7è i 8è dia: Passejant per la Rioja Alavesa i tornada cap a casa

Després del relax del dia anterior, aquest dia el vem dedicar a coneixer la zona. Ens vem aixecar i vem fer una bona dutxa i després vem agafar la moto per anar cap a Elciego per passejar primer una mica pel poble i buscar un bar per esmorzar una miqueta.

Amb la panxa satisfeta vem anar cap a les bodegues del Marques de Riscal, des de fora no es veia res de res, així que vem decidir fer la visita guiada, per poder veure el edifici i de pas les bodegues. Vem haver d’esperar una mica per la següent visita, així que després d’investigar la botiga, vem anar al bar a fer un tallat i una copa de vi blanc (el Sauvignon que no es feia tast en la visita).

La visita començava per la visita de l’edifici fet per Frank Ghery, on hi ha els colors del vi, rosa pel vi, platejat pel tap de les ampolles, i dorat per les xarxes que els hi posen a les ampolles. La veritat és que tenint diners no m’importaria poder anar a l’hotel, segur que per dins també és molt maco.

D’aquí ja vem passar a veure les bodegues, començant per la part nova, i de pas ens van anar explicant la forma d’elaboració del vi, la veritat és que no m’importaria saber-ne més, se m’ha despertat el gen químic un altre cop potser?

Sortint de les bodegues hem anat cap a Villabuena a veure un hotel que es diu Viura, la veritat que molt maco i com ja era hora de dinat hem anat pensant a on, però com no ho teníem molt clar hem anat anant cap a Laguardia, i al passar per les bodegues Heredad Ugarte i veure que tenien restaurant… doncs… hi hem entrat.

Allà ens han ofert la carta o un menú bodega…. que la veritat era molt tempatador, però ens hi hem sabut resistir, tot i que tenim clar que… hi tornarem encara que sigui per fer el menú, que tant de menjar com de vins tenia molt bona pinta. Tot i així el que hem dinat estava d’allò més bo i amb la panxa plena hem anat cap a l’hotel per deixar la moto, que a la tarda ens esperaven un parell de visites, però aquest cop les podíem fer a peu.

La primera de les dues va a ser a villa lucia, que ve a ser com una mena de museu on t’expliquen com es fa el vi, des de els tipus de raïm, com el tipus de vinya a temes de olor o vista del vi. Al finalitzar la visita ens han fet una degustació d’un parell de vins.

D’aquí ja hem anat cap al poble de Laguardia a fer la visita de les bodegues El Fabulista, que segueix estant al mig del poble i tenen tres “calados” com antigament, allí hem seguit aprenent coses de la fabricació del vi (aquí ho fan per maceració carbònica) i hem pogut tastar un parell de vins d’aquestes bodegues i de pas ens hem endut alguna ampolla.

El sopar l’hem fet al hotel tot menjant una pizza al restaurant.

Al matí un cop hem recollit tot i ja havia pagat l’hotel, al sortir i anar a preparar la moto, ens hem adonat que el manillar estava tort, així que hem anat a recepció i amb el video del parking hem pogut averiguar que un cotxe havia tirat la moto i per sort hem averiguat el conductor pel que hem pogut fer el parte.

L’assegurança ens ha posat un taxi fins a Logroño al migdia i ens ha posat un cotxe de lloguer per tornar a Barcelona (per sort era l’últim dia i a més plovia). Així que en cotxe i sentint-nos una mica raros hem enfilat la tornada tot parant a Calahorra a les bodegues Castillo Maetierra per comprar una mica de vi Libalis que ens agrada molt.

Hem acabat el dia i es podria dir que el viatge a Lleida a casa de la Carme i de l’Antoni, de la mateixa que vem començar, així que un bon soparet i un bon llit per tornar fins a Barcelona al dia següent.

