De Kathmandu a…. la India!!! ja hi torno a ser!!!

Ens hem llevat ben d’hora un altre cop per anar cap a l’aeroport, el taxi l’hem anat a buscar a on està l’stupa, així que ja ens veus amb les motxilles i ben carregats baixant per el nostre carrer tot enfangat i caient gotes, vamos no he baixat més lenta perquè no he pogut (com compendreu no volia caure en plan tortuga).

A l’aeroport tot ha anat rodat, enseguida d’arribar hem pogut facturar i a més ens han donat la sortida d’emergencia, així que més còmodes!!! Però després de passar immigració i estar una estona llegint (per cert boníssim el llibre que em van secuestrar, si voleu saber coses sobre el Tibet llegiu-lo, Las montañas de Buda de Javier Moro), hem començat a passar controls de seguretat (ja havíem passat totes les bosses per un scaner i ens havíen “catxejat” al entrar al aeroport), el primer control bosses per scaner i “catxejat” i a part ens han obert totes les bosses (no sé de que serveix el scaner llavors). Després d’esperar a la porta d’embarc i just abans de pujar a l’avió un altre cop obrir totes les bosses i “catxejat”, vamos que una mica histèrics no???

Al arribar a Delhi control de no tenir la grip i immigració i una bona estona esperant les bosses (però han arribat totes!!), canvi de diners i agafar un pre-paid. El tio del taxi ens volia enganyar, primer dient que perque no anavem a una altra zona d’hotels i despres al arribar a la zona ens volia deixar a l’entrada i no davant l’hotel pero…. ja em coneixeu no??? evidentment ens ha deixat davant l’hotel.

Hem sortit a donar un volt i hem acabat agafant un rickshaw per anar al Raj Ghat (on reposen les cendres del Gandhi) i després a la porta de la India.

Al tornar a la zona del hotel (Pahargang) s’ha posat a ploure, així que hem anat una estona a internet i després a sopar-menjar.

Com encara era molt d’hora hem tornat a sortir per donar una volta i al tornar dutxeta (fa mooolta calor i xafogor) i a fer nones que demà també matinem.

Marxem del Tibet per tornar al Nepal

Després d’una setmana per terres tibetanes (em nego a dir-lis xines), ens tornem cap a Kathmandu. Ens hem llevat a les 6 perque havíem de marxar a les 7. Primer hem deixat a la Selina (una de les britàniques) a l’estació de tren (macro edifici) i en menys d’una hora ja estavem al aeroport.

Quan hem arribat encara no hi havia ningú per on havíem d’entrar, així que hem hagut d’esperar vora una hora a que els xinos es dignessin a arribar. Llavors primer ens han mirat si teníem febre i hem passat les bosses per scaners. Llavors ja hem pogut treure les targetes de embarc i facturat les bosses (han tornat a passar per un scaner). A continuació havíem de passat immigració, però els polis xinos encara no havíen arribat i quan ho han fet resulta que no els funcionava el sistema, resultat… una hora d’espera més (quan jo dic que ja no els aguanto…).

Un cop passada immigració, seguretat un altre cop!! i després a esperar per embarcar (hi havia retras…) així que m’he tombat i he dormit una miqueta.

A l’avió quan ja pensavem que ens ananàvem…. va a ser que no, hem estat més d’una hora dins l’avió perquè resulta que els militars estaven sobrevolant l’aeroport i per tan no podíem sortir, me cago en….

Finalment amb casi dos hores de retràs hem marxat, sort que durant el vol hem tingut la guinda del viatge, hem pogut veure clarament…. l’EVEREST!!!! realment és una passada, sobresurt per sobre els núvols i està gairebé a l’altura que va l’avió.

Al arribar a Kathmandu ja ens hem sentit com a casa, directes a Bodhnath i un cop instalats a la Guest House a fer compres a Thamel (i a recuperar el meu llibre) i també a BOdhnath i a fer un bon sopar al Saturday Cafè. I finalment, fer la motxilla ben feta.

Set dies al Tibet: l’aventura ha començat

El que semblava que havia de ser un dia tranquil de carretera, ha deixat de ser-ho.

He començat el dia fent-me molt amiga del lavabo, aixi que…. dos fortasecs al canto. Evidentment quan hem sortit de la Guest House plovia i ho ha seguit fent fins que hem pujat al bus ben molls.

