Iniciem una nova aventura

Portem molt de temps en això de viatjar i fer-ho públic mitjançant el bloc https://ebordons.wordpress.com, però ara iniciem una nova etapa encetant aquest nou Bloc. En uns tres mesos sortirem de Barcelona deixant la nostre Ítaca particular, en un viatge que preguem, com ens deia la mítica cançó de Lluís Llach, sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. I quan el cor o els diners ens demanin retornar siguem rics de tot el que el camí ens ha donat. Continua llegint!

Anuncis

Dia 23 i 24: Últim matí per Hong Kong i de tornada a Barcelona

Avui ja ha sigut el nostre últim dia, i com teníem el vol per la tarda, encara hem aprofitat per fer una miqueta de turisme.

Tot i així no ens hem llevat molt d’hora, i el que si que hem fet un cop ben dutxadets i havent esmorzat alguna cosa, hem fet la motxilla, on hem aconseguit encabir-hi tot.

Amb la motxilla plena, hem anat a la recepció del Yesinn, que recordeu que estava en una altre edifici, per deixar-la, i tot i que l’he pogut deixar, no ha sigut tan fàcil com pensàvem… Hem hagut d’anar a una altra planta, on, amb un codi que ens havíen facilitat hem pogut entrar a un altre pis on hi havien més habitacions i allí hem pogut deixar la nostra motxilla!!!

Per passar el matí, hem decidit anar per la zona de Hong Kong per no anar molt lluny, i hem volgut anar al Western Market que està just davant de l’estació de metro on hi han els vaixells per anar a Macau.

El Western Market, és un edifici colonial, que per fora el tenen conservat molt bé, però en canvi, per dins, no hi té molta vida. Havia sigut un antic mercat i crec que segur que tenia molta més vida que no pas ara.

Una mica decepcionats, hem anat a un Starbucks a pendre un cafetó que ens venia molt de gust.

Sortint de l’Starbucks, hem anat caminant en direcció Central, ja que volíem anar a un parell de carrerons on hi havia tot de tendetes i així poder fer les últimes compres, ja que casi no havíem tingut ocasió de comprar.

Amb les compres fetes, hem decidit anar en direcció al Soho per buscar algun lloc on dinar, i finalment no hem hagut de pujar gaire ja que hem trobat un Tailandès on hem dinat “estupendament” un curry de pollastre i un pad thai, les dos coses boníssimes!!!

Ara ja si, hem anat en direcció a l’hotel a recollir les motxilles, per anar ja cap a l’aeroport.

Amb les motxilles, ja hem agafat l’autobús A11 que s’agafa just davant de l’hotel i ens portava directament a l’aeroport tot podent observar els paissatges que el dia que vem arribar vem veure de nit.

Un cop a l’aeroport, hem volgut buscar els mostradors de Qatar per facturar, però… havíem arribat massa d’hora!!! Així que el que si que hem fet ha sigut anar a tornar la tarjeta Octopus per a que ens tornessin el dipòsit que havíem deixat.

Més tard ja hem pogut facturar la nostra motxilla i passar a la zona d’embarcament. No cal dir que és enorme i que hi ha wifi gratuit per tot arreu i en alguns llocs fins i tot hi han ordinadors per poder-se conectar (aixó si que és ser modern!!!).

Hem menjat alguna coseta i mentre esperàvem hem pogut veure una posta de sol molt maca a sobre del nostre avió.

El vol ha sortit en hora i no se’ns ha fet llarg fins a Doha, ja que tenia pantalles i hem pogut veure algunes pel·lícules.

A Doha la conexió ha sigut de tres hores i aquesta vegada sortia d’una zona de l’aeroport que no teníem controlada, però que igualment era sense fingers.

I ja finalment, amb el vol a Barcelona, hem arribat a quarts de vuit.

Dia 22: Cacao per anar a Macau

Pot ser que al arribar ens haguem tornat a occidentalitzar, perquè cada dia ens costa més despertar-nos aviat. Avui, sense pressa hem sortit cap a les 9:30 de la nostra habitació ja esmorzats.

El metro ens espera amb molta gent, però com que és enorme, no hem d’anar empenyent ningú. Quatre parades i seguint les indicacions arribem al punt estratègic on agafar el ferry cap a Macau. Hong kong, ens està deixant bocabadats per la seva infraestructura, organitzada, moderna, funcional i fàcil de seguir pel turista, trànsit apart que és molt i molt dens a determinades hores….