6è dia : de Cantàbria a la Rioja Alavesa

Ben aviat i després d’haver descansat la mar de bé, un bon esmorzar ens esperava a la taula de la posada. Li hem fet els honors i seguidament ens hem posat en camí, deixant ben marcat el camí de tornada a la posada “Peredo y Villa” que segur tornarem a fer…

El dia ens havia de portar cap a la terra dels vins i el primer pas ha estat conduir per l’autovia Cantabria-Meseta que sembla feta per sobre de les muntanyes i on estàs més temps sobre ponts construïts que sobre terra ferma. A Reinosa vam deixar l’autovia agafant direcció cap a “l’embalse de l’Ebro” on rodejant-lo i degustant les vistes, vam seguir en direcció Laguardia. Després de passar una carretera plena de revolts i en força mal estat, i molt justets de combustible, l’aparició d’una benzinera a Oña ens va fer tornar a agafar forces i poder arribar al nostre destí després d’una estoneta més al manillar…

Arribant ja a la Rioja decidim parar a Briones per fer un mos, on ens han servit una amanida boníssima i uns pintxos també molt bons. D’aquí ja hem tirat en direcció el nostre destí a Laguardia.

L’hotel Villa Laguardia ens esperava amb una sorpresa, i és que a més de donar-nos una habitació genial, teníem a la nostre disposició una entrada gratuïta al spa del mateix hotel,quina grata sorpresa…

Una estoneta més tard, ja estavem relaxant-nos probant totes les bombolles i “xorritos”…així que un cop relaxats, era obligat un passeig al poble de Laguardia, on passejant pel casc antic vam decidir comprar un productes de la terra i degustar-los a l’hotel mentre veiem com el Barça s’estrenava a la Champions golejant als grecs. I d’aquí relaxats i bén contents a dormir que l’endemà ens esperen unes quantes bodegues…

5è dia: de Bilbo a Queveda (Cantàbria) 202 Km

Avui hem deixat Bilbao, però abans de fer-ho hem fet una despedida a la vasca fent un esmorzar de pintxitos…..

Després de trobar la moto sencera i al mateix lloc on l’havíem deixat, hem sortit de Bilbao amb destí Cantàbria.

Recorrent un trocet d’autovia del cantàbric, que per cert tan carretera com paisatges són espectaculars, hem sortit per Laredo, i després de passar per uns quants poblets, hem arribat a Santoña, on la fama de les seves antxoves havia arribat a les nostres terres, i per contrastar les hem hagut de probar, així que hem fet un mos amb un bon platet d’anxoves artesanals que ens han encantat…i després d’una petita caminadeta pel passeig espectacular i sota un solet ben bò, ens hem tornat a posar en ruta.

La següent aturada ja la volíem fer a la posada, per deixar totes les bosses, i així conduïnt la moto per unes carreteres on els paisatges et convidaven a quedar-t’hi, hem arribat a la posada de “Peredo y Villa” on ens esperaven amb les portes obertes i amb un ambient acollidor i familiar. Des del primer moment ens hi hem sentit a gust, per un preu de trenta euros l’habitació amb esmorzar, ens hem sentit com a casa a unes habitacions “abuhardillades” genials.

Hem deixat els trastos i hem decidit fer una excursió motera pels voltants. La posada està situada a Queveda, un poblet a tocar de Santillana del Mar, i des d’aquí hem fet cap a San Vicente de la Barquera on hem pogut dinar de tapes, tot constatant que deuen fer unes mariscades ben bones, perquè hem vist 5 o 6 restaurants que oferien preu tancat de mariscada…

Les tapetes espectaculars, i després de fer unes fotos al port, que amb el joc de les marees vives, té un bon grapat de barques sobre bancs de sorra, hem tornat a agafar la moto per reconduirnos cap a Comillas.

A Comillas, hi ha una petita esglesia que es diu “El Capricho de Gaudí” i que no hem pogut visitar perquè tanquen els dilluns…

Tot el poble està ple d’obres d’autors catalans: el mateix Gaudí, Domenech i Montaner i Jaume Martorell. Així que després de fer un volt per sentir-nos com a casa, hem anat a veure la platjeta que estava fantàstica.

D’aquí i després de constatar que tenim la pantxa com un globus que ens impedia caminar amb lleugeresa, hem tornat cap a la posada on hem descansat una miqueta. Al vespre i a la mateixa posada, hem fet un soparet de cuina casolana acompanyat de vinet, que ens ha fet dormir com uns angelets….

