Iniciem una nova aventura

Portem molt de temps en això de viatjar i fer-ho públic mitjançant el bloc https://ebordons.wordpress.com, però ara iniciem una nova etapa encetant aquest nou Bloc. En uns tres mesos sortirem de Barcelona deixant la nostre Ítaca particular, en un viatge que preguem, com ens deia la mítica cançó de Lluís Llach, sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. I quan el cor o els diners ens demanin retornar siguem rics de tot el que el camí ens ha donat.

Últim dia i mig a Berlín

Avui ens esperava una sortideta a les afores de Berlín a veure un camp de concentració. Hem decidit anar a Sachsenhausen que te molt bona comunicació per arribar-hi des de Berlín i ho podem fer pel nostre compte.

Després de fer l’esmorzar al buffet lliure de l’hotel, hem anat a buscar el tren que ens portés cap al poble de Sachsenhausen des d’on podríem arribar al camp de concentració.

Després d’una horeta més o menys al tren hem arribat a l’estació de Sachsenhausen des d’on caminant una mitja horeta entre neu i gel hem arribat amb més d’un ensurt, a l’entrada del camp de concentració. També es pot fer en un bus que arriba a peu del camp, però que seria una excursió sense una passejadeta amb fred i risc de caure…

La entrada al camp val uns 6 euros, i et donen una audioguia en castellà amb la que poguer seguir la visita i escoltar tant la història general del camp, com algunes de les històries personals d’alguns dels presoners.

Aquest camp es va fer servir tant pels nazis, com pels russos posteriorment.

Anem visitant les diferent zones. La porta d’entrada al camp, on es podia llegir el que esperava traspassant les seves portes, “el treball us farà lliures” es pot llegir a la porta d’entrada…

El camp estava rodejat d’un mur i d’una xarxa de filferros electrificada, a més d’ametralladores estratègicament situades per control·lar tot el perímetre..

Es poden visitar els barracons, on es pot veure en les condicions en les quals “allotjaven” els presos…

Es pot veure també la zona on feien els afusellaments, i on encara es poden veure els forats de les bales. La veritat és que esgarrifa quan t’intentes posar en la pell dels presos…

Aquesta mena de xemeneia és un monument en homenatge a les víctimes.

Després d’una estona on el fred ens ha entrat al cos, i sobretot a l’ànima, decidim concluir la visita i tornar cap a Berlin a acomiadar-nos de la ciutat.

Ja després de dinar, hem fet una visita a la Gendarmermarket, una plaça on hi ha dues iglesies bessones contraposades.

I d’aquí al museu d’història de Berlín, un dels museus que em va encantar la primera vegada que hi vaig estar i que hi vaig cada cop que poso els peus a la ciutat. És un museu situat a sobre d’un bunker nuclear construït després de la segona guerra mundial, que per sort no s’ha hagut de fer servir mai. La entrada al museu inclou la visita al bunker.

Després de la visita al búnker, comencem la visita al museu, que explica de manera molt didàctica, interactiva i gens avorrida, la història de la ciutat de Berlín des del seus inicis fins a la caiguda del mur.

Després d’un dia molt cansat, i després de sopar, tornem cap a l’hotel a descansar, que demà serà l’últim matí a Berlín…

Ens aixequem aviat i deixem l’habitació, acomodem les maletes on l’amable recepcionista alemany ens indica, i anem a visitar el Palau de Charlottenburg, on podem passejar per les seves sales immenses on imaginem ser aristòcrtaes prussians fent festes i balls… Els jardins son d’estil francès, encara que amb aquest fred no ens animem a visitar-los. Lamentablement no ens deixen fer fotos, es veu que s’ha de pagar un suplement, el qual decidim no pagar així que qui vulgui veure el palau per dins haurà d’agafar un avió….

Ara ja només queda tornar cap a l’hotel, recollir les maletes, i una mica de transport públic cap a l’aeroport esperant que l’avió surti puntual, i al passar per sobre de la ciutat poder dir, amb ganes de tornar…

ADEU BERLIN!!!!

2n dia Berlinès

Després d’esmorzar a l’hotel en el buffet lliure, ens hem posat en marxa que avui ens esperava un dia ple de coses per veure. Agafem la S-banh per anar cap a la East side Gallery, una zona de la ciutat on s’ha fet servir una de les parts que encara queden aixecades de mur, per pintar-hi obres d’art fetes murals. En aquests dibuixos es reflecteixen escenes relacionades amb la llibertat i la caiguda del mur entre altres temes.

