Últim dia de relax a Riviera Maya i tornada cap a casa

The last day complet a Mèxic i el despertador no ha treballat. El que si que ho ha fet ha estat el nostre rellotge corporal que a les 8 del matí, anunciava que ja ni havia prou…

Esmorzar de buffet per no variar, fruiteta de la bona, truita i algun que altre dolç. Ens posem la muda de vaguear mentre piscinejes i cap a l’aigua patos. Anem a una de les piscines que te forma de vuit, i uns jacuzzis als quals l’Eva havia posat l’ull a sobre des del primer dia, i reservem dues tumbones estratègicament situades a dos metres de l’aigua i metre i mig del bar, posant sobre elles estris i tovalloles que ens ha donat una amable mexicana.

Remulladeta a l’aigua que a les 11 el calor ja comença a ser espectacular, i a fer treballar al cambrer, aquesta sense alcohol que no és hora…en 20 minuts potser ja ho serà….

Després d’un parell de coctels abans de dinar, espectacular el long island ice tea i el tequila sunset, ens espera un altre cop el buffet que no agafem amb massa entusiasme, encara que no fem mala cara a alguna de les delicatessen que ofereix. Resultat, una mica massa tips, i amb excés de sol, així que toca migdiada.

Despertem, ens posem les nostres millors gales i sortim a passejar una miqueta, fent temps per anar a sopar. Que avui toca la Hacienda, el restaurant mexicà que te una pinta que te mueres…sembla que no haguéssim menjat en setmanes….

Avui estant engalanant l’hotel, son les festes patries, que conmemoren la independència de Mèxic, i estant posant banderoles per tot arreu, a més de fer un buffet a l’aire lliure. Nosaltres cerveseta en mà, fem petar la xerrada mentre arriba l’hora d’entrar a sopar.

Sopem un parell d’amanides d’avocat i marisc de primer, millor llegit que menjat, i de segon un parell de plats de carn típics que estaven realment per llepar-se el dits. Segons la nostra experiència i al contrari que passa a alguns restaurants de Barcelona on és millor demanar dos primers, aquí sembla que els primers no ens acaven de fer el pes i amb els segons repetiriem. Per acabar, unes coconades, que eren unes boletes de colors, amb sabor a coco…

Sortint del restaurant, fem unes partides de billar a l’sports bar, on l’Eva derrotada li toca pagar les copes. Te sort que és un tot inclòs que si no li sortiria car…

Amb unes caipirinhas ricas ricas a la mà, sortim a escoltar uns mariachis que ens deleiten amb la seva interpretació de la Bikina i Sigo siendo el rey, entre d’altres. Quan acava la música i la beguda, anem cap a dormir que per avui ja n’hi ha prou….

Últim matí de pulserita, així que ens aixequem aviat, esmorzem i cap la piscineta fins a les 11. Tornem a l’habitació que a les 12 ha de quedar buïda i recollim les maletes. Fem check-out i deixem maletes a la recepció, i fem unes compres amb els pesos que queden, mentre fem temps per l’últim dinar…

Buffetejem a tope per ser l’últim, i perquè als avions no destaquen pel seu jalar, i anem a esperar l’autobús que ens ha de portar a l’aeroport. N’arriben tres que som molta gent, i després d’una oraganització molt desorganitzada, pujem just al bus que més endavant i en plena federal s’espatlla. Total uns quaranta minuts passant calor a la espera del bus salvador, per sort anem amb molt de temps.

Ja arribats a l’aeroport, fem la megacua de facturació, paguem en metàl·lic a una noia que hi ha a la cua, els 50 euros per persona de tasses de sortida, i facturem equipatge.

D’aquí res més interessant, l’avió ens posen a la sortida d’emergència, així que quasi saltem d’alegria quan ho veiem perquè podrem estirar les cames durant les 10 de vol, i arribem puntualíssims a Madrid, on mitjançant el pont aeri aconseguit amb el punts de les targetes, agafem un enllaç sense haver d’esperar i en una hora i mitja, estem fent la despedida de vacances, mentre menjem unes tapetes al Prat, al bar la Castellana, on tenen un dels millors pernils i anxoves que crec que he provat…

Dia 6: Dia complert: ruïnes, cenotes i platja

Avui ha sigut un día dels més complerts que hem estat aquí.

Ens hem llevat una miqueta més d’hora que els altres dies i hem fet un bon esmorzar (això no ens ho treu ningú eh??) i amb el nostre jeep ens hem dirigit cap a Cobà, unes altres ruïnes que realment val la pena visitar.

Per anar a Cobà primer s’ha d’anar en direcció Tulum, i un cop s’hi arriba la mateixa carretera que vem agafar per anar a Chichen Itza. Al arribar-hi hi ha un parking on et fan pagar 40 pesos. L’entrada a Cobà val 51 pesos per cap i en un no res ja hi ets dins, primer hem vist el primer grup de ruïnes que són les anomenades grup de Cobà i allí ja hem pogut veure un edifici amb el joc de la pilota, que pel que sembla no és tan gran com el de Chichen Itza (però com nosaltres no el vem poder veure…),per allà també hi ha una pirámide i restes del que sembla que era un poblat.