4t dia: Passejant per Bilbo

Avui que no hem de fer ruta, ens hem dedicat a fer el ronso que ja tocava, així que un cop ben descansadets, ens hem començat a posar en marxa. Per poder començar el dia hem anat a esmorzar una miqueta (tot i que em sembla que encara estàvem plens del sopar d’ahir!!) al cafè Boulevar (un cafè classic que han modernitzat una mica, però molt maco).

Amb la panxa plena hem anat xino xano cap al Guggenheim, a fer-li mil fotos per totes les bandes, pel davant amb el gat, pel costat amb les fonts, pel costat del darrera amb una escultura de boles, pel darrera amb l’aranya i per l’altre costat amb el pont.

Un cop ben fotografiat, hem anat dins a veure si ens interessava alguna exposició, però més aviat no i com l’entrada era una mica cara (13 euros per persona) pos… no hem entrat, i hem anat a creuar a l’altre banda de la ria per seguir fent fotos al Guggenheim.

Com ja era una mica hora de picar una mica doncs hem anat tirant a buscar un bar que ens havien recomanat, ens ha costat una mica però amb ajuda de la memòria i del mòvil finalment l’hem trobat, tot i haver parat prèviament en un a fer un zurito amb pintxo de truita i veure les últimes voltes de la fòrmula 1. Al Okela hem fet un parell de pintxos d’aquests de delicatessen que estaven realment bons i així hem agafat forces per tornar cap a la pensió, però abans hem parat al cafè Boulevard a fer uns pintxos més per donar el dinat per acabat.

A la pensió hem fet una migdiadeta (per un dia que la podem fer…) i hem estat mirant rutes pels següents dies i hem buscat per internet quins llocs tenien els millors pintxos de bilbao.

Així que amb aquesta informació ens hem dedicat a buscar-lo i tastar uns quants pintxos a cada lloc acompanyats de zuritos, per així poder anar a dormir ben plans…

3r dia: de Hondarribia a Bilbo (202 km)

Sona el despertador cap a les 8, i el cap encara el tenim una mica enturbiat després de la sessió de pintxos i vinets.

Per sort teníem esmorzar inclòs i els dels paradors són espectaculars. Donem bona compte del que som capaços de fer i tornem a sortir rodolant (tònica habitual del viatge), cap a la moto.

Deixem Hondarribia,segur que hi tornarem perquè ens ha encantat, i ens dirigim cap a San Sebastian. Hi arribem, passant de llarg perquè la nostre primera parada serà a Zarautz. On visitem el restaurant de Karlos Arguiñano, i una platja molt i molt llarga plena de surfistes.

D’aquí cap a Guetaria, que està a 3’6 kilòmetres de Zarautz i han fet un passeig peatonal molt concurrit enganxat al mar i que hem pensat venir a fer algun dia….

El següent poblet que ens ha fet parar, ha sigut Zumaia, on després de fer unes fotos al pont i a la ria, hem seguit fent camí cap a Mutriku, un poblet pescador on les cases estan penjades sobre el port, i on hem pogut fer un refresc amb el port de fons.

La moto ens demanava seguir, així que hem seguit fent carretera una mica més interior, però empassada per la natura i passant per les poblacions de Ondarroa, Lekeitio i Elantxobe. Tot seguit hem fet cap al Bosque de Oma, a la població de Kortezubi, però al arribar hem desistit perquè s’havia de fer un passejet de 3 kilòmetres caminant per visitar-lo i les 3 del migida i tot càrregats no era la millor opció, així que un altre cop en ruta, hem seguit cap a Guernika i Bermeo on les vistes per la carretera de la costa son espectaculars.

Passat Bermeo hi ha el santuari de San Juan de Gaztelugatxe, una esglesia en una illeta adossada a terra ferma per una escalinata que cansa només de veure…

Ja tornant a la moto i bastant cansats, hem anat cap a Bilbao, després de passar Bakio.

Ens ha donat temps d’aparcar, trobar la pensió i anar a un bar on poder veure emprenyats com l’Hercules ens guanyava 0-2 al Camp-nou…

Per intentar canviar l’humor, ens hem endinsat al casc antic, on tenim la pensió, i hem començat a provar un seguit de pintxos, encara que hem finalitzat el dia, sopant a una sidreria, on hem fet el menú típic ple productes del país així com un tros de carn que espantava…

2n dia: de "peregrinos" de Sos a Hondarribia (256km)

Després de llevar-nos d’hora en aquesta habitació de 20 llits per nosaltres solets, i de fer una bona dutxa hem pujat a la moto i ens hem posat en direcció Olite per unes carreteres precioses plenes de vinyes (resulta que estem a la ruta del vi de Navarra).

