ha. I quan ja feia menys caloreta hem sortit a donar una volta, i fins i tot hem pogut veure una posta de sol preciosa tot prenent una cerveseta.

I per acabar el dia una mica de soparet tot veient una quantitat inhumana d’estels!!!!

Aventura a Vang Vieng

Avui ens ha sonat el despertador a les 7, i després d’endreçar-nos, hem anat a esmorzar al mateix hotel on estem, que l’esmorzar venia inclòs en el preu de l’habitació. Un esmorzar de buffet, a una tauleta a la vora del riu, força correcte.

A les 9:30 ens han passat a buscar per l’hotel, sota una pluja monzònica més llarga del compte, un tuk-tuk per fer l’excursió que ahir vam contractar. L’excursió contractada a la mateixa recepció a l’agència LV natural tours per un preu de uns 12 euros per persona, era d’un dia, sortida a les 9:30 i tornada cap a les 17:00 i era una visita guiada a unes coves i després un passeig amb kayak per el Nam Song, un afluent del Mekong.

Un cop al Tuk-tuk, hem parat a recollir una parella d’australians, la Tracy i el Greg, que ens acompanyarien en l’excursió i que eren molt trempats. Després hem seguit per la carretera sortejant animals, especialment vaques, que pel que es veu aquí els agrada posar-se en mitg de la carretera, perquè els vehicles hagin d’esquivar-les o aturar-se de cop.

En uns deu minutets, hem arribat a la vorera del riu i després de descarregar les embarcacions, el nostre guia ens ha donat les instruccions en anglès de com ho havíem de fer això del kayak, i més a nosaltres que erem principiants, i dit i fet, armilles salvavides posades i hem intentat creuar d’una vora a l’altre per anar a visitar una cova, tot molt bé fins que no sabem molt bé com, la nostre embarcació a varat sobre una roca i no hi havia manera de que es mogués, sort del Pit, el nostre guia que a més de ser encantador era el nostre àngel de la guarda, i ens ha vingut a rescatar. Hem arribat com hem pogut, i l’Eva amb els nervis de la primera vegada ha relliscat i s’ha fet una petita ferida a la mà, res que l’esperit del mochilerisme no pugui guarir….

El guia ens ha preguntat si volíem anar a visitar els camps d’arròs on estaven plantant, i hem dit que sí tots alhora, així que hem anat fent equilibrismes pels camps d’arròs fins a la zona on estaven treballant. Ens han preguntat si volíem probar de plantar, i com no, l’Eva s’ha ofert voluntària a plantar mitja collita….que amb la feina que ha fet i la traça que tenia han estat a punt de fitxar-la per la propera campanya….

Hem sortit del camps d’arròs i hem anar cap a la cova en qüestió. Un cop a l’entrada de la cova, hem descobert que el riu hi passava per dins, i abans d’entrar-hi ens hi hem fet un banyet. Al cap d’una estoneta, ha vingut el Pit, i ens ha donat una bateria per penjar del coll, un foco amb una goma per posar al cap i un neumàtic de tractor per seure-hi a sobre, i apa cap a dins. La cova molt estreta i baixeta al principi, però un cop a dins, s’ha anat engrandint. Hem anat avançant entre la foscor i hem arribat a la part on haviem d’aparcar els nostre neumàtics i hem seguit a peu, hem continuat descalzos trepitjant pedres i agua, fins a una zona on ens hem mirat i hem dit, això s’ha acabat, però no, el Pit ens ha informat que això seguia i que haviem de seguir avançant per una zona de fang, primer a quatre potes i després fent el cuc, i fins i tot la croqueta…que bonica és l’espeleologia…..un trocet més caminant i ja hem arribat al final del recorregut, ara a tornar pel mateix camí al la inversa…..

Al sortir hem fet un banyet més que res per intentar treure el fang que teniem incrustat i ens n’adonem que anem plens de ferides de guerra, però per refer-nos ens hem assegut a una cabana mentre ens preparen una barbacoa de pollastre i fruita….

Un cop recuperades les forces hem anat a veure la cova de l’elefant, que és una cova petiteta on hi ha una roca que realment sembla un elefant, i unes quantes figures de buda, que hem vist ràpidament…. i quins nervis que comença el kayak……

Ens aposentem al kayak, amb la indumentària pròpia per l’ocasió, i ens disposem a fer els 16 kilometres que ens separen del nostre destí… tot comença bé, aprenem a dirgir la barca cap a on volem, més o menys perquè als primer ràpids ens menjem literalment unes plantetes molt maques que hi havia al mig del riu…. seguim endavant sense ferits i després d’unes ràpides instruccions del Pit, ja li agafem la mida a això de baixar rius….