Hem tornat en la S-banh cap a Alexander Platz i des d’allà hem fet una llarga passejada fins a la Porta de Brandenburg, tot passant pel Berliner Dom. 

Des de la porta de Brandenburg, hem fet una visita al monument al Holocaust, on es pot visitar un museu jueu, encara que no ho hem fet.

Hem seguit passejant cap a la Postdasmmer Platz, on hem pogut veure el Sony center, i veure les galeries comercials. Com canvia, vist de dia o de nit per les festes nadalenques…

Buscàvem una imatge recurrent a les postals, així que Checkpoint Charlie era el nostre destí. Ens hem fet les típiques fotos i hem vist les paradetes de venta de records amb màscares de gas incloses…

Ja se’ns feia tard i el Reichtag ens esperava. Es veu que ara per visitar la cúpula es necessita reservar hora al Café que hi ha dins, així que després de passar unes estrictes mesures de seguretat, hem pujat fins a dalt de la cúpula i després de veure Berlín des d’una nova prespectiva hem fet un cafè i un trocet de pastís que estava espectacular…

Al sortir ja s’havia fet fosc, i el fred seguia apretant així que una bona opció, i que ens venia molt de gust era el Pergamonmuseum, així que cap allà hi vam anar, esperant que no estigessin tancant… No estaven tancant però quasi bé, però nosaltres que som molt ràpids decidim entrar-hi, així que una Berlinesa molt amable ens fa un descompte considerable.

La Porta d’Ishtar, l’altar de Pèrgam… no sé que deuen haver deixat al lloc d’origen perquè això és enorme….

Sortint del museu, ja derrotats després d’un dia a tope, fem un Kebab a un restaurant turc proper a l’hotel i a dormir que demà serà un altre dia.

1r contacte amb un Berlin ple de neu

Avui hem hagut de matinar, tot i que no molt més que un dia normal, però avui es feia amb més ganes, ja que no és el mateix anar a treballar que anar a BERLIN oi???

Hem anat en tren a l’aeroport ja que anàvem a la terminal 2 i allí un cop passat seguretat i casi despullar-nos hem anat cap a on surten els avions d’Easyjet, la mateixa terminal que antigament era el pont aeri d’Iberia a Madrid. Hem embarcat puntualment, casi abans que hagués desembarcat la gent i després de dues horetes i mitja de vol ja hem arribat a l’aeroport de Berlin a on hem començat a veure la neu…

Al sortir a l’exterior ja hem començat a notar el fred (tot i que anem ben preparats) i sobretot les dificultats de caminar sobre neu gelada… Hem agafat un parell de trens i hem arribat cap a les 3 a l’Excelsior Hotel que està a tocar de la parada de Zoologischer Garten. Ho hem deixat tot al hotel i cap al carrer.

El primer objectiu era dinar alguna coseta així que hem anat cap a Kunfurterdamm i d’alli en direccio a la parada de Zoologisher garten. Finalment hem trobat un centre comercial on hem menjat en un restaurant especialitzat en patates.

Com que quan hem sortit ja s’havia fet fosc, doncs hem decidit anar a Hackesche Hofe, que son com unes galeries dintre de diferents illes de cases i per allà dins hem trobat la botiga del Ampelmann (els ninotets dels semafors del est de Berlin), aixxx quin perill….

D’aquí hem anat cap a l’Alexanderplatz on a part de fer-hi algunes fotos hem parat a fer un Gluwein (un vi calentet amb canyella que no està gens malament).

Hem tornat cap a Hackesche Hofe i d’alla hem volgut anar cap a la casa Tascheles, tot i que ho hem aconseguit ha sigut tota una odisea ja que plovia i a sobre els carrers estaven plens de gel i s’anava d’allò més insegur. Al arribar-hi casi no es veia res així que hem decidit anar a sopar alguna coseta i després tornar cap a l’hotel on com a dos nens bons a les 10 ja estàvem dormint.

Escapadeta a Berlin!!!!!!!!!!

Siiiii, demà ens anem a passar fred a Berlin, una escapadeta de 4 dies que crec que ens anirà molt bé per desconectar!! que jo particularment necessito moooolt!!!

Encara no sé molt bé que anirem a veure però ja us ho anirem explicant, de moment us deixo un mapa per quan anem parlant de coses de Berlin.

