Dia 5: Acalora’t a Tulum, i refresca’t a Xel-ha

Aviat, com sempre, sona el despertador, fem un esforç i cap a esmorzar s’ha dit. Agafem forces amb fruita, tortitas, i una truita realment espectacular…

Sortim de l’hotel, i conduim el jeep per la federal cap a Tulum, unes ruïnes que pel que diuen no tenien massa relevància històrica, però estan al costat del mar i diuen són espectaculars. Arribem després d’uns tres quarts de conducció i aparquem al parking de pago, per uns 50 pesos. Caminem una estoneta fins a les taquilles, no val la pena agafar el trenet, i comprem els tickets d’entrada per uns 51 pesos cadascú. Passegem per uns jardins molt ben arreglats, passem per sota una entrada de pedra, i comencem a visitar les precioses ruïnes, sota un sol de justícia, i custiodats per les nombroses iguanes que van apareixent per tot arreu.

 

Suant a litres, arribem a una platgeta on tots els visitants fan passar la calor. Nosaltres no portem vestuari adequat i tampoc ens ve massa de gust, perquè malgrat la calor asfixiant la platja estava massa plena de gent…

Acabem de veure les despulles de Tulum, i abans que el sol ens fongui, abandonem i sortim per poder anar cap a Xel-ha. Abans de sortir, comprem les entrades a Xel-ha que aquí a Tulum fan un 10 per cent de descompte, i ens costen uns 880 pesos per cap en règim de tot inclòs.

Uns 20 minuts de cotxe, i ja estem al parc. Canviem tickets per braçalets, entrem, agafem taquilles i ens posem la vestimenta adecuada. Per començar fem un passeig pel parc, i veiem els dofins amb els que pots nadar, previ pagament d’una bona quantitat. El primer que fem és agafar un “tren”, que ens porta al començament d’un riu, on baixem fents snorkel, primer entre manglars, i després en una gran llacuna on nades amb infinitat de peixos multicolors…

Ho tenen molt ben organitzat, et deixen els estris per bucejar, et guarden el que vulguis i t’ho porten fins a la part baixa del riu, la veritat és que se les pensen totes perquè et sigui tot més comode. Després d’un parell d’horetes en remull, i amb els dits com cigrons, sortim i deixem les coses. Anem a dinar a ‘La casa del pueblo’, un buffet de menjar mexicà on ens posem les botes, guacamole espectacular, quesadillas, brutal la de cerdo al pastor, pollo con mole…vamos de tot i més que ens hem fotut entre pecho i espalda….

Fem una volteta caminant, passem per un pont flotant, i anem a bucar uns cenotes, però els mosquits no ens deixen en pau, així que ens tornem a sumergir buscant algún peixet que ens faltés a la cole…

Ja amb branqueas i aletes de tanta estona a l’aigua, parem d’aigua, ens cambiem i abans de posar punt i final a la nostra estada al parc, fem una cerveseta a un dels bars, mentre ens conectem a Internet, que com quasi tot aquí, està inclòs al preu de la entrada.

Tornem cap a l’hotel, fem la dutxa de rigor i ens adecentem que avui hem reservat al pescador, un restaurant a tocar del mar i que te una pinta excepcional.

El lloc maquíssim, el menjar, ceviche peruà i sopa de marisc de primers, i salmó al curry o camarons al mojo de ajo de segon, estaven deliciosos, encara que el servei anava saturat i no era el més amable que hem trobat fins ara…de totes maneres, un preludi genial, per rematar al sports bar, amb un parell de daikiris de maduixa que estan excepcionals.

I a dormir que l’endemà toca matinar…

Dia 4: Chichen Itza passat per aigua

Avui ens hem llevat més o menys d’hora i hem anat canviant de plans, la primera intenció era anar a Cobà, cenotes de la zona, Tulum, Muyil i Akumal, però esmorzant ja hem pensat altres alternatives, tot i així hem sortit de l’hotel en direcció Playa del Carmen ja que el Jeep va avisant que necessita un canvi d’oli i no volem que ens passi res.
Al sortir de l’hotel en direcció la carretera hem recollit una parella que anava cap a la carretera a agafar una van i els hem portat per a que no haguessin de caminar el bon tros que hi ha.
Un cop a Playa del Carmen els d’Alamo (on hem llogat el cotxe) no li han donat la més mínima importància, així que nosaltres ja ens hem quedat totalment tranquils.
Per tant, en direcció Cobà, però…. Quan ja hem passat Tulum el Mario ha dit que perquè no anàvem a Chichen Itza i així ja teníem feta la panxada més llarga de cotxe, i per tant… Cap allà que hem anat. La carretera està força bé fins que s’arriba a Valladolid, ja que la “carretera libre” que ells li diuen (es a dir la de no pago, l’altre li diuen cuota), passa pel mig de Valladolid, i clar pos t’hi estàs una bona estona, però ens ha permès veure la ciutat una mica ja que fins i tot passa pel centre.
Un cop hem passat Valladolid, llavors ens hem trobat amb una carretera plena d’obres i amb molt poques indicacions, però xino xano l’hem anat passant.
Després de gairebé tres horetes ja hem arribat a Chichen Itza i hem anat disposats a veure’l al nostre ritme (que ja sabeu que precisament no és lent) per intentar anar després al cenote Ik kil i a Ek balam….
L’entrada plena de tendes amb artesania, et porta directament al castell de Kukulcan (la piràmide que totd tenim vista) i allà ens hem dedicat a fotografiar-la per totes bandes.