És espectacular la tranquilitat que hi ha, només sentim la veu del riu que ens crida i ens porta cap a on vol…i els paissatges de pel·licula, navegant entre muntanyes amb una vegetació que arriba fins al riu. Després de dominar a la perfecció l’art del kayaking, semblem un equip de sincronitzada, i els ràpids els passem sense immutar-nos, som uns amb el riu i amb aquest silenci, i de repent……

…comença la festa, hem arribat a la zona del tubbing, que és baixar pel riu sobre un neumàtic i parant a barraques, que tenen la música a tope i posen begudes preferentment alcoholiques. La primera a rebentar de gent, la deixem enrere i parem a la segona on fem una cerveseta mentre observem el personal fa tots els jocs que s’han inventat per tenir-los entretinguts: estirar de la corda, saltar al riu amb tirolina, columpiar-se a sobre el riu i deixar-se caure, i el meu preferit el volley sobre una pista de fang……

El Greg, que es nota que li van aquestes coses, se’n va cap al gronxador, i fa un salt de campionat, quan ens apropem a veure’l, puc veure el Laosià que controla el gronxadors, i ens adonem que som molt grans i que arribem a tots els racons del planeta…aquest m’ha guanyat el cor…

Després de contemplar una estoneta com es diverteix el personal, recollim i ens tornem a embarcar. Seguim riu avall plàcidament, encara que ja força cansats , i arribem al cap d’una estoneta a la zona final que per sort està molt a prop del nostre hotel, li agraim al Pit, el fenomenal dia que ens ha fet passar i després d’intercanviar-nos els mails amb la parella australiana i d’uns quants petons i abraçades tornem a l’hotel per fer una dutxa que no aconsegueix treure un color més marronós que tenim als peus des que hem visitat els camps d’arròs.

Després hem reservat el viatge per demà cap a Vientian, i aquest cop res de minibus, un autobus dels grans…..i a sopar tranquilets al mateix hotel, a fer el blog i dormir una miqueta, que ens hem d’intentar despertar a la 1:30 per veure el mundial…..

Per cert si algun cop feu Kayak, poseu-vos molta protecció solar, sobretot a les cames, perquè si no pot passar que us transformessiu en “heladitos de fresa y nata”…..

Jornada de desplaçament: de Luang Prabang a Vang Vieng

Avui ens hem llevat a les 6 per poder anar a esmorzar ben d’hora a la JOMA Bakery abans de marxar de Luang Prabang, de pas us hem pogut penjar el blog d’ahir i algunes fotos.

A les 8:30 ens ha vingut a buscar un Tuk Tuk que ens ha portat a l’estació de busos on després d’esperar una miqueta ens han fet pujar a una mini-van i on hem començat a pensar que potser no era tan bona opció aquesta….

A les 9 i deu sortíem de Luang Prabang i durant unes dues horetes hem estat anant per muntanyes i més muntanyes, sabeu que significa oi?? doncs curves i més curves, a part d’anar super apretats jo darrera de tot i el Mario a la fila del mig.

Per sort hem parat i ens ha permès estirar les cames o almenys pensavem això, tot i que al final hem acabat assentant-nos ja que hem estat gairebé una hora allà (potser una mica excessiu?), tot i que hem pensat que com eren 5 hores, pos una hora menys de mini-van… aix… que ilusos que som…

Al anar a pujar un noi molt simpàtic m’ha canviat el lloc i hem pogut anar junts i una mica més còmodes ja que ens emprenyavem un a l’altre, ara, això si les curves no han disminuit, tot i que poc a poc ha anat canviant el paisatge i han començat a aparèixer muntanyes kàrstiques típiques de la zona. Pensàvem que ja estàvem arribant, però… “craso” error, hem fet una altra parada, de quan?? adivineu?? si si, gairebé una hora una altra vegada. Això era ja una mica desespero, sort que quan hem arrancat ja només ens quedava una horeta, però al final de les 5 hores res de res, hem trigat 7!!! clar, amb dos parades de 1 hora cada una…

Al arribar a la parada de busos de Vang Vieng, els laosians ho tenen molt ben muntat i hi han uns tuk tuks que per 1 euro per persona et porten al centre del poble, pero pujant el màxim de gent a cada un i sense poder triar exactament a on vols que et portin. Així que un cop hem arribat i ens hem ubicat hem anat cap a l’hotel seleccionat, que si, hem decidit donar-nos un petit capritxet i hem anat a un hotel una mica millor i que sobretot tingui tele, que demà… si, juga la selecció!!

Des de l’habitació hi ha unes vistes….. ESPECTACULARS!!!!, així que evidentment ens hi hem quedat i hem estat una horeta fent el vaguito i veient una mica la posta de sol, a més hem fet una bona dutxa.