Escapada de cap de setmana a Dublín

Sortíem a les 16 hores de Barcelona, camí de l’aeroport, on ens esperava l’avió de Ryanair que a les 18:45 ens portaria cap a Dublín, després de unes dues horetes i quart de viatge en plantàvem a l’aeroport de Dublín sota una miqueta de boira i pluja.

Després d’endarrerir rellotges, una hora menys que a Barcelona, agafavem l’Aircoach, un autobús molt ben posat que per un preu de 8€ per persona ens parava després d’una mitja horeta a tocar de l’hotel.

L’hotel es diu “The Leeson Inn Downtown”, i és força bufó, sense ascensor i amb unes habitacions petitones però molt confortables. Està situat a un quart caminant de Grafton street.

Després de deixar les bosses, comencem l’expedició en busca d’alguna cosa per omplir les nostres panxes que ja fa estona que protesten. Ja són les nou ben passades i aquí sopen molt aviat, així que trobem un “Subway” on fem uns entrepans per enganyar la gana…

Caminem una miqueta fins a Grafton Street, una zona plena de botigues, on de dia sembla que hi ha molta animació, però de nit sembla que la gent hi està de pas. Ens saluden pel carrer i és que debem tenir cara de simpàtics o és que no anem a la moda d’aquí, tots van ben vestits i noies amb minifaldilles i tacons de vertigen….

Després d’una passejada i veient que tots els Pubs estan plens fins a dalt de gent i que nosaltres no tenim excessives ganes de gresca, tornem fent un passeig cap a l’hotel que demà serà un nou dia…

L’endemà el despertador toca diana, i baixem a esmorzar cap a les 9. Comencem a fer el tour que ahir a la nit vam decidir i ens dirigim cap al Trinity College. De camí comprobem que no hi ha massa moviment encara pels carrers i entrem a Merion Square on hi ha un parc amb una estatua d’Oscar Wilde, el saludem i seguim la nostre ruta…

Al Trinity College, on es cursen estudis universitaris, ens fan pagar per entrar 9€, i visitem primer una exposició sobre el “Book of Kells” (un llibre molt antic conservat perfectament) i seguint el camí anem a parar a la biblioteca. La més gran d’Irlanda i de fet és espectacular, val la pena veure-la, encara que no sé si els 9 euros que hem pagat…

Sortim i anem al centre del Trinity College on hi comença a arribar força gent, així que recollim i marxem a seguir la nostre ruta per veure la Molly Malone,l’estatua erigida en memòria de la peixatera de la qual parla l’himne no oficial dublinès…

Propera aturada al Dublin Castle, un antic castell on visitem una capelleta exterior i no entrem quan tornem a veure que hem de pagar…

Arribem a Christ Church, l’esglesia catòlica de Dublin, contemplem l’exterior i l’interior el deixem per qui vulgui pagar els 6 euros que valia l’entrada…

La nostra passejada ens porta cap a la Guiness Storehouse, l’antiga fàbrica de la Guiness convertida en museu. És espectacular, la veritat és que valen la pena el 15 euros de l’entrada amb consumició inclosa. Amb unes audioguies gratuïtes vas pujant pel diferents pisos de l’edifici on van tractant cada aspecte que te a veure amb la cervesa. Des del contracte d’arrendament de la fàbrica, que és per 9000 anys, passant per l’elaboració de la cervesa, les campanyes publicitàries de la marca i altres aspectes de la cervesa.

Cal tenir en compte i val la pena:
– un restaurant a la planta 5, on cuinen plats amb cervesa Guiness. El preu no està inclòs a la entrada però no és excessiu.
– Degustació gratuita a la planta 2 de mitja pinta de Guiness.(Taste experience)
– I pots escollir entre (inclos en el preu de la entrada): Tirar-te tu mateix la teva cervesa a la planta 6 o pendre una consumició a la 7a planta, on hi ha el “gravity Bar” que té una vista panoràmica de tota la ciutat. Està molt bé encara que quan hi hem anat estava massa ple de gent.
– La “storehouse”, la tenda amb incontables productes relacionats amb la marca i on és quasi bé impossible sortir sense comprar…

D’aquí i una mica plens de tota la cervesa que hem begut i acompanyats d’una estoneta de pluja, creuem pel parc de St.Stephen Green, tot tornant cap a l’hotel a deixar la bossa i fer un petit descans ,a veure si para de ploure, abans de seguir endavant.

