febrer | 2012 | Viatge a Ítaca

Aquest cop no és ben bé un viatge de turisme, ja que he vingut a Mèxic per fer un cus. Ara, com podeu suposar el cap de setmana em dedico a fer turisme. Així que tant avui, com demà us explicaré allò que vagi veient.

Des de la feina, ens han muntat una excursió de tot el dia, tot visitant la plaça de les tres cultures, Teotihuacan i la basílica de Guadalupe.

Ens han vingut a buscar a l’hotel a les 9 i quart, i com hem hagut d’anar a buscar dos més a un hotel del costat del zócalo, hem pogut anar veient una mica allò, que en principi volem veure demà.

Quan ja estàvem tots en el micro (en resum, érem 8, dos de NYC però d’ascendència mexicana, una colombiana, un brasiler i nosaltres 4), hem anat cap a la Plaça de les Tres Cultures.

Allà hem conegut el perquè del nom, fa referència a les tres cultures que hi estan representades. La prehispànica amb unes ruines on hi ha el recinte cerimonial de Tlatelolco, la colonial amb l’esglesia de Santiago de Tlatelolco i un monestir colonial i finalment la moderna amb l’edifici de la Secretaría d’asumptes exteriors.

Aquí, hem pogut saber que les ruines estan en una de les illes (Tlatelolco) del llac Texcoco, on es van establir els azteques ja que una aliga s’hi va aposentar i va culminar el que s’havia predit. En aquesta zona hi havia el recinte cerimonial, així com un tianguis o mercat.

Pel que fa a l’esglesia de Santiago, es pot veure que està feta amb les pedres de les ruines que els propis espanyols van derruir i aprofitar per fer l’esglesia. A més, també ens han explicat que al 1968, van matar a uns cinc mil estudiants en aquesta esglesia, ja que s’estaven manifestant per retalls en educació, alguns d’aquests joves, estan representats amb fotografies a l’edifici modern.

Acabada aquesta visita, hem tornat al micro, per anar cap a Teotihuacan, però, abans d’accedir-hi, hem passat primer per una cooperativa on entre d’altres coses treballen diferents pedres precioses i sobretot l’obsidiana. I també ens han explicat com fan el pulque, una beguda alcoholica feta per fermentació, que prové d’un tipus de cactus anomenat maguei, a partir del qual també es fa el mexcal. Al final de la visita, i abans que ens deixen lliures per si volíem fer alguna compra, ens han donat a provar el pulque, que he trobat molt suau, uns altres licors, i finalment el tequila amb llimona i sal que he trobat força bo.

Sortint d’aquí, ara ja si que hem anat cap a Teotihuacan (anomenat així pels azteques i el significat és, el lloc on els homes es converteixen en deus). Abans d’entrar, el guia ens ha explicat varies coses de la cultura teotihuacana (anterior als azteques), i el perque de la piramide del sol, que per ells era per l’agricultura ja que el 21 de març que el sol es col.loca just a sobre de la piramide, era quan sabíen que havíen de començar a sembrar. Dins de les ruines trobarem moltes representacions dels dos deus més importants pels teotihuacans, el deu Tlaloc, o deu de la pluja, i del deu Quetzalcoalt, o deu de la terra. És a dir, els dos deus més importants per a poder viure bé.

Fetes les explicacions ja hem començat a recorrer tot el recinte arqueologic, començant per la ciutadella amb el temple de Queatzalcoalt al mig. El nom de ciutadella prové d’Hernan Cortés, ja que al haver-hi uns murs molt alts que ho protegeixen és la sensació que dona, però en realitat aquests murs estan fets per millorar l’acústica del lloc, i facilitar que els sacerdots puguessin parlar al poble. Allà també hem pogut veure com un indigena, ens ensenyava com la cochinita del nopal servia per pintar en color vermell, i una altra planta en color groc.

Amagada darrera una altra piramide queda el Temple de Quetzalcoalt i Tlaloc on estan els dos deus representats, el de la pluja mitjançant un cocodril i el de la terra per una serp.

D’aquesta piràmide ja hem anat en direcció la piramide del sol (aquest nom, al igual que el de la lluna, els hi van posar els azteques quan van venir després que els teotihuacans ho abandonessin), tot agafant la “calzada de los muertos”, una vía de 4 km que serveix d’eix central i a on hi van havent- hi edificis a banda i banda. Després d’anar pujant i baixant escales (sempre en grups de 13 que per els azteques és un número de la bona sort, ja que és el número de cels que hi ha), finalment hem arribat davant de la piràmide del sol, un edifici de 63 m d’altura, estructurat en cinc cossos escalonats i orientats a ponent.

Evidentment mare (al final dec tenir el gen de pujar escales) hem pujat fins a dalt de tot, des d’on hi han unes vistes magnífiques de tot el recinte.

Un cop hem baixat ja hem anat en direcció la piràmide de la Lluna, on tot i que no es pot arribar a dalt de tot, tampoc hem pogut pujar el tros que si que es pot, ja que el guia ja ens estava esperant (anàvem una mica tard).

Com ja eren gairebé les tres del migdia, ens han portat a menjar en un lloc turístic però amb menjar típic, jo he menjat sopa azteca, que estava d’allò més bona (aquests dies he pogut anar observant que aquí menjen moltes sopes diferents i sempre d’entrant), i de segon mocaljete a la teotihuacana, que són diferents tipus de carn amb una salsa molt bona. A part, mentre esperàvem el menjar, ens hem pogut vestir a estil mexicà i fer-nos unes fotos.

Amb la panxa ben plena ja hem anat tornant cap a Mèxic DF, tot passant per l’estat de mèxic i veient la quantita enorme de cases estil xabola que hi han als entorns del DF, de fet no s’acaba de veure on comença i on acaba el DF.

Però, encara no havíem acabat les visites del dia, ens quedava la visita a la basilica de Guadalupe.

Abans d’entrar-hi el guia ens ha fet unes explicacions sobre la tela on hi ha impresa la verge, al igual que sobre la llegenda de la tela.

Diuen que un indi convertit, Juan Diego, se li va aparèixer la verge a on ara hi ha la basílica i li va demanar que construissin una esglesia en aquell lloc en el seu honor. Així que Juan Diego, al dia següent va anar a a veure l’abad, però aquest no el va creure. Juan Diego, va anar un altre cop a on se li havia aparegut la verge i ella va tornar a apareixer i li va dir la forma que l’abad el cregués. Així que al dia següent ell va fer el que la verge li havia recomanat. Va recollir roses del camp i les va portar en la seva capa fins a l’abad i quan va ser davant d’ell li va fer l’ofrena, però al deixar anar les roses, van veure que a la capa havia quedat impregnada la imatge de la verge. En aquest moment l’abad ja el va creure i per tant van construir una petita capella inicialment.

A part de la petita capella en uns anys ja van construir la basílica antiga, que ara i degut per una banda al terreny i per l’altre al terratrèmol de 1985, està totalment torta i dona una sensació molt gran que t’hagis de caure. De fet té una inclinació, molt semblant a la torre de Pisa.