Per anar al castell o pirámide principal, així com al grup de Nohoch Mul és una bona tirada a peu, pel que allà mateix pots o bé llogar bicis, o bé un bicitaxi, com que no sabíem si el tros que havíem de fer era llarg o curt, i si era complicat o no, no hem arriesgat i hem agafat un bicitaxi, que costa 100 pesos i et passeja durant una horeta i 20 minuts.

Hem anat veient els diferents edificis que hi ha, entre ells un altre de joc de pilota i un observatori (en forma de pirámide) i finalment hem arribat al castell o pirámide principal.

Aquesta pirámide permet pujar-hi a dalt (que actualment a Chichen Itza ja no és permès), així que cap amunt que fa pujada…, i amb una bona suada hem aconseguit arribar a dalt on feia un sol que no es podia aguantar, ara es veien unes vistes impressionants ja que la piràmide queda per sobra de tota la selva tropical de la zona.

La baixada gairebé ha sigut tan complicada com la pujada, tot i que menys cansada.

El bicitaxi un cop visitada aquesta piràmide ja ens ha tornat cap a l’entrada on li hem donat una propineta que portar-nos als dos….

Amb Cobà visitat, ja sortíem del parking quan ens han informat d’uns cenotes que hi ha per la zona, i ens han ofert comprar el ticket per visitar-los tots tres (de fet ja teníem pensat visitar-los), així que amb el ticket a la mà (ens ha costat 100 pesos per cap) hem anat a buscar-los i hem començat pel que estava més llunyà, el Multun-Ha (que vol dir espai o banc de pedres a l’aigua), els cenotes són uns pous d’aigua subterrànea que poden estar oberts o simplement en coves.

Per poder accedir al Multun-ha hem hagut de baixar moltes escales ja que queda força soterrat. Però al arribar-hi et trobes una piscina enorme i fonda, amb aigües cristal·lines on ràpidament ens hi hem banyat, l’aigua estava freda, però enseguida t’hi trobaves d’allò més bé. Hi havia gent, però tampoc molta i ens hi hem estat banyant una bona estona.

D’aquest cenote ja hem anat cap a Choo-Ha (que vol dir que goteja aigua), aquest és menys profund, tant a nivell de soterrament, com la profunditat de les aigües mateixes. Ara, al ser menys profund encara es veien les aigües més crital·lines. Quan hem arribat hi havia una parella, però al cap de res ens hem quedat completament sols, i la veritat es que tenir un cenote només per tu sol és xulíssim.

Per acabar la ruta de Cenotes hem acabat al de Tamcach-Ha (que vol dir aigües profundes), aquest últim es troba molt soterrat i tal com indica el seu nom amb unes aigües molt profundes, tant que hi ha un parell de trampolins, un més alt que l’altre on el Mario tot valent s’hi ha tirat (del més baixet eh?), jo sencillament m’hi he tirat de cap però des de baix i hem estat disfrutant una altra vegada ben solets de les aigües netes i transparents d’aquest cenote.

La veritat és que això dels cenotes ens ha agradat molt, i està claríssim que si tornem a Mèxic anirem a explorar-ne d’altres.

Sortint dels cenotes, ja hem anat de tornada en direcció Tulum, on hem anat a una platja molt propera a les ruïnes, la platja es diu Playa Maya o la del costat Playa Paraiso i realment és una pasada, està en una zona, on no hi ha construccions o com a molt tot d’hostals o hotelets que tenen cabanyetes (vamos on haguessim anat segur si no estiguéssim en un TI), la platja us podeu imaginar, una típica caribenya, amb sorra d’allò més blanca, aigües color turquesa i evidentment gens fredes…

Ens hi hem estat una bona estona, banyant-nos, i passejant’hi, vamos, disfrutant d’aquesta marevellosa platja.

Com avui ja havíem de tornar el cotxe i volíem aprofitar per pendre alguna cosa a Playa del Carmen, hem passat primer per l’hotel per fer una bona dutxa i canviar-nos de roba, per dirigir-nos finalment a Playa del Carmen a tornar el cotxe on ens han dit que el tornàvem molt brut (serà per l’excursió a Sian Kan?).

Ja que estàvem a Playa del Carmen, hem anat a pendre alguna cosa al mateix bar que l’altre vegada i mentre preníem unes cervesetes i un guacamole hem aprofitat el WIFI per actualitzar una mica el Bloc i posar-nos al dia.

Del bar, hem anat a donar una volta per la Cinquena Avinguda i fer alguna compra (molt poquetes, que aquí les coses no són gaire barates) i després en taxi cap a l’hotel, on teníem hora al restaurant l’Oriental.

De primer ens hem demanat sushi i tataki i la veritat és que el plat era força pobre, en canvi els segons ja estaven una mica millor, hem demanat els dos tepanyaki (un de pollastre i l’altre de camaron).

Per acabar aquista jornada tant complerta hem anat a fer un cocktail i després a dormir que estàvem reventats.