El port d’on surten els ferrys ja és un altre cosa, moltíssima gent (avui és festiu), però ens ho maneguem bé i anem consultant entre les diferents companyies que operen, i trobem bitllets per un ferry que surt una hora i mitja després d’arribar…

També podriem anar en helicopter, però ni preguntem preus que avui no ens ve de gust.

El bitllet val uns 160 dòlars de Hk, i el trajecte dura una hora en un vaixell molt ben posat. Arribem en una horeta, i sota un sol de justicia, fem una breu caminada fins al fisherman’s warf, una zona on sembla que hi estan posant coses però encara no està acabada. Fem un passeig i podem veure una sala de màquines recreatives, luxoses botigues, i uns quants restaurants de diferents tipus.

Ja els dòlars ens pesen a les butxaques i correm al casino a fer unes partides a les màquines escuabutxaques, per després a barallar-nos amb una ruleta automàtica, que malgrat els nostre esforços no hem aconseguit fer anar…però avui estem de sort, i sortim guanyant la increible quantitat de 10 dòlars de Hong Kong, al canvi 1 euro…..

I com no, seguint els impulsos enològics de l’Eva, anem al museu del vi de Macao, amb entrada gratuïta, i on també podem veure el museu d’automobilisme del Gran Premi de Macao. A més per 15 dòlars, es poden degustar 3 vins portuguesos d’entre els 6 que tenen per triar. Com som 2 els probem tots. Tres de secs i tres de dolços, Porto inclòs….

Ja passada l’hora de dinar, i amb els vinets que ens fan tremolar les cames, parem a dinar a un lloc que podriem definir, com a poc occidental, i que tenim algun que altre problema per traspassar el que haviem vist a la carta, a la comanda que hem d’entregar a la cambrera. Finalment amb la seva ajuda, podem dinar uns dim-suns, molt bons, i algun platet més…

Sortim i davant de la caminata que ens espera, agafem un bus que ens porta al centre històric en un tres i no res. Tot atepeit de gent, fem una passejada entre la marabunta, i podem contemplar el passat colonial de Macao en la seva plaça i la façana de l’esglesia, ja que la resta ja no hi és.

Passegem una estoneta per la zona, i tornem a agafar el bus, que ens porta fins al port, on agafem un ferry de tornada a Kowlong quan ja s’ha fet fosc per complet.

A les 8 estem ja passejant pel Temple street market, on podem veure un altre ambient ja cap a les 9, on podem fer unes compres i passejar entre paradetes, adivins que parlen anglès, juguets eròtics, i mil i una coses per l’iphone….

I ja sense calers, tornem en metro cap a l’habitació, on sopem una miqueta i anem a dormir que estem destroçats els nostre últim dia sencer al sud-est assiàtic….

Dia 21: Tot caminant per Hong Kong

El resum del dia d’avui seria: caminar, caminar i més caminar….

Ens hem llevat d’hora per poder aprofitar el dia i veure el màxim de coses de Hong Kong, i crec que ho hem aprofitat bastant. Després d’una bona dutxa hem pogut esmorzar aquí a l’habitació unes galetes i llet i suc de taronja.

Un cop al carrer hem anat directes a buscar el metro, per anar cap a Central, allà on volíem començar el nostre dis a Hong Kong. El nostre hotel està a l’illa de Hong Kong, així que hem volgut començar per aquesta illa i a la tarda anar cap a la zona continental a Kowloon.

El metro ja ens ha agradat moltíssim, ho tenen tot perfectament organitzat, senyalitzat…. Dins el metro en comptes d’està senyalitzada una sola línea de metro, hi estan totes i et va senyalant la direcció on vas, a la parada que estàs si es pot fer transbord i cap a on, ahhhh i per quina banda has de baixar!!

Quan hem arribat a l’estació on volíem, les indicacions per on han de sortir segueixen sent fantàstiques, i per tant hem sortit per la sortida més propera al peak tram. Un cop al carrer les indicacions segueixen sent fantàstiques i cada dos per tres hi han mapes que t’indiquen on ets i per tant pots veure cap on anar, tot i que hi ha cartrlls que indiquen els llocs més representatius.