La carretera per Nepal ha anat tot molt bé, al bus ja erem 9 (2 britàniques, 1 australiana, 1 irlandés, 2 sudafricans i 1 polaca, més nosaltres dos). Quan hem arribat a la frontera nepalesa, ens han fet baixar del bus i agafar les motxilles (aquí estàs mort si portes una maleta de rodes) i començar a caminar cap amunt (tan amunt que l’Alfonso i jo ja passavem la frontera sense sellar el passaport), ens han sellat la sortida de Nepal i llavors a creuar el pont de l’amistad i la linea vermella (xxxttt no fer fotos) on hi havien dos militars que controlaven els passaports i portaven mascareta (no fos cas que els hi enganxessim alguna cosa).

Fins aquí tot normal, ara bé lo bo. Havíem de passar la frontera Xina, primer hem deixat les bosses a terra i ens les han fumigat. I nosaltres mentres hem omplert un paper per dir que no teníem febre. Després ens han fet fer cua sense les motxilles, al cap d’una bona estona ha vingut una xina a revisar els papers (jo em pensava que em donava la mà i almenys l’he fet riure). Després la mateixa Xina ens ha dit que agafessim les motxilles i fessim cua…. pero…. noooooooooooooo ha vingut el guia i ha dit que no, que ens esperessim que ens faltava un paper (no hem averiguat molt bé que era).

Hem estat ben bé dos hores i mitja tirats per terra esperant, mentre tot un grup de 150 que anaven de peregrinació a la muntanya Kailash passaven davant nostre. Mentres hem anat veient tot de autòctons (que feien bastanta pudor) que feien de porteadores, sobretot molts portaven sacs de farina (que se’ns ha anat acumulant a sobre) increible, ho porten amb una cinta que s’aguanta al front i portaven dos sacs que ben bé devien ser de 50 kg cada un.

Finalment hem passat, primer amb un scaner d’infraroixos per mirar que no tinguessim febre, pel que fa a l’Alfonso i a mi prova superada, ara venen les que no hem superat.

Després de fer una cua una bona estona ens han revisat les motxilles, i en la meva bossa de mà han trobat un llibre que no els hi ha agradat (Las montañas de Buda de Javier Moro) sobretot per la foto de la portada. Total, que m’he quedat sense llibre, se l’ha endut el guia del Nepal i espero recuperar-lo quan tornem a Kathmandú. Evidentment com han trobat un llibre sospitós, m’han regirat totalment les bosses i sembla ser que el reste estava correcte (només sembla ser). Això ha fet que al reste del grup els hi revissessin tot completament.

Següent pas, passaports, l’Alfonso cap problema, però a mi, no sé que li ha trobat que m’ha dit que m’esperés i després ha anat a un altre ordinador a comprobar no sé que, però m’ha deixat passar.

Però mentres jo estava així, en el següent control, l’Alfonso li han trobat un altre llibre sospitós: la guia de Tibet de la Lonely Planet (que a mi no me l’havien trobat sospitosa) i se li han quedat perquè diuen que no hi ha el mapa de Xina, i el Tibet està separat.

Com podeu entendre no ens han caigut gaire bé els Xinos (Pepe, que se nos comen los chinos).

Sortint de tanta revisió hem coincidit amb set més que també aniran amb nosaltres on hi han…. que pot haver-hi… 2 catalans!!!! i els altres encara no ho he averiguat.

Pensavem que el reste del dia seria tranquil….. uii va a ser que no.

Ens han ficat en unes furgonetes de quatre en quatre (l’Alfonso amb totes les motxilles) i hem començat a tirar però un camió estava fent maniobres i per tant hem trigat una mica a sortir d’allà.

Hem parat a Zhangmu (2500m d’altitud) a dinar/sopar, vamos a menjar alguna cosa i després pensavem que seria carretera fins a Nyalam on dormirem.

Pero…. primer de tot colapse de camions (es que fan carrers amb un carril però de només una direcció, així que s’armen uns pitotes!!!), després quan nosaltres estavem veient uns paissatges al·lucinants i intentant fer fotos des de la furgo, de cop hem vist com uns militars apallissaven a un que estava gravant amb un camara de video no sabem que, vamos… ens hem acollonit i hem guardat les càmares ràpidament.