La pluja ens respecta i podem sortir a passejar, el nostre destí és Temple Bar, una zona de Pubs pel que diuen espectacular…

Pel camí ens aturem a sopar a una típica cafeteria USA, quasi bé podrien rodar una continuació de “Grease”…Hamburgueses, patates fregides, ceba arrebossada i música dels vuitanta ens acompanyen fins que marxem.

Arribem a “Temple Bar” i es comença a veure gent per tot arreu, algun músic per si hi ha una reedició de “Once” que toca al carrer, i algun grupet que sona molt bé…Música en directe a varios Pubs, però sembla que ho regalin perquè no hi cap ni una agulla, i a més la gent està mot animada per ser les vuit de la tarda…

Buscant un lloc per fer una cerveseta tranquils, trobem un Pub que s’adapta al que busquem, així que aquí ens apalanquem a desgustar la beguda i contemplar el personal, que és força curiós, abans de tornar a descansar a l’hotel….

El despertador sona i encara adormits baixem a esmorzar. Acabem d’ultimar la bossa, i ens disposem a deixar-la i anar a fer un vol abans de que l’avió de les 21 hores en retornés cap a Barcelona.

Sortim i ens dirigim cap al centre, fent fotos a les portes de les cases, cascuna d’un color diferent, que segons diuen estaven pintades per facilitar el retorn a la casa correcte després d’una nit agitada…..

Tornem a passar per St. Stephen’s Green, aquest cop sense presses ni pluja i podem passejar per aquest fantàstic parc.

Avui anirem a la destileria Jameson, un whyskey irlandès de tradició, i per fer-ho, anirem caminant tot passejant per la vora del riu Liffey, després de fer un volt per O’Connell street,l’antic centre de la ciutat que intenta recuperar l’hegemonia perduda, i creuar pel pont d’ O’Connell Brigde que la comunica amb la zona de Temple Bar.

Després d’un passejet d’uns vint-i-cinc minuts vorejant el riu sota un solet ben bò, arribem a la Old Jameson Destillery.

Aquí van fent visites guiades cada vint minuts, d’una durarada d’hora i quart més o menys, i totalment en anglès. Primer et posen un video explicatiu de la història del fundador, després fas un recorregut per les fases de producció i finalment fas un tast d’un Jameson, ja sigui sol o combinat.Abans de començar s’escullen 8 voluntaris que a l’hora de fer la cata, podran comparar el Jameson amb altres Whiskys….

Després de sortir molt contents d’aquesta visita que ens ha agradat força, decidim anar a la zona de Temple Bar, a veure l’ambient diürn a la zona de pubs….

Dinem alguna coseta per la zona, i després de fer un cafetonet a una imitació del Starsbuck, tornem cap a l’hotel a recollir les bosses i agafar el bus per anar a l’aerport i des d’allà a Barcelona…encara que una miqueta més tard del que ens pensavem perquè dels avions, i especilament de les lowcost en tema horaris, no te’n pots fiar mai….

7è i 8è dia: Passejant per la Rioja Alavesa i tornada cap a casa

Després del relax del dia anterior, aquest dia el vem dedicar a coneixer la zona. Ens vem aixecar i vem fer una bona dutxa i després vem agafar la moto per anar cap a Elciego per passejar primer una mica pel poble i buscar un bar per esmorzar una miqueta.

Amb la panxa satisfeta vem anar cap a les bodegues del Marques de Riscal, des de fora no es veia res de res, així que vem decidir fer la visita guiada, per poder veure el edifici i de pas les bodegues. Vem haver d’esperar una mica per la següent visita, així que després d’investigar la botiga, vem anar al bar a fer un tallat i una copa de vi blanc (el Sauvignon que no es feia tast en la visita).

La visita començava per la visita de l’edifici fet per Frank Ghery, on hi ha els colors del vi, rosa pel vi, platejat pel tap de les ampolles, i dorat per les xarxes que els hi posen a les ampolles. La veritat és que tenint diners no m’importaria poder anar a l’hotel, segur que per dins també és molt maco.

D’aquí ja vem passar a veure les bodegues, començant per la part nova, i de pas ens van anar explicant la forma d’elaboració del vi, la veritat és que no m’importaria saber-ne més, se m’ha despertat el gen químic un altre cop potser?