A Olite hi hem pogut veure el castell que és maquíssim, així com passejar pels carrers de la part vella que ens ha agradat molt, finalment hem anat a fer un bon esmorzar a una pastisseria i amb la panxa ben plena hem reanudat la marxa.

Ens hem posat en direcció Pamplona i un cop allà ja hem començat la nostra ruta de “peregrinos” en direcció contrària. Hem pujat per una carretera xulíssima cap a Roncesvalles, tot fent una paradeta per observar el paisatge i disfrutar de la tranquil·litat.

Un cop a Roncesvalles, hem fet una passejadeta per l’esglesia i l’alberg de “peregrinos” i ens hem tornat a posar en ruta, aquest cop en direcció Saint Jean Pied du Port.

És un poblet francès del camino de Santiago molt maco però potser extremadament turístic, hem donat una volteta i hem intentat fer un mos, però en el bar que finalment ens hem decidit no feien menjar ja, així que hem pres dos cocacoles a preu d’or acompanyades d’uns carquinyolis que portàvem per poder continuar la ruta.

La ruta ens ha portat pel país vasc francès a través d’uns paratges preciosos, tot verd ple de caserios de diferents colors… jo en vull un!!! Hem anat fins a Saint Jean de Luz, però estava tot tant ple que ens hem agobiat una mica i tot i que tenia el cul destrossat hem decidit tirar fins a Hondarribia que ja ens quedava molt poquet…

Un cop a Hondarribia hem localitzat el parador i en ell ens hem fet una bona dutxeta per anar a passejar una miqueta, i resulta…. que són festes!!!! així que hi havia un ambient…. a més la gent va vestida tota igual, amb una peça tejana a sota i una samarreta, camisa.. blanca i amb un mocador de color blau i blanc, molt maco la veritat.

Per sopar al final hem aconseguit fer alguns pintxos amb vinet i després… a fer nones en el parador com uns angelets 😉

1r dia: De castells des de LLeida fins a SOS del Rey Católico (270km)

Ahir, sortíem de Barcelona, després d’una dura jornada laboral, carregar les alforjes i demés a la moto, ens vem posar en marxa, amb destí Lleida per l’A2, i després d’un parell d’horetes per una carretera fantàstica, se’ns va fer de nit arribant a Lleida. Hem dormit a casa la Carme i l’Antoni que ens havien preparat un soparet d’allò més deliciós…un truita de patates i unes croquetes per llepar-se els dits!!!!

Després de dormir com uns troncs i esmorzar alguna croqueta que quedava, ens hem acomiadat posant la moto a la carretera i encaminant-la cap a Osca. Un cop passat Osca i després d’alguna paradeta per repostar i estirar les cames, hem visitat el castell de Loarre, al qual no hem entrat, però les vistes del castell i del paissatge valen la pena la visita.

Seguint per carreteres secundàries i perfectes per fer-les en moto, hem anat revolt rere revolt, gaudint del fantàstic paissatge que anavem trobant.

Més carretera fins arribar al pantà de Yesa, on vorejant les seves aigües verd-blaves hem parat a dinar al poble que dona nom a l’estany, i després de fer un menú ben apanyat, la moto ens ha portat cap al castell de Javier, tot saludant una guineu que hem trobat pel camí.

Feta la visita al castell, la propera destinació es Sos del Rey Católico, un tranquil i maco poblet, castell inclòs, que aquesta nit ens donarà de sopar i lloc on dormir a un Alberg de Joventut….Si!!!!! de joventut encara que haguem hagut de pagar suplement…. però on hi hem estem nosaltres sols, si, si, tot l’alberg per nosaltres dos!!!

Ruta motera pel Nord d’Espanya

Ja tornem a ser en ruta i aquest cop amb la moto, tenim uns deu dies de vacances i ens dedicarem a fer una mica del nord d’Espanya. Aquest cop ens centrarem en el País Vasc i una mica de Cantabria, tot tocant Navarra i la Rioja.