Finalment, hem arribat al Peak Tram on s’agafa el funicular per pujar al Peak, un dels llocs amb més bones vistes de Hong Kong. Per pujar-hi és pot fer servir la tarjeta Octopus, pel que no hem hagut de fer cap cua i en un no res ja estavem pujant cap al Peak en aquest funicular que s’inclina moltíssim i on sents l’efecte de la gravetat ja que et sents totalment enganxat al raspatller.

Un cop a dalt del Peak, les vistes són realment impressionants, així que com us podeu suposar ens hem dedicat a fer fotos a tort i a dret i hem passejat una mica per un passeig que hi ha. Allà també hi pots trobar un centre comercial que des de les seves terraces també hi ha molt bones vistes. I on, hem acabat fent un starbucks que ja teníem una mica de mono!!

Amb la zona del Peak vista, hem tornat a agafar el tram per baixar i de baix hem anat xino xano cap a una escala automàtica molt llarga que et porta al Soho. Però a mig camí, hem sortit de l’escala (o rampa automàtica en alguns trams), per anar a visitar el Man Mo Temple que es troba a Hollywood Road.

El Temple tot i no ser molt gran, l’hem trobat molt maco. No sabem de quina religió és, però suposem que és o Taoista o Confucionista ( el que segur que no era és Budista, ja que no hi ha cap Buda). Una de les coses que més m’ha agradat, ha sigut l’incens penjat del sostre en forma d’espiral, ara, has de vigilar en no posar-te a sota no sigui que et caigui cendra al cap.

Del Man Mo Temple hem tornat cap al Soho tot seguint amb l’escala automàtica. I allí hem començat a buscar un lloc on dinar. Com hi havia molts llocs que feien bona pinta i hem vist vinets en alguns… Hem decidit donar-nos un petit “capritx”, així que hem entrat en un restaurant italià, on hem menjat unes pizzes boníssimes acompanyades d’una copa de vinet, mmmmm.

Amb la panxa plena, hem refet la marxa i ens hem posat en direcció Kowloon. Així que hem agafat el metro a Central fins a la parada que ens portava al Ladie’s Market. Per allà hi hem estat passejant fins que s’ha acabat i ens hem adonat del tot que són uns bojos de la tecnologia o més aviat del Iphone. Ben bé la meitat de paradetes tenien coses per l’iphone, des de carcasses, a cables, endolls o carregadors… També està molt de moda els USB’s de diferents ninotets, però no n’hem trobat cap que ens cridés l’atenció.

Quan hem acabat estàvem tan destrossats que necessitàvem reposar una mica, ara, no ha sigut fàcil trobar algun bar on pendre alguna cosa. Finalment l’hem trobat i hem pogut descansar una miqueta a part de pendre alguna cosa per beure.

Amb una mica de descans per les nostres cames i peus, hem reanudat la marxa en direcció Temple Street Market, però hem arribat massa d’hora i tot just l’estaven posant, així que hem pogut veure poca cosa, ja que la majoria de les botiguetes encara no estaven obertes.

Seguint caminant hem tornat a reposar a Kowloon Park ja que teníem els peus un altre cop que ens feien xup-xup, i hem aprofitat el wifi gratuit de Hong Kong mentre descansàvem per comunicar-nos una miqueta.

D’allà ja hem anat fins al port per poder passejar per l’avinguda de les estrelles (com un hollywood, però amb actors chinesos, dels quals només coneixíem el Bruce Lee i el Jackie Chan) i de pas anar veient com es ponia el sol.

Amb això se’ns han fet quarts de set i hem decidit esperar allà mateix per poder veure la Simfonia de Llums, així que ens hem assegut en un lloc i fins a les 8, hem anat veient com es feia de nit, i s’anàven il·luminant els edificis de la banda de Hong Kong, fins que ha arribat l’hora i durant un quart d’hora hem pogut veure el joc de llums acompanyat de música. No ens ha semblat molt espectacular, però potser és degut a que portàvem ja una hora i mitja observant tots els edificis i les seves llums i no hi ha molta diferència.

Vist l’espectacle ja hem tornat cap a l’hotel, i estem tan rebentats que casi no hem sopat i per tant… a dormir!!!

Dia 20: Deixem Filipines i anem cap a Hong Kong!

Avui ha sigut el nostre últim matí a Filipines, tot i que havíem de marxar demà cap a Hong Kong, la companyia aèria va decidir per nosaltres que era millor que marxessim avui.