Sortint de les bodegues hem anat cap a Villabuena a veure un hotel que es diu Viura, la veritat que molt maco i com ja era hora de dinat hem anat pensant a on, però com no ho teníem molt clar hem anat anant cap a Laguardia, i al passar per les bodegues Heredad Ugarte i veure que tenien restaurant… doncs… hi hem entrat.

Allà ens han ofert la carta o un menú bodega…. que la veritat era molt tempatador, però ens hi hem sabut resistir, tot i que tenim clar que… hi tornarem encara que sigui per fer el menú, que tant de menjar com de vins tenia molt bona pinta. Tot i així el que hem dinat estava d’allò més bo i amb la panxa plena hem anat cap a l’hotel per deixar la moto, que a la tarda ens esperaven un parell de visites, però aquest cop les podíem fer a peu.

La primera de les dues va a ser a villa lucia, que ve a ser com una mena de museu on t’expliquen com es fa el vi, des de els tipus de raïm, com el tipus de vinya a temes de olor o vista del vi. Al finalitzar la visita ens han fet una degustació d’un parell de vins.

D’aquí ja hem anat cap al poble de Laguardia a fer la visita de les bodegues El Fabulista, que segueix estant al mig del poble i tenen tres “calados” com antigament, allí hem seguit aprenent coses de la fabricació del vi (aquí ho fan per maceració carbònica) i hem pogut tastar un parell de vins d’aquestes bodegues i de pas ens hem endut alguna ampolla.

El sopar l’hem fet al hotel tot menjant una pizza al restaurant.

Al matí un cop hem recollit tot i ja havia pagat l’hotel, al sortir i anar a preparar la moto, ens hem adonat que el manillar estava tort, així que hem anat a recepció i amb el video del parking hem pogut averiguar que un cotxe havia tirat la moto i per sort hem averiguat el conductor pel que hem pogut fer el parte.

L’assegurança ens ha posat un taxi fins a Logroño al migdia i ens ha posat un cotxe de lloguer per tornar a Barcelona (per sort era l’últim dia i a més plovia). Així que en cotxe i sentint-nos una mica raros hem enfilat la tornada tot parant a Calahorra a les bodegues Castillo Maetierra per comprar una mica de vi Libalis que ens agrada molt.

Hem acabat el dia i es podria dir que el viatge a Lleida a casa de la Carme i de l’Antoni, de la mateixa que vem començar, així que un bon soparet i un bon llit per tornar fins a Barcelona al dia següent.

6è dia : de Cantàbria a la Rioja Alavesa

Ben aviat i després d’haver descansat la mar de bé, un bon esmorzar ens esperava a la taula de la posada. Li hem fet els honors i seguidament ens hem posat en camí, deixant ben marcat el camí de tornada a la posada “Peredo y Villa” que segur tornarem a fer…

El dia ens havia de portar cap a la terra dels vins i el primer pas ha estat conduir per l’autovia Cantabria-Meseta que sembla feta per sobre de les muntanyes i on estàs més temps sobre ponts construïts que sobre terra ferma. A Reinosa vam deixar l’autovia agafant direcció cap a “l’embalse de l’Ebro” on rodejant-lo i degustant les vistes, vam seguir en direcció Laguardia. Després de passar una carretera plena de revolts i en força mal estat, i molt justets de combustible, l’aparició d’una benzinera a Oña ens va fer tornar a agafar forces i poder arribar al nostre destí després d’una estoneta més al manillar…

Arribant ja a la Rioja decidim parar a Briones per fer un mos, on ens han servit una amanida boníssima i uns pintxos també molt bons. D’aquí ja hem tirat en direcció el nostre destí a Laguardia.

L’hotel Villa Laguardia ens esperava amb una sorpresa, i és que a més de donar-nos una habitació genial, teníem a la nostre disposició una entrada gratuïta al spa del mateix hotel,quina grata sorpresa…

Una estoneta més tard, ja estavem relaxant-nos probant totes les bombolles i “xorritos”…així que un cop relaxats, era obligat un passeig al poble de Laguardia, on passejant pel casc antic vam decidir comprar un productes de la terra i degustar-los a l’hotel mentre veiem com el Barça s’estrenava a la Champions golejant als grecs. I d’aquí relaxats i bén contents a dormir que l’endemà ens esperen unes quantes bodegues…

5è dia: de Bilbo a Queveda (Cantàbria) 202 Km

Avui hem deixat Bilbao, però abans de fer-ho hem fet una despedida a la vasca fent un esmorzar de pintxitos…..