Seguint la carretera i disfrutant del paissatge de cop…. esllavissada al mig de la carretera i… hem hagut de baixar de les furgos, agafar les motxilles, i tot carregats passar la zona com si estiguessim fent barranquisme (ja veureu les fotos), finalment hem arribat al bus, després d’una bona excursioneta.

El reste del viatge fins a Nyalam ha sigut bastant tranquil i disfrutant dels paissatges, són una passada, muntanya super verda amb un munt de salts d’aigua per tot arreu.

Finalment hem arribat a Nyalam (3700m d’altitud) on dormirem en dormitoris de 4 en 4 més o menys i ara a dormir que ja es força tard i demà ens toca matinar molt.

Que ens depararà el dia????

Pels voltants de Kathmandu: Patan i Swayabunath

Després d’un bon esmorzar al nostre lloc preferit de Bodhnath (si, si un tros de pastís de xocolata i nous!!!) hem anat a veure les coses que ens faltaven per aquí Kathmandú.

Hem agafat un taxi (el mateix tio que ens va portar a Bakhtapur) i hem anat cap a Patan, però no se que passava avui a Kathmandú que hi havia un trànsit horrorós, el pobre taxista ho ha intentat per diferents bandes i al final doncs en un embús esperant.

Finalment hem arribat a Patan i hem anat directes a la plaça Durbar de la ciutat, jo diria que de les tres que hem vist és la que té més temples i la més espectacular (tot i que la més tranquil·la i agradable és la de Bakhtapur). Ens hem fet una bona passejada i després el taxista ens ha portat al temple dels mil budes, que està tot amagat (sort que ens hi ha portat ell, ja que sino segur que no hi haguéssim anat), és molt maco i efectivament té un munt de budes (no m’he entretingut a contar-los, així que em crec que en té 1000).

De Patan hem anat a l’estupa de Swayabunath (aquest nom no hi ha manera que me l’aprengui), no és tant gran com la de Bodhnath però està a dalt d’un turonet i té unes vistes molt maques de Kathmandú (que per cert és enorme però amb la sensació tota l’estona de que és un poble). A més diuen que es l’estupa dels monos, si que n’hem vist uns quants però poquets i gens agressius, no com els de l’altre dia 😉

D’aquí ja hem anat al barri de Thamel (el dels motxileros) i hi hem estat passejant i comprant (m’he començat a tornar una mica loca amb les compres) i després de pendre alguna coseta i que comences a ploure (s’està portant molt bé la pluja, ja que ens ho deixa fer tot i veiem força el sol, que deu ni do lo que pica) hem anat a l’agencia per buscar els bitllets de tornada de Lhasa i els nostres passaports amb la visa.

Per acabar el dia, dutxeta i un bon soparet al nostre restaurant per poder escriure la crònica.

No sé si els propers dies trobaré fàcilment llocs on conectar-me, però a la que pugui escric!!!

Dia de trasllat: tornada a Kathmandú

Avui ha tocat dia de trasllat, tot i així ens han fet llevar a les 6 del matí per esmorzar i anar a veure el poblat Tharu que estava al costat del poble, per tant hem començat el dia amb una caminadeta que ja està bé, però suant com porcs que ja no està tant bé, la veritat és que la calor que fa a Chitwan és fora insuportable, et passaries el dia a la dutxa!!!!

El reste del dia, de les 9 del matí a quarts de 4 de la tarda, l’hem passat al bus tot anant de Chitwan a Kathmandú.

Un cop a Kathmandú hem anat directes al barri tibetà, a la mateixa guest house que ja havíem reservat i després d’una bona dutxa, ja que estàvem plens de pols!!! a donar alguna volta a l’estupa i a fer un bon menjar al nostre cafè preferit.

I tal com diu el Sergio, tanco la crònica des de Kathmandú, Eva Martínez, TV3, Kathmandú 😉

Varietat d’animals: Elefants, rinoceronts, monos, cocodrils, cervols….

Avui ha sigut un dia d’allo mes complet, hem començat ben d’hora, amb un safari en elefant, hem estat unes dues hores passejant per la jungla muntats en un elefant i veient animalets, el mes soprenent han sigut un parell de rinoceronts que estaven en una “charca”, a part tambe hem vist cervols, porcs senglars i algun mico.

La segona activitat del dia ha sigut banyar un elefant, l’Alfonso no ha volgut pero jo…. ja direu, la primera banyant-lo, muntant-m’hi a sobre… m’ho he passat pipa!!!!