Així que, aprofitant el fantàstic hotel que teníem, hem estat fent mandres fins a l’hora del check out i a les 12 hem agafat un taxi cap a l’aeroport pensant que ja esmorzaríem allà (aix l’error que hem fet!).

El taxi ens ha costat 215 php ja que l’aeroport està apartat (de fet està en una altra illa) i a més per variar hi havia molt de tràfic (sort que sempre sortim amb molt de temps).

Quan hem arribat a l’aeroport, hem vist un cafè que tenia bona pinta, però primer volíem facturar la motxilla, i per sorpresa nostra havies ja de passar un control amb scaner 😦 amb la motxilla facturada ja hem anat a passar primer per pagar les tases de sortida, que des de Cebú, són 550 php per persona per vols internacionals, i a continuació per immigració a que ens posessin el segell de sortida.

Un altre control de seguretat i ja estavem a la zona d’embarcament, on normalment tots els aeroports hi ha diferents llocs per pendre alguna cosa, diferents botigues…. Doncs en aquest només hi havia una botiga i un lloc per pendre alguna cosa, on…. Ens han fotut una clavada!!! Dos aigües i un entrepanet…. 550 php, però teníem gana i no hi havia una altra alternativa, però, si aneu a aquest europeu no feu el nostre error eh??

Puntualment hem pujat a l’avió i superpuntuals hem sortit cap a Hong Kong, on en 2 horetes i mitja ja hi erem.

El aeroport de Hong Kong ens ha al.lucinat, enorme, tot super ben senyalitzat, amb wifi…. Vamos millor que els nostres!!

Immigració l’hem passada en un moment i al arribar a la cinta de les maletes allà que ha sortit la nostra motxilla (vamos igual que a Barcelona….). Només sortir de la zona de recollida de maletes, ens hem trobat amb l’oficina de turisme, on són super atents i eficients, i ens han recomanat fer-nos la Octopus Card que serveix pels transports i altres coses i has de pagar 50$HK de dipòsit i 100 més de recàrrega que ja anirem fent servir. A més ens han dit la millor forma d’anar al nostre hostel.

Així que allà al costat de l’oficina de turisme ens hem fet l’Octopus Card i hem anat cap agafar el autobús A11 que ens portava al costat del hostel.

El trajecte no és molt llarg, però com hi havia molt trànsit hem trigat bastant, però ja en el trajecte ens hem pogut començar a fer la idea de com és Hong Kong. No sembla la típica ciutat asiàtica, sinó que sembla molt occidental, amb molta gent però no gaire caòtica. Vamos, un Nova York a la xinesa.

Quan hem arribat, hem trobat el hostel bastant fàcilment, està en un super edifici que has de pujar a un pis, on hem pogut fer el check in, i la noia ha agafat els bartuls i ens ha acompanyat a la nostra habitació… A un altre edifici en el mateix carrer!!

L’habitació més aviat és un mini apartament amb nevereta, microones i una pica. Ens ha agradat molt la veritat.

Com es començava a fer tard, hem sortit a veure quentrobàvem per menjar. Tot caminant una mica hem vist diferents restaurants autòctons, tot i que…. No sé si perquè acabàvem d’arribar però no ens acabaven de fer el pes.

Al final, hem acabat en una mena de centre comercial, on…. Tot semblava que acabaríem al Mc Donalds, però… Hem trobat un super enorme, on…. Hem decidit fer la compra i menjar en la nostra habitació.

Al super, hem agafat coses per més d’un dia ja que ens ha semblat bona idea això de poder sopar i esmorzar a l’habitació. I encara ens hauríem endut més coses, és increible tot el que hi havia…. I de vinets… No us dic!! Fins i tot hi havia el 3 Finques de Castell Perelada!!

Així que, amb un parell de boses plenes, hem tornat a l’habitació on hem fet un bon soparet per poder anar a dormir que demà ens esperen moltes coses per veure!!