I quan ja ens disposàvem a veure altres coses…. Ha començat a ploure, així que ens hem posat sota uns arbres i alaaaa a mullar-se s’ha dit!! Allò semblava el concurs de samarretes mullades… Però com ens uns deu o quinze minuts ha acabat, hem pensat… Ahhh veus només ha sigut una tormenta tropical.

Així que xops totalment (igual que si ens haguéssim ficat a la dutxa vestits), ens hem disposat a continuar la visita tot veient el temple dels guerrers amb el patí de les mil columnes i hem anat en direcció de la tomba del sumo sacerdot. I allà…. Ha tornat a començar a ploure… I aquest cop no ha parat de forma ràpida eh??? Ens hem aixoplogat sota una paradeta per mullar-nos menys.

Semblava que parava i hem tirat una mica però… Ha tornat a començar a ploure, així que ens hem posat sota una altra paradeta per protegir-nos. En aquesta paradeta tenien samarretes i el Mario ha estat preguntant, però ens han semblat massa cares, així que no n’hem comprat cap (avui no tenim l’esperit consumista dins).
Quan ha parat una mica, i tot i que encara queien gotes, hem acabat de visitar la zona on estàvem, hem pogut veure l’observatori, el convent i chichen vell. Ara de manera força ràpida i sense fer casi fotos.

D’aquí ja hem tornat cap a la plaça principal on hi ha el castell de Kukulcan, perquè ens quedava veure el joc de la pilota, però ha resultat que justament està en obres de manteniment. Així que hem fet alguna compreta (no gaires perquè les coses no les hem trobat gens barates) i cap al cotxe, que l’única cosa que desitjàvem era canviar-nos de roba.

En el cotxe hem improvista un canviador i ens hem posat els banyadors secs i una samarreta que portàvem de recanvi.

Amb tanta pluja com podeu imaginar se’ns hafet tardíssim i ens hem quedat sense Ek Balam, i com s’ha tornat a posar a ploure doncs tampoc hem anat al cenote Ik kil (així que haurem de tornar a Mèxic no?).

Per tant hem agafat el cotxe i carretera i manta cap a l’hotel, on ens hem pogut dutxar tranquil.lament i hem fet una mica el “vaguito”.

Avui ens tocava sopar en un restaurant, així que cap allà hem anat, era el Sonora grill, que el que tenen són carns. Per sopar primer pots triar entre dos entrants (sopa de ceba o sopa de tomàquet), després un buffet d’amanides i després la carn, que el cambrer ens ha hagut d’explicar que era què. Els dos, d’entrants hem demanat sopa de ceba i ens hem fet una bona amanida cesar, i de carn jo he triat la Chateaubriand (el nostre filet) i el Mario el New York (com un entrecot).

I amb la panxa ben plena… A dormir!

Dia 3: Sian’kan, el paradís difícil d’arribar

El sol surt i nosaltres amb ell. Esmorzar de buffet on carreguem piles per un dia que serà llarg i ple d’emocions…

Arrenquem el jeep i anem a buscar la carretera federal que ens ha de portar cap al reserva de shan-kan. Quasi arribant trobem una gran quantitat d’hotelets de platja amb una pinta increible…

Després d’uns 40 minuts arribem a l’entrada al parc, paguem els 35 pesos que ens demanen, i ens expliquen que hi ha uns 45 kilometres fins a Punta Allen, però que la carretera és dolenta i encara més en època de plujes, per sort, ens diu, que anem a el cotxe adequat per poder-hi arribar.