Per descansar una mica abans de dinar hem fet un super banyet a la piscina i despres un bon dinar i una bona migdiada que a la tarda encara ens quedava moooolt per fer!!!

Per la tarda hem comensat amb un passeig en canoa pel riu i alli hem pogut veure un cocodril i unes cries (jo casi no les he vist), a part des de la canoa tambe hem vist diferents tipus d’ocells i tota una familia de micos. De la canoa hem passat a fer una excursioneta per la zona, tot seguint veient animals, “termiteros”… i suant moooooolt, allo semblava una sauna, d’aquesta m’aprimo segur!!!

Per acabar el dia, dutxeta, sopar i internet i dema…. mes!!!!! que encara falta molt!!!

Fent Rafting per Nepal

Si, si, tal com llegiu, avui que podria haver sigut un dia avorrit tot anant de Pokhara a Chitwan, ha sigut un dels més emocionants.

Hem sortit de Pokhara en bus a les 7:30 del matí i després d’unes tres hores, ens han avisat als que anàvem a fer rafting que baixéssim. En mig de la carretera ens hem preparat i cap al riu!!! Ens han fet quatre indicacions i hem pujat a la barca (érem nosaltres dos, dos francesos, un pakistaní i els tres responsables). Així que amb les indicacions hem començat a baixar el riu Trisuli. El riu al estar en época de monzons està bastant ple però no és dels perillosos, per tant ens ha anat molt bé ja que per ser la nostra primera vegada ha estat genial però de manera pausada 🙂 A més els paisatges que hem anat veient eren una passada.

Després d’un parell d’hores, hem parat en una platja del riu per dinar una miqueta, la veritat és que era bastant idílica. El dinar ha estat força bé i després… sant tornem-hi!! Durant una horeta més o menys hem continuat fent rafting.

Quan hem arribat al lloc on s’acabava, ens hem canviat i ens han parat un bus per anar cap a Chitwan, com que anava molt ple, ens han dit d’anar al sostre i nosaltres… pos val!!! així que ja ens veieu als dos dalt d’un bus anant cap a Chitwan amb unes gallines i uns nens de companyia 😉

Quan hem arribat a Sauraha ja ens esperaven del hotel i directes cap allà tot passant per uns camps d’arròs preciosos, no sé si és perquè és monzó però els camps estan preciosos, amb una barreja de verds… bufff com m’agraden!!!

A l’hotel encara hem pogut fer un banyet a la piscina (siii en tenim!!) i després d’una bona dutxa a sopar que estava boníssim amb uns mangos… bufff que bons i dolços!!!

Fent un tomb pels voltants de Pokhara

Avui teoricament haviem d’anar a veure la sortida de sol a Sarangkot pero ens hem llevat a les 4:10 del mati i estava caient una… que com vem entendre que si plovia res de res doncs…. ens hem anat a fer nones un altre cop i llavors a les 7 ens han picat a la porta que estava el xofer esperant. Ens hem vestit en un plis i hem sortit i ens ha dit que portava esperant des de les 4:30, total un mal entes.

Ens ha dit que com que feia molt nuvol que millor venia a buscar-nos a les 10 i ja aniriem a veure el que tocava avui, aixi que hem pogut esmorzar tranquil.lament i fins i tot esta llegint una estoneta amb vistes al llac, una passada (m’encanta el lloc on esta aquest hotelet).

Al final el xofer ha vingut a quarts de deu i hem anat cap al Begnas Lake, un llac molt tranquilet a les afores de Pokhara, hem estat passejant pels voltants pero feia una soleiaaaaaa que ens hem tornat i hem anat cap a Sarangkot.

Saragkot es un poblet que esta en una muntanyeta a uns 1500 metres i que te unes vistes impressionants, de fet ara que hi ha monzo les vistes ja son maques i mira que no es veia l’himalaia, aixi que imagineu en plena temporada amb les vistes dels annapurnes, ha de ser una passada.

Mentre estavem alla reposant i mirant les vistes hem vist uns que feia parapente, la veritat es que m’han entrat unes ganes….. pero nooo, pero a catalunya n’he de fer eh???? Algu s’apunta???

Despres ja hem tornat cap al poble a dinar una miqueta, quan sortim d’aqui anirem al hotel a fer el vago veient les vistes que dema comencem amb bastanta activitat, pero no us dire que farem….