Dia 19: Arts marcials a Cebú

A les 6:45 sona el despertador, però quan no s’ha d’anar a treballar el seu so és diferent, gens d’estridència, una suau melodia que et convida a despertar sense presses….Això si que ho tenim, en quan hem de fer trasllats, som d’anar-hi amb molt de temps per no haver de correr i poder capejar els imprevistos que puguin sorgir…
A les 7:30 fem el check-out, i sortim a la carretera on ens creuem amb el mateix noi que ens va llogar la moto ahir i ens ofereix portar-nos a Consuelo on agafar el ferry. L’únic problema, Eva, Mario, Filipí i motxilles a la mateixa moto…no ho veiem massa clar perqué no tenim exactament el tamany estandart filipí que permet aquestes coses, però a l’aventura s’ha dit. El noi conduïnt, la Eva emparedada, i jo amb la motxilla gran al darrere i negociant amb les meves abdominals que no cedissin a la inèrcia, i em trobés en mig del camí fent l’escarbat panxa amunt…

Uns 8’5 kilometres entre nens i nenes que van a l’escola i ens miren amb incredulitat, i arribem al port, on el ferry surt a les 9 i l’embarcament es fa a les 8:30. Els preus els mateixos que a l’anada, i com anem bé de temps, fem una pasteta i coca-cola de rigor en una botigueta que hi ha.

El policia que vigila, ens somriu amablement, i nosaltres li tornem a ell i a la seva ametralladora, és molt usual veure vigilants amb armes a l’hombro més grans que ells…
Puntuals, i amb la companyia d’uns porquets que no els deu agradar el viatge perquè no paren de cridar, agafem posicions a la zona de l’aire acondicionat, aquesta vegada excessivament fred, i fem el viatge sumergits en una pel.lícula de Bollywood.

Arribada a Danao i cap a la carretera, on ens ofereixen taxis a Cebú per 500 php. Declinem la invitació i avui probarem el jeepney en ruta, on un home gran, penjat de la part del darrera d’un camioneta de colors, tapada per la part superior, i amb seients paralels a banda i banda, ens empeny les bosses ben endins i ens diu que ens portarà a Cebú. El tarjecte dura uns 50 minuts, per 35 php/persona, i anem parant a llocs a l’atzar intentant captar més viatgers que ens acompanyin. La professió de conductor d’aquests enginys ha de ser molt estressants, has de vigilar amb els cotxes, motos, bicis, altres jeepsneys i camions, sota la llei de si hi ha un foradet el més ràpid és el que passa, i a més estar atent de les indicacions del captador que no para de cridar-ne. Ens indiquen que hem arribat a destí, i baixem, constatant que el jeepney és el transport més popular i barat del país.

Taxi cap a l’hotel que es diu Premier City Suites, que es troba a Uptown, i que és d’estil occidental, on per 995 php la nit, amb rebaixa inclosa, tenim una habitació amb llits de veritat, Ac, tele, Wifi, i dutxa……amb mampara!!!!!!!!

Sortim de l’hotel perquè volem anar a veure una acadèmia d’eskrima, una art marcial filipina, que es troba a Cebú, i que es diu 12 Pares. Agafem un parell de taxis, amb el primer no ens aclariem…i encara que no les tenim totes, ens presentem a Santo Niño Village, a una petita urbanització de les afores, i finalment ho trobem.

Entrem a la oficina, i entre muntanyes de papers hi trobem el Grand Master of Eskrima, Dionisio Cañete, amb les seves ulleres posades i un posat molt proper i amable, que ens pregunta i explica un milió de coses interessants. Entre elles, ens diu que hi ha un noi danès que ha vingut a entrenar. Quan arriba ens el presenta i ens convida a fer un volt a les instal.lacions que tenen a la muntanya i que fan servir a vegades de zona d’entrenament. Ens presenta a tothom del recinte, i en una camioneta pugem cap a la muntanya, conduïnt l’últim campió del world’s Championship Eskrima fet a Cebú. Durant el recorregut ens va donant tota mena d’explicacions, i fins i tot passem per una casa que ens diu que és propietat de Manny Paquiao!!!!!

Al cim de la muntanya, està ubicat l’emplaçament, i te unes vistes realment espectaculars de tot Cebú. Hi ha diferents zones de jocs on venen les families amb criatures a passar l’estona, entre elles una tirolina de 400 metres d’anada i 400 de tornada que ens convida a probar. Encantats el noi danès i jo ens hi posem, mentre l’Eva dispara fotografies sense parar.

Adrenalina i diversió per una estoneta, i ens convida a cafè i pastetes al bar que hi tenen, mentre segueix explicant-nos moltes coses de tot tipus. Finalment pugem a dalt de tot, a l’eskrima temple, on es fan els exàmens per cinturó negre i algun que altre campionat.