Aquesta és una reserva enorme amb gran quantitat de manglars, i pel camí que passa entre el mar i la llacuna, podem trobar platges desertes dignes de qualsevol postal… A més d’algun que altre militar, amb escopeta a l’hombro i matxet a la mà, que patrullaven la zona i et fan parar per fer-te quatre preguntes de rigor, i fer inspecció ocular del jeep…

Dues hores i mitja més tard entrem a Punta Alle, parem a una platja d’escàndol amb cabanes per llogar, fem unes fotos, i tenim algun que altre problema per treure el jeep de la sorra…per sort, res definitiu…

Ens topem amb un amable mexicà que ens explica les excursions que fan, més o menys és el que veniem a buscar, així que contractem excursió, però com no hi ha ningú amb qui compartir barca ens sortirà una miqueta més car…de totes maneres el preu és raonable…

Sortim des dels manglars, en una lanxa pilotada pel Henry, que primer ens porta a buscar un cocodril que viu per la zona, però no hi ha sort i no tenim el gust de coneixe’l. Fem una passejada pels manglars i anem a visitar la laguna negra. Després anem cap a alta mar a la recerca de tortugues, en trobem unes quantes de les més petites, encara que deu ni do… El Henry ens explica que n’hi ha unes que fan fins a dos metres, diu que es com veure un beetle al mar…no el músic, ni l’animal…el cotxe…

Vistes les tortugues anem a fer snorkel a l’escull de corall, on estem una bona estoneta veient i fotografiant tots els peixos que ens venen a saludar, per sort cap tauró ha sortit avui a esmorzar…

Ja sense les aletes, ni tub busquem infructuosament durant una estoneta dofins, però com no apareixen anem a una zona que anomenen, la piscina, on farem un banyet. És una piscina natural d’aigües cristalines, on l’aigua templada t’arriva a la cintura…

Ja de tornada, i sota una tromba d’aigua que ha començat de sobte, fem un nou tomb i aquesta vegada si que trobem uns dofins jugant. Una mare i la seva cria que intenem fotografiar sense massa encert…

Arribem a terra ferma després d’unes dues hores i mitja, i sota un sol espaterrant tornem cap al jeep, ens canviem mentre legions de mosquits ens intenten picar per on poden, i iniciem el camí de tornada. Per sort no trobem més bassals que a l’anada, i amb la pericia que comencem a tenir al volant, en unes tres hores ja estem a l’hotel, previ repostatge de magna, que el cotxe ja es començava a queixar.

Nosaltres cap a la dutxa que ho necessitem, i el cotxe que també ho necessitaria el deixem al parking que descansi. Després de la reparadora dutxa i amb muda neta, anem a sopar alguna cosa al buffet, on avui abunden les carns, en totes les seves varietats. Consumim proteines a tutiplen, i a fer una copa a l’sports bar, abans de dormir com uns angelets…

Dia 2: Relax total

Després d’haver dormit forces hores i amb no gaire jet lag ens hem llevat cap a les sis i ja ens hem posat en marxa, una bona dutxeta i.. Cap a esmorzar.

Buff que difícil triar quantes tantes coses oi?? Com us podeu imaginar hem esmorzat d’allò més bé i hem fet una passejadeta per l’hotel, tot fent temps per la xerrada de Pullmantur que era a les 8:30.

La xerrada ha durat uns tres quarts d’hora i a part d’alguna cosa interessant (molt poques) bàsicament es dediquen a ficar-te la por el cos per a que les excursions les agafis amb ells. La resta de coses que facis pel teu compte, malament, ja que et poden timar, estafar, atropellar… Vamos… Però un cop acabada li hem donat el paper amb les dades del vol de tornada per no tenir cap problema amb el trasllat i ja hem anat a l’habitació a posar-nos els biquinis per començar el nostre dia de panxing.

De camí et vas topant amb tota la fauna de la zona, ocells, un tupí creiem, i sobretot les iguanes que te les trobes arreu, i ens han donat algun petit ensurt quan no l’has vist i la tens al costat. Encara que a la majoria d’elles els encanta posar per a les fotos…

Hem començat per agafar unes tovalloles de platja amb les targetes que tenim (quan tornes les tovalloles te les tornen) i hem anat a una de les pisicines on hi ha un bar que només hi pots accedir des de la piscina.

Allà el Mario ha començat a pendre el sol i jo evidentment ja m’he banyat, però al anar a pendre el sol, aquest ha decidit amagar-se darrere uns núvols ben negres que han fet una bona descarregada. Així que primer ens hem posat sota uns arbres i després quan semblava que parava una miqueta, ja hem anat cap a la platja.

És petiteta però molt xula, allí m’hi he quedat jo i el Mario ha anat a intentar veure el partit del Barça. A la platja he estat una bona estona entre núvols i fins i tot ha plogut una mica més, però després ja ha començat a aparèixer el sol amb força.