Per acabar el dia hem encarregat l’excursió per demà i hem anat a sopar una miqueta, però per tornar d’hora que fan el Holanda-Brasil que també es mira….

Últim dia a l’esplèndida Luang Prabang

Avui el dia ha començat molt i molt aviat. Cap a les 4:45, ha sonat el despertador i amb els ulls tancats i càmara en mà, hem baixat les escales de la guest house sense fer soroll intentant no despertar al nostre hostaler, que dorm al costat de la porta. Però a aquestes hores l’habilitat no és un punt fort i al final ens ha hagut de venir a ajudar a obrir la porta per sortir.

Hem sortit al carrer, encara fosc i sense quasi bé ningú, per encaminar-nos a veure la sortida del monjos que passen en processó a recollir els donatius en forma de menjar que la gent els vulgui donar a canvi de la seva benedicció. Hem estat fent unes fotos i observant el ritual des de les 5:30 que ha començat, fins a les 6:15 que hem tornat a la guest house a intentar contentar el nostre cos que ens deia que encara li deviem unes horetes de son….

Cap a les 9:30, ens hem aixecat per segona vegada el mateix dia, i després de la dutxa de rigor, hem anat a esmorzar a Joma Bakery, on hem tornat a degustar la quiche i un pastisset per acompanyar un cafè amb llet prou digne, a més d’aprofitar l’internet gratuït que ens oferia per penjar un nou dia i moltes i moltes fotos al blog, a més d’altres tasques socials via facebook o mail.

Un cop acabada la feina informativa, hem anat a comprar els bitllets d’autobus per l’endemà, al final farem el viatge en minivan, que dura unes 5 hores i ens ha costat uns 12 per persona. Ja explicarem que és exactament i com va….

Un cop enllestides totes les tasques, hem decidit que avui ens dedicariem un dia de relax i plaer, i vaja si ho hem fet….

Ens hem apropat a peu a unes instal·lacions que ahir els hi vam posar l’ull a sobre que es diuen Spa Garden, i que evidentment ens hi anavem a fer un massatge….

El lloc fantàstic, decoració impecable i un ambient relaxant només posar un peu a dins. Un amable Laosià, ens ha donat una carta tipus restaurant, on hi havia una infinitat de massatges, a més de múltiples combinacions entre ells…

Avui hem escollit un massatge amb aromaterapia que tenia més pinta que seria un massatge de fricció amb oli que no un on ens dobleguessin tot el cos… i així ha estat….de primer ens donen un barnus 3/4 i una tovallola, ens fan passar a una zona de dutxa separada per sexes, i ens trobem allà dins sense saber exactament que fer. Deduim que ens hem de treure tota la roba i netejar-nos aquesta suor que tant ens estima i ve a nosaltres continuament, i així ho fem. Sortim i després de guardar roba i motxilla en una guixeta, ens fan passar a una sala on unes massatgistes ens fan treure el barnús i posar-nos sobre una camilla… Les llegendes més negres sobre Asia i el seu component eròtic-festiu ens han vingut al cap, però no ha calgut patir i la massatgista molt professional ens ha fet un massatge que ens ha deixat extasiats sense necessitat de cap servei extra… Al sortir, una altra dutxa i un tè que ens han preparat ens esperava a un racó. Tot aixó per uns 15 euros per persona un massatge d’una hora, molt ben invertits.

Sortint relaxadíssims volíem anar cap a la guest house a fer les bosses i carregar el portàtil, i per fer-ho hem decidit agafar un tuc-tuc que ha resultat que no parlava anglès i ens ha deixat una miqueta lluny de l’objectiu, però era tant simpàtic…..

Hem fet motxilles a la guest house i hem sortit per anar a picar alguna coseta ja que eren cap a les 16 hores i l’estomac en demanava teca, tot i això al sortir ens hem hagut d’aixoplugar perquè estava caient una de les pluges monzòniques. Finalment, hem pogut satisfer la panxeta acontentant-lo amb un tros de pizza per cap i a seguir endavant….

Després de recuperar cos i ànima, hem anat cap al turonet del Phu Si, que està al centre de Luang Prabang i té unes vistes privilegiades. Això si, per arribar-hi s’ha de pagar uns 2 euros, i pujar un nombre incontable d’escales, amb una calor sofocant i un núvol d’insectes al voltant. Però l’esforç té recompensa i les vistes que hi ha no te les pots perdre: vista panoràmica de tota la ciutat, i els seus límits entre les muntanyes i el Mekong. Si tens sort i no hi ha núvols, la posta de sol deu ser meravellosa, encara que nosaltres no hem tingut aquesta sort…..

Després de baixar les escales, hem anat a recuperar-nos dels litres de suor que hem perdut mitjançant una beer Lao gran molt i molt freda, que ajudada per un ventilador de sostre, ens ha semblat que ens tornava a la vida.