Després de trobar la moto sencera i al mateix lloc on l’havíem deixat, hem sortit de Bilbao amb destí Cantàbria.

Recorrent un trocet d’autovia del cantàbric, que per cert tan carretera com paisatges són espectaculars, hem sortit per Laredo, i després de passar per uns quants poblets, hem arribat a Santoña, on la fama de les seves antxoves havia arribat a les nostres terres, i per contrastar les hem hagut de probar, així que hem fet un mos amb un bon platet d’anxoves artesanals que ens han encantat…i després d’una petita caminadeta pel passeig espectacular i sota un solet ben bò, ens hem tornat a posar en ruta.

La següent aturada ja la volíem fer a la posada, per deixar totes les bosses, i així conduïnt la moto per unes carreteres on els paisatges et convidaven a quedar-t’hi, hem arribat a la posada de “Peredo y Villa” on ens esperaven amb les portes obertes i amb un ambient acollidor i familiar. Des del primer moment ens hi hem sentit a gust, per un preu de trenta euros l’habitació amb esmorzar, ens hem sentit com a casa a unes habitacions “abuhardillades” genials.

Hem deixat els trastos i hem decidit fer una excursió motera pels voltants. La posada està situada a Queveda, un poblet a tocar de Santillana del Mar, i des d’aquí hem fet cap a San Vicente de la Barquera on hem pogut dinar de tapes, tot constatant que deuen fer unes mariscades ben bones, perquè hem vist 5 o 6 restaurants que oferien preu tancat de mariscada…

Les tapetes espectaculars, i després de fer unes fotos al port, que amb el joc de les marees vives, té un bon grapat de barques sobre bancs de sorra, hem tornat a agafar la moto per reconduirnos cap a Comillas.

A Comillas, hi ha una petita esglesia que es diu “El Capricho de Gaudí” i que no hem pogut visitar perquè tanquen els dilluns…

Tot el poble està ple d’obres d’autors catalans: el mateix Gaudí, Domenech i Montaner i Jaume Martorell. Així que després de fer un volt per sentir-nos com a casa, hem anat a veure la platjeta que estava fantàstica.

D’aquí i després de constatar que tenim la pantxa com un globus que ens impedia caminar amb lleugeresa, hem tornat cap a la posada on hem descansat una miqueta. Al vespre i a la mateixa posada, hem fet un soparet de cuina casolana acompanyat de vinet, que ens ha fet dormir com uns angelets….

4t dia: Passejant per Bilbo

Avui que no hem de fer ruta, ens hem dedicat a fer el ronso que ja tocava, així que un cop ben descansadets, ens hem començat a posar en marxa. Per poder començar el dia hem anat a esmorzar una miqueta (tot i que em sembla que encara estàvem plens del sopar d’ahir!!) al cafè Boulevar (un cafè classic que han modernitzat una mica, però molt maco).

Amb la panxa plena hem anat xino xano cap al Guggenheim, a fer-li mil fotos per totes les bandes, pel davant amb el gat, pel costat amb les fonts, pel costat del darrera amb una escultura de boles, pel darrera amb l’aranya i per l’altre costat amb el pont.

Un cop ben fotografiat, hem anat dins a veure si ens interessava alguna exposició, però més aviat no i com l’entrada era una mica cara (13 euros per persona) pos… no hem entrat, i hem anat a creuar a l’altre banda de la ria per seguir fent fotos al Guggenheim.

Com ja era una mica hora de picar una mica doncs hem anat tirant a buscar un bar que ens havien recomanat, ens ha costat una mica però amb ajuda de la memòria i del mòvil finalment l’hem trobat, tot i haver parat prèviament en un a fer un zurito amb pintxo de truita i veure les últimes voltes de la fòrmula 1. Al Okela hem fet un parell de pintxos d’aquests de delicatessen que estaven realment bons i així hem agafat forces per tornar cap a la pensió, però abans hem parat al cafè Boulevard a fer uns pintxos més per donar el dinat per acabat.

A la pensió hem fet una migdiadeta (per un dia que la podem fer…) i hem estat mirant rutes pels següents dies i hem buscat per internet quins llocs tenien els millors pintxos de bilbao.

Així que amb aquesta informació ens hem dedicat a buscar-lo i tastar uns quants pintxos a cada lloc acompanyats de zuritos, per així poder anar a dormir ben plans…