Just quan ha aparegut el sol també ha tornat el Mario que no havia aconseguit veure el barça.

Amb el sol i el Mario ja ha començat el relax total, així que pendre el solet, banyar-nos (jo cada dos per tres), i anar prenent cocktails ha sigut la nostra activitat fins a l’hora de dinar.

El dinar l’hem fet a un restaurant que hi havia just a sobre de la platja. Hi havia una terrasseta on s’hi estava divinament. Amb la platja plena, hem investigat una mica els voltants i hem tornat a la piscina on havíem començat el dia.

Allà més solet, més aigua i més cocktails al bar de dins la piscina.

Com el Mario ja s’estava tornant una mica gambeta, hem decidit anar cap a l’habitació per parar de sol, així que una bona dutxeta i en marxa!! Que ja hi ha hagut massa vagancia per avui.

Hem passat primer pel hall del hotel a reservar els restaurant que ho necessiten. El hotel en una setmana et permet 4 reserves i per tant és el que hem fet, com per avui i demà estava tot ple, hem reservat del dilluns a dijous, es a dir el reste de dies. Els restaurants que hem reservat són: Sonora, El Pescador, l’Oriental i La Hacienda. Ja us anirem dient que tal i que hi menjem.

Fetes les reserves, hem agafat un taxi cap a Playa del Carmen per donar-hi una volta i organitzar-nos la setmaneta que estarem aquí.

Hem estat passejant per la 5a avenida que és el carrer principal turístic i fins i tot hem passat pel port i una mica per la platja.

Ens hem informat a unes quantes cases de lloguer de cotxe i hem anat a fer una cervesa per decidir que faríem i finalment hem llogat un 4×4 a Alamo per 4 díes, així tindrem llibertat total, i l’últim dia ja decidirem que volem fer.

Amb el jeep ja hem tornat cap a l’hotel i la intenció era anar a sopar alguna coseta, però…. Ens ha pogut el cansament…

Dia 1: De camí a Riviera Maya

Que poc que ens agrada matinar quan treballem, i que de gust que ho fem quan l’objectiu passa per agafar un avió…

Cap a les cinc del matí hem tancat la porta de casa per no tornar en uns dies. Al carrer tot just acava la gresca als locals i comença l’operació neteja…nosaltres intentem arribar a agafar un taxi fent slalom entre pakis que venen llaunes i els que n’han consumit masses. Finalment taxi que trobem i cap a l’aeroport. Sent 30 euros més pobres, constatem que no hi ha massa gent esperant el pont aeri, així que aconseguim seients en el primer avió que surt a les 7:25, i després de fer més estona a la pista que propiament volant, arribem a Madrid, recuperem maletes i tornem a facturar, aquesta vegada cap a Cancun, després de fer una llarga cua.

Embarquem amb retràs i a volar….11 hores més tard, amb llibre llegit i alguna que altre caparrada feta, arribem a Cancun a les 16:30, les 23:30 a Barcelona. Si ens queixavem de la calor enganxosa…doncs dues taces…per sort estem de vacances…

Tot organitzat, així que pugem a un autocar on acompanyats de 60 espanyols, ens dirigim cap al Grand Xcaret, el nostre hotel, a una horeta de camí, mentre el nostre guia ens intenta posar la por al cos perquè comprem les excursions de pullmantur…Crec que haurà de provar amb uns altres perquè nosaltres anirem pel nostre compte…

Arribem a l’hotel i després de colocar-nos la que serà, a partir d’avui, inseparable pulsera de tot inclòs, ens donen habitació. L’habitació és genial, gran, aire condicionat, tele…deixem les coses i comencem a explorar.

Sopem a un buffet, on degustem unes quantes delicatessen mexicanes. Guacamole, fajitas, pollo pybil, etc..i unes cervesetes per acompanyar. Son les 20:30 i ja és de nit, però anem cap a la platja a remullar els peus. De tornada parem a un dels bars, on un amable barman ens ensenya lo bé que senta un mojito, un daikiri de maduixa, i l’especialitat de la casa, un riviera maya, abans d’anar a dormir…

Marxem a….. Riviera Maya!!!

Si, si, tornem a marxar i aquest cop tot i que inicialment havíem programat un viatge pel nord d’Espanya finalment, gràcies a una oferta d’última hora, marxem a Riviera Maya en un Tot Inclòs, si, si, amb pulsereta, no sé si ens hi sabrem habituar, però…. segur que disfrutem i fem un munts d’excursions que esperem poder anar explicant-vos per aquí, o des d’allà o si més no a la tornada.

Us deixem un mapa per a que ho pogueu anar situant tot