Mini trekking i visita per Pokhara

Avui ens hem llevat amb pluja 😦 tot i que hem esmorzat a l’hotel amb unes vistes impressionants.

Hem anat a l’agencia i com encara plovia una miqueta, hem decidit comencar per totes les visites i deixar l’excursioneta a la Pagoda de la Pau Mundial per mes tard.

El primer que hem anat a veure ha sigut el temple de Bindabasini, on hi ha la deesa principal i despres petits temples de Krishna, Ganesh i Shiva.

D’aqui hem anar al congost del riu Seti, on realment es nota que estem al monzo ja que l’aigua baixava….

A continuacio hem anat al museu Regional, que tenint en compte que estem una mica al cul del mon no estava gens malament, era una mica d’historia del Nepal, amb les diferents etnies i una mica de cultura general d’aqui. Forca be la veritat.

La seguent parada ha sigut a un camp de refugiats tibetans on fa alfombres, em sembla que en aquest viatge ens estem empapant molt de Tibet no?? i encara no hi hem anat 🙂

Les ultimes visites han sigut a la Cova de Gupteshor, una cova natural on hi han posat un deu i hi van a resar i despres la Cascada de Devis que tambe anava ben plena d’aigua i era forca maca.

A partir d’aqui ja hem anat a fer l’excursioneta. El cotxe ens ha deixat on comencava un cami i apa xino xano anar pujant, no cansava molt pero feia mooooolta humitat aixi que us podeu imaginar el que hem suat no??? Abans del “repechon” final hem parat a fer una aigua per rehidratar-nos i despres ja per escales (sessio d’steps) ja hem arribat a la pagoda que es forca maca, pero el que mes impressiona son les vistes que es veuen de Pokhara, el llac i les muntanyes, llastima dels nuvols que no ens han deixat veure els Annapurnes 😦 no es pot tenir tot oi??

La baixada (que l’hem feta per on hauriem d’haver pujat si haguessim comencat per aqui) ha sigut dureta perque eren tot esglaons fets amb pedra pel que havies d’anar vigilant. Pero be hem arribat a baix de tot i hem agafat una barqueta per anar a un temple que esta al mig del llac (Temple de Barahi) i per despres anar ja al poble de Pokhara on hem anat a dinar un plat tipic nepales, no se molt be com es diu pero be a ser com el Thali indi, em sembla que m’han dit que es diu Taal.

Ara quan acabem aqui anirem cap a l’hotel a fotre’ns una bona dutxa i a reposar tot llegint veient les vistes del llac.

Dia de trasllat, de Kathmandu a Pokhara

La veritat es que avui no hi ha gaire a explicar ja que basicament hem anat de Kathmandu a Pokhara, pero be us ho descriure una miqueta.

Ens hem llevat a un quart de sis despres de passar una nit una mica del lloro amb els mosquits. A les sis ja estavem davant de l’estupa de Bodhnath per agafar un taxi cap a l’estacio de busos on ja hi era el bus.

La sortida de Kathmandu ha costat una miqueta ja que paravem a tot arreu, pero despres ja hem anat tirant bastant be (que no vol dir rapid eh??) tot veient uns paissatges impressionants. Tot es molt verd i amb molts camps d’arros distribuits en terrasses i es veu maquissim!!!

Aqui tot i conduir a l’estil asiatic ho fan molt millor que a la India i gairebe no es pateix (o sere jo que m’hi estic acostumant??), cada dues horetes el conductor fa una parada i per aixo hem trigat unes 7 hores fins a Pokhara.

Al arribar hem agafat un taxi fins al hostal que haviem escollit (el mes allunyat i tranquil que hem trobat amb vistes al llac) despres de discutir-me amb el taxista que ens volia portar a un altre lloc.

Despres de les 7 hores evidentment necessitavem una bona dutxa i despres ja hem anat xino xano fins el poble (mare aqui em faries caminar sense parar) on hem anat a menjar que nomes haviem menjat uns platans petitets per esmorzar.

D’aqui hem anat a informar-nos sobre excursions i sobre Chitwan (proxima destinacio) i ja hem contractat una serie de coses (ja us anire explicant cada dia) i ara despres d’internet tornarem xino xano cap a l’hotel a fer una mica el vago i llegir amb vistes al llac (no esta malament no??).