Després de quasi bé un parell d’horetes, tornem al gim, on podem comprar unes samarretes, i ens convida a assistir a una masterclass que reunirà a grans mestres de tot Cebú. Ens presenta a tots els assistents, entre ells un marine que va anar a la guerra d’Iraq, i estem una estoneta al.lucinant amb les demostracions de les coses que fan amb els pals…

Finalment ens despedim molt educadament, que es fa tard i tenim mooolta gana, i tornem en taxi, entre un trànsit deseperant, cap a la zona de l’hotel.

Fem una volteta per les rodalies i arribem a una plaça, tipus Francesc Macià de Barcelona, on trobem un Pizza hut. Un parell de pizzes i molta beguda refrescant, i ja tenim el cos preparat per poder tenir un son reparador en aquests matalassos tant fantàstics…

Dia 18: Petit paradís a Camotes

Obrim la porta cap a les 7 del matí, i uns tímids rajos de sol s’insinuen i ens donen una petita pinzellada d’esperança, avui farà un bon dia i el gaudirem.

Cap a les 9, sortim preparats i negociem a la porta de Resort amb un noi, que sembla que ens llogarà la seva moto. El preu inicial per tot el dia és de 500 php, però regatejant aconseguim pagar 300 php, i tornar la moto a les 18 hores. És una moto de marxes i sense embrague, una mica estanya i que em costa de sentirm-m’hi a gust, però amb ella fem els 50 metres que ens separen de la Bake Shop i anem a fer un esmorzar frugal i baratet.

Amb el mapa de la illa que surt a la Lonely, iniciem la ruta cap a San Francisco, la capital. Però només sortir, ja tenim un petit ensurt en intentar fer un canvi de sentit sobre el fang…una caiguda, amb un parell de rascades sense importància com a penyora….

Ja amb més cautela, seguim fent ruta, passem la capital i ens endinsem a Poro Island, on seguim en ruta fins arribar a Bukilac Cave, una cova molt bonica on per entrar has de pagar 10 php, i et pots remullar els peus. Com fins ara en aquesta illa, estem completament sols…

Reseguim per on la carretera ens porta, parant on ens ve de gust, però sobretot fent camí sota el sol i una estoneta de plugim, que recordava la cançó de plou i fa sol i les bruixes es pentinen…les bruixes no ho sé, però ha sigut un plaer indescriptible el poder degustar el camí mentre la pluja ens esquitxava la cara i el sol ens escalfava alhora.

Quan ja portavem una estoneta, hem parat en un raconet de platja, per intentar que el cul tornés a la seva forma original i poder estirar una mica les cames.

Seguint la carretera que més o menys bordeja la illa, hem tornat a San Francisco,on hem fet una paradeta per fer un petit refrigeri en una pastisseria amb molt bona pinta. Una volteta caminant pel poble, i cap al Danao Lake, però com a l’entrada s’havia de pagar 15 php, hem decidit que ho visitariem la propera vegada…i així com qui no vol la cosa i quasi bé sense voler, hem trobat a 4’5 km. del nostre hotel, el nostre petit paradís.

És la platja on està ubicat el Mangodlong Rock Resort Santiago, un complexe amb una pinta inmillorable, això si l’habitació més senzilla 2.500 php, però té una platjeta de les que ansiavem trobar quan vam arribar aquí, i a més gratis!!!! Esperit Català…..

Ho tenen molt ben posat, amb uns racons de foto, però sobretot hem gaudit de la platjeta per nosaltres sols, i del bar, on hem fet una cervesa tot empapant-nos de l’entorn. Les postes de sol han de ser precioses en aquest punt, però no ens hem quedat a comprovar-ho, i cap a les 17 hores erem al nostre hotel, fent una capbussada a la piscina per rematar-ho.

Una dutxa, pantalons llargs, i hem baixat a la platja a fer l’àpat al Pito’s Sutokil, un dels xiringuitos que hi han a la platja i que també té habitacions, on hem sopat uns platassos de sepia i porc en unes salses delicioses, amb un gran plat d’arròs, i tot acompanyat i amenitzat per una sessió de karaoke, on un grup de senyors madurs enlloc de jugar a les cartes o al domino, ens han mostrat el ventall més ampli del seu repertori. Una autèntica delicia….i després d’aquesta delicatessen a descansar que demà serà un altre dia…