Així que ja us anirem informant de com ens va tot.

http://maps.google.es/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&msa=0&msid=113625454256325186550.00048d289429bbade97e7&ll=42.547575,-1.723566&spn=1.86607,4.698532&output=embed
Mostra Setembre 2010 en un mapa més gran

Segon dia a Madrid, en resum….. més VAQUES!!!!

Vem començar el dia… fent un super atracon a l’esmorzar que teniem inclos a l’hotel, per així tenir forces per fer la super patejadaaaa.

Vem començar per les vaques de sota de tot del Prado i després passejant per l’altre banda al passar per el Caixa Forum vem veure que hi havia una exposicio del Rodin al carrer, així que vem fer una mica de cultureta i tot eh???

Pujant pel Prado cap a la plaça Colon, vem trobar les vaques que no havíem trobat el día anterior!!!

Més amunt quan anàvem a fer unes fotos a un altre grup de fotos, se’ns han posat al davant un mercedes amb uns tios alemanys que estàven gravant no se si un anunci de mercedes, amb el cotxe i les vaques.

Evidentment vem trobar la vaca de la primaveraaa.

I un cop a la plaça Colon, les vaques tipiques, la Veronica i la de la Vaca i el Madroño.

D’aquí ja hem estat passejant pels barris bien trobant més vaques, i fins hi tot hem trobat una de l’agata ruiz de la prada i una altra de madrileña.

Quan vem acabar amb casi totes vem parar a fer una clareta en una terrasseta per reposar i pendre una mica el solet.

Per acabar la ruta tornada al Retiro per veure les últimes vaques i cap a l’hotel a recollir la bossa i abans d’agafar el AVE… un bon bocata de CALAMARES!!!

Vaques, vaques, huevos rotos i fiebre del sabado noche

L’escapadeta a Madrid va començar ben d’hora al matí a l’estació de Sants, on vem agafar l’AVE que per sort era directe, així que xerrant xerrant no se’ns va fer gens pessat la veritat.

A Madrid de l’estació d’Atocha el primer que vem fer va ser buscar l’hotel i tot i estar a prop de l’estació era una caminadeta, per sort ja teníem l’habitació i hi vem poder deixar les coses, a més ens esperava un regalet del dia del pare (qui deu ser el pare? l’Eulalia? o jo?).

Amb les bosses al hotel i amb un sol espectacular (em sembla a mi que a Madrid no se n’han adonat que l’Eulalia venia) vem fet una parada a una terrasseta per pendre un cafè i agafar forces per tot el dia.

Primer de tot vem passar pel Reina Sofia (no us penseu que per entrar-hi eh?? sino només per veure’l per fora) i després ja vem anar a baix de tot del passeig del prado on vem trobar les nostres 5 primeres VAQUES!!!!

Pujant pel Prado vem passar davant del Museu i després ja vem anar al Retiro on vem trobar més vaques (s’ha de dir que anàvem amb un plànol d’on estaven les vaques eh??)

Dins el Retiro l’Eulàlia ja va fer de les seves i jo li volia fer una foto, però ella… es va mullar tot el cul.

Del Retiro vem anar a parar a la Puerta d¡Alcalà on vem trobar vàries vaques que vem deixar ben fotografiades.

De la Puerta d’Alcalà vem baixar fins a Cibeles on evidentment davant del Banc d’Espanya hi havia més vaques i després ja Gran Via amunt fins a la Puerta del Sol, tot trobant vaques, vaques i més vaques.

Evidentment amb tant de passeig vem agafar força gana, així que després de veure les vaques de la Plaza Mayor vem anar a menjar… HUEVOS ROTOS, colesterol 100%, però… boníssim!!!

Després d’un bon cafè vem anar a la Plaza d’Oriente a veure les últimes vaques del día ja que despés teniem teatre!!!

Si, si, vem anar a veure FIEBRE DEL SABADO NOCHE!!!! setentero total i super divertit, vem sortir que ens haguéssim anat a ballar a l’Arena, però eren les 8 i estavem mortes!!! així que a sopar alguna coseta (poc perquè encara teniem els huevos rotos a l’estomac) i a dormir.