Hem continuat cap al mercat d’artesania a visitar alguns llocs que ahir no hi vam comprar, i els venedors se’ls hi ha il·luminat la cara només veure’ns. Hem fet unes compres sempre precedides de l’amable regateig de l’Eva amb les venedores i hem sortit del paradís de les compres per anar a sopar.

Hem tornat a anar al Lao Lao garden, que ens va encantar l’ambient i ens vam quedar amb les ganes de probar algun platet que hi havia a la carta. He sopat una mica de pollastre acompanyat de patates fregides i amanida, i carn de búfal d’aigua amb el mateix acompanyament. La veritat és que hem sopat força bé. I ara a dormir que demà toca aixecar-se d’hora…..

Descubrint Luang Prabang i rodalies

Avui hem fet una mica de mandritis i ens hem llevat cap a les 9, després de la dutxa de rigor i de vestir-nos, ens hem posat en marxa. La primera idea era visitar Luang Prabang pel matí i fer una sortideta per la tarda. Tot i així el primer ha sigut anar a esmorzar, i ho hem fet a la Joma Bakery on tenen uns pastissos, quiches i cafè d’allò més bo, a més la decoració fa que sembli que no estiguem a Laos sino que podríem estar perfectament a Nova York i com a cirereta del pastís, té wifi gratuit. Adivineu on anirem a esmorzar demà???

Després d’un esmorzar com deu mana i posant al dia el blog, facebook, mirar noticies… hem sortit a visitar la ciutat. Hem 50 metres i feia una calor…. que hem dit… “i si anem a rentar roba a la Guest House i després anem a visitar les cascades?? i ja farem la visita a peu per la tarda??” i, tal dit tal fet.

Amb la roba neta i posada a secar, hem sortit a buscar un jumbo (és com un tuk tuk en modalitat furgo) que ens portés a les cascades de Kuong Si. Després d’uns 50 minuts de trajecte, on ens ha caigut una mini pluja monzònica al cap de res de pujar-hi, hem arribat a les cascades.

Hem pagat 2 euros cada un per entrar a les cascades i a partir d’aquí hi han hagut un seguit de sorpreses meravelloses…

Només començar hem vist un munt d’osos negres asiàtics que estaven fent panxing en una reserva que hi ha.

Tot seguit hem començat a pujar per un caminet i hem començat a veure petits salts d’aigua que generaven petites piscines naturals d’aigües cristal·lines. En algunes d’elles estava permès banyar-se. Hem seguit caminant fins a dalt de tot, on ens esperava el gran salt d’aigua. Això ens ha servit per a que el cos entrés en calor i demanés a crits una remullada. I clar, no ens hi hem pogut negar, i apa cap a la piscina més maca que hem vist. L’aigua estava fresqueta i s’hi estava d’allò més bé.

Ben fresquets, hem tornat cap a Luang Prabang per la mateixa carretera per on havíem anat, on va passant per diferents pobles i paisatges, evidentment, ens ha tornat a enganxar una pluja monzònica, però per sort el conductor del jumbo, ens ha deixat a la porta de la gesthouse, on ens hem canviat i hem esperat a que parés de ploure.

Amb l’ambient més fresc que pel matí, hem anat a voltar per Luang Prabang, i hem descobert el que vam intuir ahir, és una ciutat encantadora, amb temples per tot arreu, cases colonials, cafès super acollidors, restaurants preciosos, gent molt amable i una tranquil·litat absoluta. La veritat és que no ens faria res quedar-nos una setmaneta sencera, però… no pot ser, així que disfrutarem del que ens queda.

Durant el passeig l’estomac ens ha cridat l’atenció perquè no havíem dinat, així que hem parat a berenar una miqueta, a Le Café Ban Vat Sene, un cafè estil francès en una casa colonial, sencillament formidable. Aquesta zona del centre està plena de restaurants i de guest houses amb una pinta espectacular, per tant hem anat agafant idees per anar a sopar després.

Com que encara era d’hora hem anat al Night Market, quina bogeria, està ple de coses maquíssimes, però de moment només hem mirat.

Hem sopat en el restaurant Sonphao que tenen especialitats laosianes i també menjar japonès, així que hem fet un mix lao-japonés. El menjar Laosià que hem triat anava acompanyat d’stik rice i al preguntar que com es menjava, ens han dit que amb les mans i per tant, així ho hem fet, al igual que els california makis que eren tant grans que no podíem agafar-los amb els palillos ni ens cabien tots sencers a la boca.

Amb la panxa ben plena hem anat a gastar compulsivament els calerons al Night Market, no us direm que hem comprat, només que ens hem desmelenat….